Els dos versos finals, magnífics. La idea de la imatge, també: el gira-sol trist perquè avui no fa sol. Tu ho millores: el gira-sol continua oferint-se, i el sol (que no es veu perquè la tempesta l'amaga) s'hi emmiralla igualment. Bona simbiosi, tot plegat.
Cel turbulent és el que tinc ara mateix a davant meu... molt soroll i poques nous. Molts núvols i molts trons i ni una gota d'aigua, de moment.
ResponEliminaMalgrat tot, la vida continua, el sol i la terra continuen amb els seus cicles i l'estimació si persiteix, és que és de la bona.
Carme,
EliminaAquí a Navarcles sí que plou. Ara ha parat, però diluviava amb pedres!
L'estimació que jo tinc tendeix a l'excel·lència, mal m'està el dir-ho.
Atracció mútua del sol al gira-sol i al inrevés ! I Van Gogh prenent nota ;)
ResponEliminaSalut i bona pluja !
Molt ben dit, Artur!
Elimina
ResponEliminaBrincan las nubes.
Quién desafía a quién.
Cuento pétalos.
M'agrada això de "Quién desafía a quién", Fackel!
EliminaS'atrauen mútuament, sol i gira-sol, com desitjo que així siga el teu amor.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Sa lluna,
EliminaDesitjo que sigui així!
Qué bello tanka, Helena:
ResponEliminaEl amor, los girasoles... Van Gogh. Una mixtura perfecta de elementos.
Un beso grande
Ana,
ResponEliminaÉs que Van Gogh crec que estimava com jo estimo!
Una flor molt original, gran i atractivista. Com l'amor.
ResponEliminaQue maco això que dius, Xavier!
EliminaEls dos versos finals, magnífics. La idea de la imatge, també: el gira-sol trist perq
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEls dos versos finals, magnífics. La idea de la imatge, també: el gira-sol trist perquè avui no fa sol. Tu ho millores: el gira-sol continua oferint-se, i el sol (que no es veu perquè la tempesta l'amaga) s'hi emmiralla igualment. Bona simbiosi, tot plegat.
ResponEliminaÉs que estimar com Van Gogh no és poca cosa!!!
Elimina