Els estels sempre ajuden a superar barreres. Helena, les fotos del llibret no són res més que retalls de revistes, que busco amb deteniment i que combino per obtenir un efecte adequat al tema. La meva tauleta de treball és el meu refugi amable, que em guarda dels mals exteriors.
La realitat sempre pot mirar-se més enllà de les baranes amb què intentem engabiar-la. Per això les metàfores solen ser alliberadores… I si és un camí d'estrelles, millor encara!
La realitat a cops és tossuda amb les seves barreres, però nosaltres podem ser-ho encara més amb les nostres metàfores i els nostres camins d'estrelles. I seguir volant... Ben amunt.
Més lluny, hem d'anar més lluny... fins "attendre l'inaccesible étoile", que deia Jacques Brel. I si no hi arribem, almenys ens haurem enriquit de topt el que hem après fent el camí, que deia Kavafis. La qüestió és tenir un nord, una il·lusió, i anar-hi sense reserves.
Sempre amunt, sempre endavant.
ResponEliminaI tant que sí, Xavier!
EliminaSeguirem el camí de les estrelles.
ResponEliminaEn aquesta imatge precisament hi ha un camí marcat en el cel, paral·lel a la barana, Consol.
ResponEliminaEls estels sempre ajuden a superar barreres.
ResponEliminaHelena, les fotos del llibret no són res més que retalls de revistes, que busco amb deteniment i que combino per obtenir un efecte adequat al tema. La meva tauleta de treball és el meu refugi amable, que em guarda dels mals exteriors.
Doncs està molt bé el que fas, Olga! Jo he provat de fer coses semblants sense tanta gràcia.
EliminaUn camí enmig d'estels potser una metàfora o un somni.
ResponEliminaGlòria,
Eliminaés que una metàfora es relaciona amb un somni pel que té d'irracional, de creativa, de necessitat de ser interpretada. Molt bon comentari!
La realitat sempre pot mirar-se més enllà de les baranes amb què intentem engabiar-la. Per això les metàfores solen ser alliberadores… I si és un camí d'estrelles, millor encara!
ResponEliminaExacte, August!!
EliminaLa realitat a cops és tossuda amb les seves barreres, però nosaltres podem ser-ho encara més amb les nostres metàfores i els nostres camins d'estrelles. I seguir volant... Ben amunt.
ResponEliminaMés o menys tots coïncidim, Carme!
EliminaLa pujada a la Montan ya es difícil, pero el premi és el Gran Miracle!
ResponEliminaGráciles.
Molt bona imatge, Olga i Carles!
EliminaMés lluny, hem d'anar més lluny... fins "attendre l'inaccesible étoile", que deia Jacques Brel. I si no hi arribem, almenys ens haurem enriquit de topt el que hem après fent el camí, que deia Kavafis. La qüestió és tenir un nord, una il·lusió, i anar-hi sense reserves.
ResponEliminaJo el tinc molt clar, el meu nord, Ramon, l'art i l'amor.
Elimina