En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 11 de juny de 2022

Aurea mediocritas


 Repte poètic visual 300 El cim


El sol ha escollit
l'amor d'igual a igual
per a la posta.
Tenir-ho tot,
al capdavall,
és ben possible.

Helena Bonals


Tenir-ho tot,
com tresors amagats
que no et pot prendre ningú.
Tenir-ho tot,
quan ja no et falta res més.
I la vida és un tot
que enlluerna tan bellament
fins i tot per les escletxes.

Carme Rosanas


Sol

Primer enlluerna
rere l'enforcadura.
Després s'amaga.

Xavier Pujol

Un bes com l'or,
només un.
Després,
la foscor.

Jpmerch


Un mort fet pedra,
la silueta dels seu rostre,
plena de força s’aixeca
indomable al cel
i trenca el dia i la nit
engolint-se el sol
per deixar pas
al regne de la lluna.
Se l’engoli pel traç
d’una boca gegantesca
i deixa fosca la terra on regna.
L’espai entre el nas enorme
i la barbeta prominent,
va apagant el astre rei,
fent un contrallum
de la immensa imatge
del famós cap.
Demà tornarà a sortir,
per jugar eternament al joc
del faquir
que s’endrapa la gran bola de foc.
Avui sembla
que ha alçat la cella dreta,
però no t’ho podria assegurar,
si es mou,
ho fa tant lentament
que no solem adonar-nos ‘en.


qui sap si...


Un roce de luz
y más tarde la noche.
Aproximación.

Fackel


El sol reflex sobre el paisatge
fins a admirar tot el cel
i les paraules van sorgint
per a ressonar en les oïdes.

Rafael Molero Cruz

22 comentaris:

  1. Quan s'alineen tots els planetes, succeeixen coses meravelloses ! ;)
    Bon diumenge !!

    ResponElimina
  2. És una foto preciosa, d'algú que sap trobar el lloc i el moment adequat per a fer-la.

    Malgrat la foto, a mi m'ha inspirat el teu "tenir-ho tot" allò que ens diuen que no pot ser, però que a vegades és.

    Aprendre del sol, de la porta, de l'equilibri, del no triar una cosa sola.

    Tenir-ho tot,
    com tresors amagats,
    que no et pot prendre ningú.
    Tenir-ho tot,
    quan ja no et falta res més.
    I la vida és un tot
    que enlluerna tan bellament
    fins i tot per les escletxes.

    ResponElimina
  3. Havia de dir això:

    Aprendre del sol, de la posta, de l'equilibri, del no triar una cosa sola.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Ho has entès perfectament, amb això de no triar una cosa sola.
      Molt ben trobat el teu poema, em fa il·lusió d'inspirar-te!

      Elimina
  4. La salida y la puesta de sol son dos momentos mágicos del día.

    Los dos poemas reflejan esa maravilla que cada día se renueva.

    Felicidades a ambas
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Ana! És difícil de fer justícia a aquesta imatge.

      Elimina
  5. Pasa por mi laberinto, Helena. Hay algo para ti...

    Un beso

    ResponElimina
  6. Sol

    Primer enlluerna
    rere l'enforcadura.
    Després s'amaga.

    ResponElimina
  7. Una imatge que gairebé no necessita paraules.
    Tot és possible quan un vol.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  8. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  9. Un bes com l'or,
    només un.
    Després,
    la foscor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jpmerch,
      "aquesta mena de certesa es té un cop a la vida, i mai més per anys que visquis", deia Robert Kincaid a Els ponts de Madison County. M'hi has fet pensar.

      Elimina
  10. Un mort fet pedra,
    la silueta dels seu rostre,
    plena de força s’aixeca
    indomable al cel
    i trenca el dia i la nit
    engolint-se el sol
    per deixar pas
    al regne de la lluna.
    Se l’engoli pel traç
    d’una boca gegantesca
    i deixa fosca la terra on regna.
    L’espai entre el nas enorme
    i la barbeta prominent,
    va apagant el astre rei,
    fent un contrallum
    de la immensa imatge
    del famós cap.
    Demà tornarà a sortir,
    per jugar eternament al joc
    del faquir,
    que s’endrapa la gran bola de foc.
    Avui sembla
    que ha alçat la cella dreta,
    però no t’ho podria assegurar,
    si es mou,
    ho fa tant lentament
    que no solem adonar-nos ‘en.

    ResponElimina
    Respostes
    1. qui sap si...,
      És sorprenent la teva capacitat d'inspirar-te!

      Elimina
  11. Un roce de luz
    y más tarde la noche.
    Aproximación.

    ResponElimina
  12. Fackel,
    La majoria parleu del mateix en els vostres poemes, és que la imatge és la que és!

    ResponElimina
  13. El sol reflex sobre el paisatge
    fins a admirar tot el cel
    i les paraules van sorgint
    per a ressonar en les oïdes.
    Uns poemes preciosos, que m'han agradat moltíssim.
    Una abraçada.
    Rafael

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael, moltes gràcies, ja t'he publicat el poema a dalt!

      Elimina
  14. Hola, Helena: Molt bé. Gràcies per posar-lo en la teua pàgina, la inspiració que em va fer.
    I gràcies a tu, que m'has comentat els meus poema.
    Cordialment.

    ResponElimina
  15. "Tenir-ho tot / és ben possible". I tant, per què no? Quin esplet de poemes, tots ben suggeridors! Els teus versos, Helena, són l'espurna (o l'esca) que encén flamarades de poesia. Gràcies a tothom: no pareu!

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...