En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 6 d’agost de 2022

I encara


 Poema visual propi i premiat que m'ha suggerit 
un poema per al concurs Xiuxiueja en vers de Caprabo,
sobre "Vida i estiu a Catalunya"


Mitja vida


La tens tota, la lluna,

quart creixent d’una hamaca

que la somnia a l’estiu.

La vius tota, la vida,

astre que somriu

en veure’s reflectit.


20 comentaris:

  1. Una segona versió ben trobada , Helena !!.
    Salut :)

    ResponElimina
  2. Una segona versió o potser una interpretació de la imatge, no sabria dir-ho, però en tot cas les trobo calcades, es fan de mirall.
    Preciós conjunt, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Crec que el poema escrit és mirall del visual de la mateixa manera que els dos elements dins d'ell són el reflex l'un de l'altre.
      Moltes gràcies de nou!

      Elimina
  3. Cuánta razón: cada vida es un astro. Lo importante es lo que brille para uno mismo. Me ha gustado la formulación y el estilo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      la raó és teva, és bo de brillar per a un mateix. Moltes gràcies, la redacció del poema és més intuïtiva que racional.

      Elimina
  4. Molt bona composició, tan visual com escrita.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, sa lluna. Vaig donant voltes al mateix!

      Elimina
  5. Respostes
    1. Gràcies de nou, Xavier! Aquest "Bravo" m'arriba a l'ànima!

      Elimina
  6. Si la vida somriu ha de ser perquè li agrada que la visquis sencera.
    Abraçada, Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa,
      He arribat a la conclusió que aquest poema visual m'ha sortit després de guanyar les oposicions, de la sensació de tenir-ho tot.

      Elimina
  7. Precioso poema visual. Imagen y versos absolutamente compenetrados.

    Un beso grande

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ana,
      És difícil en aquest cas d'estar a l'alçada del poema visual. Que ha estat fet amb la sort del principiant, no n'havia fet mai cap. I la idea la vaig tenir en un instant.

      Elimina
  8. La lluna se sent traïda per l'hamaca. Un quart creixent somiador.
    Un poema amb una metàfora molt bonica.
    Cordialment.
    Que passes bona nit.
    Rafael

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      Això de "La lluna se sent traïda per l'hamaca" ho trobo molt misteriós! Suposo que la vida contrarestaria la força de la lluna, el progrés nega sovint la bellesa.
      Moltes gràcies per aquest comentari!

      Elimina
  9. Assolir la lluna és un ideal inabastable per definició. En el poema visual, i diria que encara més en el textual, l'hamaca sembla que l'aconsegueix seduir i la lluna se li lliurarà encantada. Llavors, la vida et somriu igual com l'astre: senyal que has assolit una plenitud merescuda. Aprofita-la i gaudeix-ne. Gràcies pel poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Em fas pensar en el poema Misteries de Dannie Abse, que vaig comentar al meu blog Una cosa molt gran en una de molt petita:
      "Hauria de començar a saber que sentim poques octaves,
      que una visió mor, si l’observem massa estona;

      que fins i tot el conjunt de la història que coneixem
      no passa de ser un rumor enmig d’un gran silenci;

      que un flaix de magnesi no podrà il.luminar,
      ni que fos un instant, l’invisible".

      Per un moment, en fer aquest poema visual, he tingut la lluna a les mans, després tot torna a la normalitat...

      M'agrada molt el teu comentari!

      Elimina
    2. A mi m'agrada molt, aquest poema, Ramon!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...