Tot i haver llegit dues vegades (tal com ha de ser) no sé si he acabat d'entendre la intenció d'aquest haiku. En tot cas diria que et queden moltes més coses.
Bon haiku. La imatge m'ha fet pensar en Salomé i el cap del Baptista, en els dibuixos de Beardsley. De vegades, dels ideals pels quals sospiràvem ens en queda ben poc, i al poc que queda ens hi aferrem com un tresor. Sort que els/les poetes ho sabeu transformar en bellesa.
Un perfil digne de voler assolir .
ResponEliminaSalut !
Artur,
EliminaQualsevol pogués ser Jane Austen!
Tot i haver llegit dues vegades (tal com ha de ser) no sé si he acabat d'entendre la intenció d'aquest haiku.
ResponEliminaEn tot cas diria que et queden moltes més coses.
Estar-ne d'algú i no poder tenir-lo, Xavier.
EliminaQué interesante haiku, Helena:
ResponEliminaMe sugiere varias cosas.
Un beso grande
Ana,
EliminaCelebro que t'agradi!
Ja sé que sovint soc la nota discordant, però a mi Jane Austin no m'inspira, m'inspires més tu. Bravo per l'haiku.
ResponEliminaCarme,
Eliminaja veus que a mi sí que m'agrada! Em fa il·lusió que jo t'inspiri, de totes maneres.
Fílies... cadascú les seves.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Cadascú per on l'enfila, sa lluna!
EliminaSi al menos te quedan pensamientos, pasiones y bondades de esa cabeza...
ResponEliminaFackel,
Eliminajo ja en tinc prou amb això, no et pensis. Però sempre tinc una mica de recança...
A mi tampoc no m'agrada gaire Jane Austin, Helena, però això no treu que hagis fet una molt bona composició entre imatge i poema. Una abraçada!
ResponEliminaTeresa,
EliminaMoltes gràcies, tot i la discordança!
Jane invita a ser llegit, perquè vol "el cap" de la passió. No té una altra cosa. Un haiku original.
ResponEliminaCordialment.
Rafael,
EliminaEl cap és el més important, i l'important és la rosa!
D'un temps remot
ResponEliminaparaules de sempre,
d'una ombra dansant
un reflex fosc,
d'unes callades paraules
un escandalós silenci.
qui sap si...
qui sap si..., un escandalós silenci és un oxímoron molt bo!
EliminaBon haiku. La imatge m'ha fet pensar en Salomé i el cap del Baptista, en els dibuixos de Beardsley. De vegades, dels ideals pels quals sospiràvem ens en queda ben poc, i al poc que queda ens hi aferrem com un tresor. Sort que els/les poetes ho sabeu transformar en bellesa.
ResponEliminaRamon, "la infància és vital, perquè l'home és el que queda del nen", deia Ana Maria Matute. M'hi has fet pensar.
Elimina