En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 28 de març del 2012

diumenge, 25 de març del 2012

Sí a la nostra llengua


La meva llengua,
el gènere en què escric,
i el de la dona:
són els tres oblidats,
també els més estimats.


[en recolzament de les vagues de fam dels jubilats de Mallorca en favor de la llengua catalana, seguint el bloc Adverbia]

dissabte, 24 de març del 2012

Pausa

La poesia és en la mitja part de la feina,
en el toc de sofisticació
enmig de la senzillesa,
en el trencar amb el règim diari,
en el sortir de la via marcada una estona.
No la busquis, però,
tampoc en aquests llocs,
ni tan sols en el seu dia oficial.


dimecres, 21 de març del 2012

Encara

Joguines dirigides
a distància,
somnis frustrats,
dèries virtuals.
N'hi ha que en fan
el motor constant
de la seva obra.


dissabte, 17 de març del 2012

Feina fina

Cobertes de plàstic untuoses,
plecs polsosos,
usuaris que no fan gaire bona olor,
llibres guixats.

Però fullejar clàssics,
olorar llibres nous,
badar amb les cobertes,
i trobar sense buscar
entre usuari i usuari.

Una biblio-teca és més que
un lloc on es guarden llibres,
és la meva capsa de somnis.

dimarts, 13 de març del 2012

La magdalena de Proust

Olorar uns Dacs.
Banyar-me al mar
o a la piscina.
Fullejar un Cavall Fort.
Vestir-me encara ara
com quan tenia dotze anys.
Interpretar un poema de Valéry.

Recursos memotècnics
que em retornen a la infantesa,
a l'abans de.


diumenge, 11 de març del 2012

Muses naturals



La boira és un núvol
que vol besar la terra.

L'estany és un mirall
on dorm la lluna plena.

L'horitzó es beu el sol
en un vas de cristall.


[inspirat en La boira és aigua indecisa de Jesús M. Tibau]

divendres, 9 de març del 2012

Les amistats no perilloses

Sóc molt catalana:
les estrelles
poden esperar.

Que m'estimin i em protegeixin,
que m'arribin a la cara,
no pas al cos.

Sóc molt dona:
tinc set de paraules
que parlin d'amor.


dimecres, 7 de març del 2012

Filar i desfilar

La prosa, el teixit.
El vers, el brodat.
La interpretació,
el cabdell que es desfila.
L'art, el que a voltes
trobem en una tela.

Tots ells cosits al meu cor.

dilluns, 5 de març del 2012

Tanka de primavera

La teva vena
et pot fer lliure com
un cop de vent,
l'alegria del temps,
la del poncell que s'obre.

dissabte, 3 de març del 2012




La llum és fonda,
entra per les escletxes,
i empenys la porta
que queda més endins.
Cada lletra una espurna.

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...