En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 30 de gener del 2012

Ingènua

Com una nena
fora i en el profund,
no és casual que
la veritat m'acompanyi,
mentre m'ho empasso tot.

2 comentaris:

  1. Els infants que s'ho empassen tot, i tot ho assimilen. Fa por. i estimula. I fa que el món tiri endavant. Fora i en el profund (excel·lent vers).

    ResponElimina
  2. Eduard: no tots els infants són iguals (alguna cosa així deia l'autor de Peter Pan)!

    Gràcies per l'elogi, la mètrica sol portar al sentit.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...