En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 19 de juny de 2022

Virtual


 RYE, Anna
dins Pexels

Perfil Jane Austen,
cenyint la teva testa.
L'únic que em queda.

19 comentaris:

  1. Un perfil digne de voler assolir .
    Salut !

    ResponElimina
  2. Tot i haver llegit dues vegades (tal com ha de ser) no sé si he acabat d'entendre la intenció d'aquest haiku.
    En tot cas diria que et queden moltes més coses.

    ResponElimina
  3. Qué interesante haiku, Helena:

    Me sugiere varias cosas.

    Un beso grande

    ResponElimina
  4. Ja sé que sovint soc la nota discordant, però a mi Jane Austin no m'inspira, m'inspires més tu. Bravo per l'haiku.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      ja veus que a mi sí que m'agrada! Em fa il·lusió que jo t'inspiri, de totes maneres.

      Elimina
  5. Fílies... cadascú les seves.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
  6. Si al menos te quedan pensamientos, pasiones y bondades de esa cabeza...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      jo ja en tinc prou amb això, no et pensis. Però sempre tinc una mica de recança...

      Elimina
  7. A mi tampoc no m'agrada gaire Jane Austin, Helena, però això no treu que hagis fet una molt bona composició entre imatge i poema. Una abraçada!

    ResponElimina
  8. Jane invita a ser llegit, perquè vol "el cap" de la passió. No té una altra cosa. Un haiku original.
    Cordialment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      El cap és el més important, i l'important és la rosa!

      Elimina
  9. D'un temps remot
    paraules de sempre,
    d'una ombra dansant
    un reflex fosc,
    d'unes callades paraules
    un escandalós silenci.


    qui sap si...

    ResponElimina
    Respostes
    1. qui sap si..., un escandalós silenci és un oxímoron molt bo!

      Elimina
  10. Bon haiku. La imatge m'ha fet pensar en Salomé i el cap del Baptista, en els dibuixos de Beardsley. De vegades, dels ideals pels quals sospiràvem ens en queda ben poc, i al poc que queda ens hi aferrem com un tresor. Sort que els/les poetes ho sabeu transformar en bellesa.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...