En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 29 de desembre del 2015

Entre la guerra i la paret

Fugint rere un destí dins Relats en català

Només a peu,
no hi ha tren per vosaltres.
Mirant el terra
l'horitzó se us escapa.
Sou persones humanes.

diumenge, 27 de desembre del 2015

Casualitat

GriFOLL, Espai lliure de fum dins Grifoll museum

Un llibre obert,
el terme mig que guanya,
estel de dia.

Helena Bonals


Camins creuats.
Destins que divergeixen,
queda el senyal.

Carme Rosanas


Estrelles blaves
traçades de fumera.
Els blaus s'allunyen.

Xavier Pujol

dimecres, 23 de desembre del 2015

Saussure

FERRAN, Túnel dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Les coses es poden veure
de més d'un costat.
Les paraules també.
A mi em "sedueixen"
quan em broden 
aquestes paraules,
independentment
de la darrera intenció.
Però constato que 
la majoria de les persones
només entén la "seducció"
en termes materialistes.
I jo sóc tossudament romàntica.

divendres, 18 de desembre del 2015

Electricitat

JOBI Alta tensió dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

És cap enlaire
que tremola la torre,
llamp de tres versos.

Helena Bonals

Tremola l'aire,
alta tensió que passa.
Només són versos.

Carme Rosanas

Llum concentrada,
filla de la tempesta.
El cel s'estripa.

Xavier Pujol

dijous, 17 de desembre del 2015

Expectativa


No és el benestar que fa la felicitat, sinó l'expectativa. I només te n'adones quan la perds.
VILLATORO, Vicenç La ciutat del fum


LAFEBRE, Vicenç Campanar de Sitges

Corbes marrons
de ferro colat, contra
aquest blau cel
de l'altiu campanar.
La forma t'entreveu.

dimarts, 15 de desembre del 2015

Jo només tinc un desig

Flores dins The Nicest pictures

Tothom que estima
vol sempre el cos de l'altre.
L'aneguet lleig
de la tulipa blanca
és l'únic que s'envola.

diumenge, 13 de desembre del 2015

Ara sí, ara no

El vidre fràgil
el brogit el travessa.
No se sent l'eco.
Sempre em costa moltíssim
d'escriure en equilibri.

dijous, 10 de desembre del 2015

Escaiença

NEUS Miquerelles dins Nòmades del vent

Concisió,
brevetat de les fulles,
però calidesa
contra la tardor grisa.
Unes líriques miques.

dimarts, 8 de desembre del 2015

Agosarament

TORRES MÁRQUEZ, El espigón dins La sonrisa de Hiperión

Entre els contraris,
les pedres i la mar,
espurnes fredes
salten, plenes de llum.
Talment fa un clarobscur.

Helena BONALS

Entre els corsaris
les veles i la mar.
Espases fredes
fan espurnes de lluita.
Fatalment núvols de mort.

Xavier PUJOL

diumenge, 6 de desembre del 2015

Blanc i negre del passat

MAIER, Vivian, Mirada de nen dins Relats en català


Vidre a través,
com més enllà dels versos,
infant et fas.
La curiositat
se't reflecteix als ulls.

Helena BONALS

Curiós i protegit.
L'infant observa.
Ben a prop del vidre,
que l'ampara i l'empresona,
el nas xafat.

Carme ROSANAS

dissabte, 5 de desembre del 2015

El que queda del dia

TORRES MÁRQUEZ, Antonio, Y se encienden las luces
dins La sonrisa de Hiperión

Les branques cerquen
d'escurar la llum feble,
nues de fulles.
Taronja del progrés,
la posta sempre et guanya.

divendres, 4 de desembre del 2015

Algun dia

FREDERIC, Esperant l'estiu dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

La sequedat
esdevindrà mullena.
La passarel·la
et durà fins al mar.
La sorra et cremarà.

Helena BONALS

L'hivern, la calma
adorm la passarel·la.
El temps, l'espera
ens asserenen l'ànima.
Despertarem alhora.

Carme ROSANAS

dijous, 3 de desembre del 2015

En perspectiva

Potser ets un camí i no una destinació. No passa res. Sigues un camí. Però procura que el teu camí ofereixi alguna cosa per veure per la finestra.
Mat Haig, escriptor anglès (1975)


Niebla: sólo viajeros, solo destino dins La antorcha de Kraus

Passat de boira,
cap a la boira anem.
Però mentrestant
cerquem la bona vista
mirant per la finestra.

dimarts, 1 de desembre del 2015

Rellotge aturat

Alone dins The Nicest Pictures

Trobar-te sola,
inadaptada al món.
Deixes passar
de llarg tots aquells trens
que descarrilarien.

dilluns, 30 de novembre del 2015

El sentit original de compartir

TORRES MÁRQUEZ, Antonio, Regadío dins La sonrisa de hiperión

Torreta verda,
garrafa d'aigua buida.
Per omplir els versos,
caldrà que et buidis tu.
No esperes res a canvi.

diumenge, 29 de novembre del 2015

Refiar-te de tu mateixa

La plana esquerra,
amb la imatge,
espera la visió exacta
de la plana dreta.
Sempre que faig un poema
estic pendent de la
interpretació dels lectors.
Tot i l'empenta interior,
no crec en res que no sigui
el punt de vista extern.
És la inseguretat
de l'exigència.

dissabte, 28 de novembre del 2015

Digue'm la veritat

L'enamorament
és estar calent?
O tenir papallones
a la panxa?
És perdre la identitat?
O bé identificar-se
amb un poema d'amor?
L'enamorament
és moltes coses,
o bé una de sola?

dijous, 26 de novembre del 2015

Caducitat

MIQUEL, Invasió dins Fotofília

Fulles caigudes,
com els versos escrits,
tots passaran.
Però abans de ser escombrats
embelliran el terra.

dimecres, 25 de novembre del 2015

dimarts, 24 de novembre del 2015

dissabte, 21 de novembre del 2015

Estètica decadent

NEUS, November blue... dins Nòmades del vent


Lluna que creix,
tot i que ja es pondrà
entre les branques.
Com la mètrica és llum
dins dels versos tangibles.

dimarts, 17 de novembre del 2015

Tindràs força per al que realment vols

La menys coqueta,
la més coqueta.
De la mateixa manera,
com Pessoa,
la més dissortada,
la més feliç;
la més solitària,
la més realitzada.
No crec en res,
però tinc fe en les paraules,
en mi mateixa.

dilluns, 16 de novembre del 2015

Mal averany

VAN GOGH, Vincent, Camp de blat amb corbs dins Relats en català

Són dos camins,
el contrast bipolar
dels camps daurats
amb el cel tenebrós.
Pintor tocat pel foc.

dimecres, 11 de novembre del 2015

Bellugar-se i moure's

TORRES MÁRQUEZ, Antonio, Soledad dins La sonrisa de Hiperión

D'esquerra a dreta,
endavant i endarrere,
res no circula.
Però la inspiració
t'espera a l'horitzó.

dimarts, 10 de novembre del 2015

Pencaire d'origen

Treballar estudiant,
fer la carrera a contracorrent,
de dilluns a diumenge.
Així van sorgint els poemes,
quan ser creativa
és respirar, estimar, viure.

dilluns, 9 de novembre del 2015

Delicadesa


Flors al desert (desert d'Atacama a Xile) dins Relats en català


Blau cel i rosa,
com el noi i la noia,
omplen la terra
de tendresa aparent,
miratge del desert.

diumenge, 8 de novembre del 2015

Fer el que es pot

L'hivern, l'infern
dins de la meva vida,
passat del tot.
Ara sóc rica en versos,
però encara inadaptada.

divendres, 6 de novembre del 2015

Música en silenci

Diuen que no sóc cursi,
diuen que sóc molt racional,
diuen que no sóc gaire lírica,
però també diuen
que sóc molt poeta.
Si provés d'escriure diferent
potser no seria jo mateixa.
Una poesia generada
gairebé sempre dalt del cel
de la interpretació,
el dels núvols que provenen
de l'evaporació de la meva vida.

dimecres, 4 de novembre del 2015

Connotacions

Santa és la dona que no és
apassionada, que no gaudeix del sexe.
Santa és la persona
que tothom admira,
que no ha matat ni una mosca.
Però Helena de Troia
no va ser precisament
res de tot això.
És difícil d'identificar-se
amb un personatge literari,
però encara més amb una llegenda.

dimarts, 3 de novembre del 2015

Parafrassejant Margarit


SÁNCHEZ, Gervasio Un nen mira per una finestra.
Sarajevo (Bòsnia-Hercegovina), octubre de 1993
Exposició a la Tecla Sala de l'Hospitalet


Des dels teus ulls d'infant
una intèrpret em mira.
Però cap passió no pot salvar-la
de la duresa d'aquesta imatge,
reflex de la innocència 
enmig de la guerra.
Cada dia esclaten les bombes.
Hi ha tants octubres 
de la teva vida en la meva.
Sé que et retrobaré 
en totes les finestres.
El temps ha fet inútils les paraules.

[Paràfrasi del poema L'alumna de Joan Margarit. També he publicat una ressenya sobre el setge de Sarajevo vist per Raül Romeva]

dissabte, 31 d’octubre del 2015

dimecres, 28 d’octubre del 2015

L'homonímia impossible

Si algú xiuxiueja el meu nom de lluny
o si el diu en una habitació tancada,
el sento de seguida com si fos al meu costat.
El nom que em fa diferent, única,
contra tota pretesa uniformitat.
Estimo el meu nom, m'estimo a mi mateixa.
És la imatge literària
que conté el meu sentit.

dissabte, 24 d’octubre del 2015

divendres, 23 d’octubre del 2015

Absolució aparent, absolució postergatòria

Pots escollir les convencions,
creure que estimes i casar-te.

O pots fer com Kafka
i dir no, "jo, la literatura".

Però cap de les dues opcions
impedeix que et processin al capdavall,
per no haver trobat el gran amor.

dimarts, 20 d’octubre del 2015

Figurativament

La diferència entre conèixer algú virtualment
o presencialment és com la diferència
entre una metàfora i la realitat.
Allò que et sedueix d'una persona per escrit
contrasta amb el que t'agrada d'ella quan la coneixes.
Però res impedeix que la continuïs estimant.

diumenge, 18 d’octubre del 2015

Tardoral poètica a Verdú 2015

Sala gòtica del Castell de Verdú.
D'esquerra a dreta, Jordi Roig, Montserrat Aloy (cantireta), Pruden Panadès,
Vincent Jus d'Ail, Joan d'Irlanda, Helena Bonals, Montserrat Bonals


Mai he volgut anar al cinema
per anar al cinema.
Però a vegades no esperes res
d'una pel·lícula i després t'entusiasma.
Ahir vaig arribar tard, tensa, abstracta,
al recital. Però de mica en mica
l'examen es va anar convertint en goig.
Vaig llegir tremolosa, prest com sempre,
però desitjo que els comentaris
negatius em facin millorar.
La sala gòtica del Castell de Verdú
era freda però acollidora,
l'experiència difícil però enriquidora.
I plena de bones coneixences.

dissabte, 17 d’octubre del 2015

Exaltació blava

L'ona de Warren Keelan dins Relats en català


L'ona d'Hokusai dins Relats en català


Com foc i brases,
com muntanyes i valls,
ardor d'escriure.
Immensitat del mar
concentrada en l'instant.

diumenge, 11 d’octubre del 2015

La sinceritat que et perd

Llegir un llibre de la biblioteca
amb ganes, fins que el compres.
Just des d'aleshores
que deixes de llegir-lo,
que l'avorreixes.
Així passa quan et tenen,
que deixen de voler-te.

divendres, 9 d’octubre del 2015

Tocar de veritat

GriFOLL Poemes de llum

El peu del vers,
un iambe breu i llarg,
es correspon
als teus peus desvetllant
les restes del passat.

dijous, 8 d’octubre del 2015

Edat roja

Llums de tardor Dins Relats en català


És un reflex,
la tardor, més enllà
de mitja vida,
en imatges, figures,
dins els millors poemes.

diumenge, 4 d’octubre del 2015

Inefablement

Digueu-me puritana.
Però el verb copulatiu més elemental,
el més evident, despullat
de tot romanticisme,
mai m'ha plagut,
i menys en un poema.
La poesia eròtica, com la social,
no vol ser poesia.

divendres, 2 d’octubre del 2015

Metapoesia

Viure per escriure,
treballar per ser poeta,
estimar a priori
els que són com tu,
cercar darrere les metàfores
el que no trobes
en les aparences.

dimecres, 30 de setembre del 2015

dimarts, 29 de setembre del 2015

Fer-se estimar

Hi ha una cosa
que em produeix
més joia de viure encara
que fer poemes, que interpretar.
I és llegir els meus versos en públic.
Cada nova celebració
és un instant, un estel
en la nit fosca
des d'ara més clara.

dissabte, 26 de setembre del 2015

Sense signatura

El mercat de llibre de Sant Antoni dins Relats en català

No són pas llibres
fredament ordenats
a cap prestatge.
Cal seguir el teu instint,
remoure'ls, fullejar.

dimecres, 23 de setembre del 2015

Ponts

Les bones pel·lícules
solen incloure aquell instant
en què pots riure't
de tota la misèria
de la condició humana.

Mr. Stevens i aquella mirada.
Francesca Johnson
i Robert Kincaid
quan saben que
estan enamorats.

Però a la fosca sala
del cinema,
tot eren rialletes
dels que no trobaran
mai cap pont
per sobre la realitat.

diumenge, 20 de setembre del 2015

Minuts i anys

Cinc minuts per fer un poema.
Tota l'ombra de vida
que el precedeix
esperava per fer-lo,
o perquè te'l dediquessin.
Tota l'existència que et resta
és per gaudir-ne.

dimecres, 16 de setembre del 2015

Precursorament

Portes inesperades dins Relats en català

Verda infantesa
que vols recuperar
quan et fas gran.
Metafòrica porta
que et menarà a través.

diumenge, 13 de setembre del 2015

Les restes del dia

Peixos inexorablement atrets
per l'ham que ha d'acabar amb ells.
Poetes que belluguen la cua
fora de l'aigua regalada d'on
no haurien d'haver eixit mai.

dimecres, 9 de setembre del 2015

diumenge, 6 de setembre del 2015

Lucidesa

Què et suggereix...? dins Antaviana

El sol tapat
pels núvols, amb els raigs
que se n'escapen,
indica el teu camí
molt més que les baranes.

dijous, 3 de setembre del 2015

Perdre o guanyar

Que et deixin
perquè dius la veritat,
que l'altre no és ni serà mai
el teu gran amor,
tampoc és una gran pèrdua.
Segurament que aquell que sí ho és
no et deixarà mai.
Podran tenir el que denotes,
però mai el que connotes.

dissabte, 29 d’agost del 2015

Bellesa de franc

Em demanes perdó
quan allò que jo
hauria de de fer
és agrair-te tot
el que fas per mi.
La teva timidesa,
que a vegades confonc
amb altivesa,
és l'únic que cerco.
La veritable gosadia
és no gosar.

dimecres, 26 d’agost del 2015

Superioritat moral

Em van desgraciar
els peus, de petita,
amb unes plantilles
que em van generar
massa pont.

Però hi ha una altra
malformació que prové
de la meva infantesa
i tampoc té remei.

La que em fa espolsar-me
de sobre tots els qui s'acosten
a mi sense estimar-me
com jo estimo.

dimarts, 25 d’agost del 2015

Vi-d-atge

Què et suggereix aquest poema visual?
dins Antaviana

Només gaudeixo
dels viatges abans,
després de fer-los.

divendres, 21 d’agost del 2015

Poesia i bogeria

Els qui no han entrat
mai en un vers,
menystenen la poesia,
tot i continuar necessitant-la,
encara que només sigui
per esdevenir la lletra
d'una cançó.
Els qui menyspreen els orats
no obliden tampoc
que la mateixa poesia,
la més inspirada,
sol provenir d'ells.
Voldríem ser Don Quixot.

dimarts, 28 de juliol del 2015

Una veu



Sentir una cançó i identificar-te
del tot amb les notes, la lletra.
Com si t'hi anés la vida.
Una d'aquelles poc comunes cançons
en què la veu del cantant
no és soterrada pels instruments.
I en la qual la interpretació
tampoc fa malbé la poesia.
Perquè la poesia encara és
l'art més noble, si no el més difícil.

dilluns, 13 de juliol del 2015

En paral·lel

La porta abandonada dins Relats en català

Rere una porta,
una nova finestra
trencant la fosca.
Més enllà de les pedres,
els maons fets de fang.

diumenge, 12 de juliol del 2015

Mai més

Imatge treta de la xarxa


Llegir, tenir gos, viatjar.
Cadascú sap quina d'aquestes
característiques és seva o no.
Jo no vull tornar a ser humana,
perquè encara sóc molt dona.
Els començaments s'assemblen tant
als acabaments.

dijous, 9 de juliol del 2015

Definint-me

Allò meu no és la poesia dels sentits,
ni la que vol canviar el món,
ni la dels ismes del segle XX,
però tampoc la inefable.
La meva poesia no és abstrusa
però tampoc elemental.
És la meva, la que m'omple.

dilluns, 6 de juliol del 2015

dimarts, 30 de juny del 2015

Qui té un amic té un tresor

Sóc rica perquè se'm deixa
ser amiga d'un home,
perquè ell és amic meu.
Aquell tren aturat
massa estona,
finalment s'ha engegat.

dissabte, 27 de juny del 2015

Veure-hi clar

El meu sentiment
sempre acaba en punta
al final de la pàgina,
de manera que no puc fer pas
res més que continuar llegint.
Alhora, quan cal,
em permeto el luxe
de dir que no.
Sóc massa exigent.

dijous, 25 de juny del 2015

Veure's en un poema

Dins les Itineràncies poètiques


El mirall narcisista de l'aigua,
la pupil·la en els teus ulls,
el reflex cap per avall en la foscor
d'una càmera antiga,
són l'entrada al país
de les meravelles de la poesia.
Una segona infantesa
que t'estava esperant.

dilluns, 22 de juny del 2015

Triangle màgic

20 de juny del 2015 dins Vilaweb

Com la lluna,
Jupiter i Venus,
un cop cada tretze mesos
el cel de nit esdevé
metàfora de la meva vida.
No fa pas falta
que sigui plena,
perquè els dos astres,
que brillen talment
l'art i la poesia,
sí que ho són.

diumenge, 21 de juny del 2015

Fins al límit

DANNHAUER, Simon dins Relats en català

Agosarada
ho ets, la millor vista
és per a tu.
Tot i que no la puguis
haver, saps contemplar-la.

dijous, 18 de juny del 2015

Poesia i homeopatia

També els versos
són molt petits,
diluïts en el blanc
de la pàgina,
i vénen a ser un engany,
però en el qual
molts s'entesten
a creure cegament.
Jo una d'ells.

dilluns, 15 de juny del 2015

L'absolut

Jo ho vull tot
i no vull res.
Ho tinc tot clar
i no entenc res.
L'única conclusió,
que no puc arribar
a cap conclusió.

Línies abstractes

Bosc calcinat dins Relats en català

Sense horitzó,
encara que el veiem.
Tan sols un cable
es manté coratjós
entre les ombres d'arbres.

dijous, 11 de juny del 2015

Sentimental

Com a catalana que sóc,
sempre m'ha costat d'estimar,
però quan ho he fet
ha estat per estimar molt.
Tampoc exterioritzo el sentiment,
però és sempre dins meu
com el sentit d'una metàfora
sempre es pot trobar.
Com la tinta de la meva ploma
s'acaba vessant en cada poema.

dimecres, 10 de juny del 2015

Bonals

Els has entès/ fins i tot quan t'han fet mal (se'n diu estimar).


No sé per què certs homes
em diuen pel primer cognom,
però tampoc sé per què
això em molesta.
Potser és com el meu avi,
masclista per l'època
d'on provenia,
que sempre em tractava
de "nena" per tot.
O perquè el meu cognom
es presta a fer-hi broma.
A vegades penso
que és perquè
no em poden tenir.
Però venjar-se és de febles.

dilluns, 8 de juny del 2015

Plenitud

Nit de lluna, núvols i fanal dins Relats en català

Lluna encoberta,
germana del fanal
amb llum d'espelma.
La humanitat maldant
per assemblar-se a tu.

diumenge, 7 de juny del 2015

dijous, 4 de juny del 2015

dimecres, 3 de juny del 2015

Primer estiu

Crea, escriu, inventa dins Antaviana

Del sòl al cel,
a través de les branques
sempre arrelades.
De la verdor als núvols,
ens mena l'optimisme.

dilluns, 1 de juny del 2015

Racó poètic

Aquí teniu el vídeo d'aquesta temporada 2014/15 de Racó poètic a El viejo piano de l'Hospitalet. Jo hi surto amb aquest poema:

Sóc constant com la pluja,
perseverant com el sol
que continua brillant
darrere el núvol que el tapa,
i obstinada
com el dia que comença.
Estimo perquè sóc constant,
sóc constant perquè estimo.

Helena BONALS


diumenge, 31 de maig del 2015

Redundància

Els meus poemes
se segueixen
els uns als altres
en sentit
com els vagons
d'un tren segueixen
la locomotora,
o una pàgina una altra
dins d'un llibre.
Els autors sempre
escrivim sobre el mateix,
diuen, però sempre diferent.
Aquesta és l'autèntica
gràcia dels llocs buits
en poesia.

dissabte, 30 de maig del 2015

Metapoeta

Només una cosa important,
t'estim com un locu i m'aguant.
Joan Miquel Oliver

És amb el vers
i per la poesia,
és sense el cos
però sempre somniant-lo.
L'ardent desig de Kafka.

divendres, 29 de maig del 2015

Noblesa

JOSEPH Capoll de rosella dins
Associació Fotogràfica Jaume Oller


La timidesa,
el no voler ferir,
et fa arronsar-te.
La flor vol esclatar
de forma continguda.

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...