Repte poètic visual 300 El cim
dins Relats en català
El sol ha escollit
l'amor d'igual a igual
per a la posta.
Tenir-ho tot,
al capdavall,
és ben possible.
l'amor d'igual a igual
per a la posta.
Tenir-ho tot,
al capdavall,
és ben possible.
Helena Bonals
Tenir-ho tot,
com tresors amagats
que no et pot prendre ningú.
Tenir-ho tot,
quan ja no et falta res més.
I la vida és un tot
que enlluerna tan bellament
fins i tot per les escletxes.
Carme Rosanas
Sol
Primer enlluerna
rere l'enforcadura.
Després s'amaga.
Xavier Pujol
Un bes com l'or,
només un.
Després,
la foscor.
Jpmerch
Un mort fet pedra,
la silueta dels seu rostre,
plena de força s’aixeca
indomable al cel
i trenca el dia i la nit
engolint-se el sol
per deixar pas
al regne de la lluna.
Se l’engoli pel traç
d’una boca gegantesca
i deixa fosca la terra on regna.
L’espai entre el nas enorme
i la barbeta prominent,
va apagant el astre rei,
fent un contrallum
de la immensa imatge
del famós cap.
Demà tornarà a sortir,
per jugar eternament al joc
del faquir
la silueta dels seu rostre,
plena de força s’aixeca
indomable al cel
i trenca el dia i la nit
engolint-se el sol
per deixar pas
al regne de la lluna.
Se l’engoli pel traç
d’una boca gegantesca
i deixa fosca la terra on regna.
L’espai entre el nas enorme
i la barbeta prominent,
va apagant el astre rei,
fent un contrallum
de la immensa imatge
del famós cap.
Demà tornarà a sortir,
per jugar eternament al joc
del faquir
que s’endrapa la gran bola de foc.
Avui sembla
que ha alçat la cella dreta,
però no t’ho podria assegurar,
si es mou,
ho fa tant lentament
que no solem adonar-nos ‘en.
Avui sembla
que ha alçat la cella dreta,
però no t’ho podria assegurar,
si es mou,
ho fa tant lentament
que no solem adonar-nos ‘en.
qui sap si...
Un roce de luz
y más tarde la noche.
Aproximación.
Fackel
El sol reflex sobre el paisatge
fins a admirar tot el cel
i les paraules van sorgint
per a ressonar en les oïdes.
Rafael Molero Cruz
Quan s'alineen tots els planetes, succeeixen coses meravelloses ! ;)
ResponEliminaBon diumenge !!
Sí, és un moment màgic el d'aquesta foto, Artur!
EliminaÉs una foto preciosa, d'algú que sap trobar el lloc i el moment adequat per a fer-la.
ResponEliminaMalgrat la foto, a mi m'ha inspirat el teu "tenir-ho tot" allò que ens diuen que no pot ser, però que a vegades és.
Aprendre del sol, de la porta, de l'equilibri, del no triar una cosa sola.
Tenir-ho tot,
com tresors amagats,
que no et pot prendre ningú.
Tenir-ho tot,
quan ja no et falta res més.
I la vida és un tot
que enlluerna tan bellament
fins i tot per les escletxes.
Havia de dir això:
ResponEliminaAprendre del sol, de la posta, de l'equilibri, del no triar una cosa sola.
Carme,
EliminaHo has entès perfectament, amb això de no triar una cosa sola.
Molt ben trobat el teu poema, em fa il·lusió d'inspirar-te!
La salida y la puesta de sol son dos momentos mágicos del día.
ResponEliminaLos dos poemas reflejan esa maravilla que cada día se renueva.
Felicidades a ambas
Una abraçada
Gràcies, Ana! És difícil de fer justícia a aquesta imatge.
EliminaPasa por mi laberinto, Helena. Hay algo para ti...
ResponEliminaUn beso
Sol
ResponEliminaPrimer enlluerna
rere l'enforcadura.
Després s'amaga.
Una imatge que gairebé no necessita paraules.
ResponEliminaTot és possible quan un vol.
Aferradetes, nina.
Tens raó en tot el que dius, sa lluna!
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn bes com l'or,
ResponEliminanomés un.
Després,
la foscor.
Jpmerch,
Elimina"aquesta mena de certesa es té un cop a la vida, i mai més per anys que visquis", deia Robert Kincaid a Els ponts de Madison County. M'hi has fet pensar.
Un mort fet pedra,
ResponEliminala silueta dels seu rostre,
plena de força s’aixeca
indomable al cel
i trenca el dia i la nit
engolint-se el sol
per deixar pas
al regne de la lluna.
Se l’engoli pel traç
d’una boca gegantesca
i deixa fosca la terra on regna.
L’espai entre el nas enorme
i la barbeta prominent,
va apagant el astre rei,
fent un contrallum
de la immensa imatge
del famós cap.
Demà tornarà a sortir,
per jugar eternament al joc
del faquir,
que s’endrapa la gran bola de foc.
Avui sembla
que ha alçat la cella dreta,
però no t’ho podria assegurar,
si es mou,
ho fa tant lentament
que no solem adonar-nos ‘en.
qui sap si...,
EliminaÉs sorprenent la teva capacitat d'inspirar-te!
Un roce de luz
ResponEliminay más tarde la noche.
Aproximación.
Fackel,
ResponEliminaLa majoria parleu del mateix en els vostres poemes, és que la imatge és la que és!
El sol reflex sobre el paisatge
ResponEliminafins a admirar tot el cel
i les paraules van sorgint
per a ressonar en les oïdes.
Uns poemes preciosos, que m'han agradat moltíssim.
Una abraçada.
Rafael
Rafael, moltes gràcies, ja t'he publicat el poema a dalt!
EliminaHola, Helena: Molt bé. Gràcies per posar-lo en la teua pàgina, la inspiració que em va fer.
ResponEliminaI gràcies a tu, que m'has comentat els meus poema.
Cordialment.
"Tenir-ho tot / és ben possible". I tant, per què no? Quin esplet de poemes, tots ben suggeridors! Els teus versos, Helena, són l'espurna (o l'esca) que encén flamarades de poesia. Gràcies a tothom: no pareu!
ResponEliminaM'agrada molt això que sóc una espurna!
ResponElimina