I encara els ocells

 RYE, Anna dins Pexels

Ocells llevant

la boira d'edificis

massa prosaics.

També ells s'esvaeixen,

després de fer sentit.

El teu nom damunt les flors

 KULBIR dins Pexels

La meva àvia, quan em veia

endrapant una pasta,

em solia dir:

"Què t'ha fet aquest croissant"?

I ara jo dic: què m'has fet,

que t'estimo tant?

Què m'has dit per arribar-me al cor?

Espurnes condemnades

 FREDERIC Gemínides 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Pluja d'estels:

no vull cap parabrisa,

hi ha massa fosca.

Assaig

 LANGEVIN, Mathilde

dins Pexels

És més difícil d'observar 

que no d'inventar.

És més noble brodar 

que no teixir.

M'aferro a la interpretació 

amb totes les forces.

Helena Bonals

Si observo, imagino.

Si imagino, invento.

¿Cómo bordar si no tejo antes?

¿Cómo interpretar una obra inconclusa?

Aferrémonos a seguir indagando.

La palabra es libre 

si trasciende el ensayo.

Fackel

Per a inventar

s'ha de saber observar,

així l'autor fa un assaig

que culmina

amb una bona interpretació.

Si teixes així ja inventes.

Rafael Molero Cruz

Arrebossant bellesa

 BORZ, Yaroslava

dins Pexels

La meva inspiració 

té un punt de plagi tot sovint.

Però aferrar la idea interior 

darrere d'una forma

no té res de dolent.

Escrius el que llegeixes,

recites el que veus.

Retroactiu

SHABIR , Zeeshaan

dins Pexels

De nit, quan plou,

la carretera no reflecteix

les línies de separació,

fent difícil d'avançar.

També tu, quan plores 

la foscor de la teva vida,

no ets conscient 

que te'n pots sortir,

que ho tens tot

a la punta del poema.

Contundent

 CONE, Frank dins Pexels

Un poema és un llamp,

i té l'eco en el tro que l'acompanya.

Si ocupa més d'una pàgina, 

es converteix en prosa.

Un poema és un cop de geni,

ho diu tot amb el mínim de paraules.

Flors galants

 Niporepte 334 dins Relats en català

Encara et queden
certs capolls per obrir.
Seran tan bells
com ho ha estat el primer,
poc abans de marcir-se.

Núvol blanc

 Imatge dins Pinterest

Tots els teus somnis 

poden ser un temporal,

però et fan volar.

Gairebé inaferrables,

caben dins d'una tanka.

L'edat de la innocència

Dices que nada se

pierde? Si esta copa de

cristal se me 

rompe, nunca en ella

beberé, nunca jamás.

(Antonio Machado)

JOAQUIM, Marcelo Imatge dins Pexels

El groc gelós 

no és pas el meu color.

Quan t'han trencat

el cor una vegada

ja no podran mai més.

Fer justícia

Qui estima és més diví que l'estimat, perquè en ell habita el déu, que no en l'altre.

(Thomas Mann a La mort a Venècia, inspirant-se en Plutarc)

 SHARMA, Sumit

Bookbon dins Pinterest

És més diví

sempre aquell qui llegeix

que no el qui escriu.

En ell habita el déu

de saber interpretar.

Declaració d'intencions

 TRUSHTIN, Denis

dins Pexels

Per a mi la poesia

és feta des de la joia d'escriure

cap a la joia de viure.

No és mai trista,

ni obra d'algú torturat.

Una espelma de lirisme

dins el terra a terra.

Noia de matinada

 

He guanyat un segon premi amb tres haikus, als Premis Literaris Grau Miró 2021. Els reuneixo aquí, espero que us agradin!

VITALITI, Martín

No hi ha drecera,

a cada cantonada,

però, hi ets tu.

PORCAR, Josep Frosty lips dins Klickr 

Darrere el gebre

només trobo el sublim,

i l'esperança.

Niporepte 306 Mirall [d'aigua] trencat

dins Relats en català

L'ombra s'endinsa 

al bassal, i el meu ésser,

en l'obra d'art.

Tot té el seu què

 Niporepte 332 Papallona

dins Relats en català

A la tardor,
un deix de primavera.
La papallona,
que ja no troba flors,
però sí fulles roges.

Helena Bonals

Fulla voluble

juga a ser flamarada

la papallona

Entre els gegants de fusta

fa un tomb rodó i s'esfuma

Kefas

Quan passa alguna cosa

 ODINTSOV, Roman

dins Pexels

Deixats anar,

cabells de l'edat d'or,

el cap decoren.

Sense despentinar-te

no arriba el cop de vent.

Helena Bonals

Pasión del cabello suelto:

alocados ritmos

briosos vuelos

agitadas navegaciones

intrincado bosque

distrayendo la mirada profunda

de nuestras mentes.

Fackel

De cop i volta

arriba el cop de vent.

No l'esperaves.

Escabella't i vola.

I amb els cabells, la ment.

Carme Rosanas

Irresistible

 Imatge d'inici de l'ordinador

També jo em vinclo

i aproximo les branques

a les arrels.

Em replego endavant.

La teva llum em mena.

A l'horitzó es pon el sol

 

VOORTMAN, Sebastian

 Cos d'aigua durant l'hora daurada

dins Pexels

Accepto el risc

de les ones irades

si et puc haver.

Barana

 KOZLOV, Alex

dins Pexels

Rere el meu marbre,

més enllà del meu art,

una natura

és en expectativa.

I té tanta bellesa...

Amiga de l'ànima

 HAZELWOOD, Suzy

dins Pexels

Era una nena,

tenia tres anys,

i ja era precoç,

abans de l'ús de raó.

Sóc una dona,

tinc cinquanta anys,

i encara faig crítica

de la raó pura.

Autoretrat

 BARNES, Gary

dins Pexels

Sóc poc convencional

com els dies de festa,

sensible com una sandàlia,

constant com la pluja d'abril,

innocent com el verd,

gens cursi i minimalista

quan escric poesia.

També una nena 

com Bettina Brentano

i alhora sàvia com un vell.

M'agrada tocar de peus a terra

el mínim imprescindible, com Kafka.

I sempre voldré ser tot el que sóc.

[Aquest poema és un exercici per a un taller de poesia que estic fent]

Els teus vers colors

I see your true colors shining.

(Cyndi Lauper)

 Obra d'un autor desconegut

en una exposició a Púbol

Darrere el blanc,

revers del no color,

el teu arc iris.

Els pics deixen mostrar

l'interior del quadre.

D'una altra galàxia

 Niporepte 329 Galàxia

dins Relats en català

Surt de la cova,
la intempèrie et crida.
Sempre has cercat
no poder abastar
ni retenir l'amor.

Narcisista

Foto feta a l'exposició Klimt: l'experiència immersiva

Com quadre en vena,

pinzellada de flors,

esguard de musa.

There's a crack in everything

PORCAR, Josep dins Flickr

Cor de roca amb cova i ales

Després de tu,

l'amor petrificat

quedarà enrere.

Una esquerda hi és sempre

per deixar entrar la llum.

El que em salva II

  DE JONG, Hanneke

dins Pinterest

El meu bagatge

prové de la infantesa,

passat que torna.

El món interior

brolla enfora o rebenta.

Amb peus de plom

 CIOTAU, Ligia

dins Pinterest

La insostenible

lleugeresa del ser.

Grotesc sublim.

Foc al bosc

 Niporepte 328 Incendis al bosc

dins Relats en català

Sé que mirar
el foc és fascinant,
és paradoxa
sentir-ne la ferida,
voler-lo eliminar.

Dues estacions

 AGUS Paisatges del Vallès

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Sàhara al camp,

cel blau del teu estiu,

contrast volgut.

Les línies de la prosa

sempre acaben en sec.

 AGUS Paisatges del Vallès

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Tendresa al camp,

i un cel enfurismat

que vol negar-la.

També els versos són fets

mig de sol, mig de lluna.

La nineta dels teus ulls

KRUGER, Japie dins Pinterest

Com l'amor fa,

l'infant neix en els ulls,

i els ulls el xerren.

Aperduament

 BIGAS, Joan Girasol madur

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Provo de reflectir

la llum de la infantesa

com ho fa un gira-sol.

Tot i la decadència,

m'estimo més això

que no el progrés,

el determinisme.

El jurament a les estrelles

Frederic Quart creixent

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller 

La meva lluna

encara és incompleta.

Per molt que ho vulgui

allò que somniava

tan sols em passa a frec.

Ambivalència III

 

Niporepte 326 Efebus dins Relats en català

Darrere l'aigua,
però davant dels núvols
tot nu et dreces.
Mostres el món alhora
que mires d'amagar-lo.

Helena Bonals

Com una boca
oberta la mar deixa
que la penetri
la pell càlida i nua
d'un fill seu sense escates

Kefas

Tenyit de fosc

Alfauzikri dins Pexels

Com l'anar a peu,

entre el cel i la terra,

vell, però amb bambes.

Submergir-se

COBO, Pedro dins Pinterest

 

L'instant aquell

que l'extrem es revolta

i no s'enfonsa.

Un peu que és captivat,

com el peu d'un poema.

Regurgitant

GRABOWSKA, Karolina dins Pexels

 

Darrere el plàstic,

com darrere la forma,

un roig ardent.

Un progrés que no pot

atordir la bellesa.

Helena Bonals

Que no ens distreguin.

No mirem l'embolcall.

Tots els colors

perduraran per sempre

festejant la bellesa.

Carme Rosanas

Savis dits de cec

 ORLOVA, Maria dins Pexels

Un cop de vent

et pot fer feliç.

Un vers original

et pot alliberar.

L'art et redimeix

i comprendre 

és perdonar.

La bellesa sol ser

invisible als ulls.

Helena Bonals

Tres cops al dia

respiro aire de versos

per sobreviure

puix que el món no em perdona

que el vent em despentini

Kefas

Esclat groc

 BURROW, Jill dins Pexels

La flor és real,

la mà que me la dóna

és virtual.

Es tracta d'engrapar

el sentit del poema.

Com els trobadors

"Per què fer un poema d'amor si mentrestant pots estar cardant?"

Bill Phillips, professor de poesia anglesa a la UB

Artist øjeRum

dins Pinterest

Per la diferència entre tenir i ser.

Perquè abans “fer l’amor”

no tenia el sentit d’ara,

i mai l'hauria d'haver perdut.

Perquè “platònic” és un adjectiu

que no passa de moda.

Perquè estimar no és estar

enganxat a l’altre,

ni situar-se una virtut.

Perquè una metàfora

sempre és millor

que la realitat del cos.

Perquè alguna cosa sempre es perd...

Reflex

"Knowledge of self is the foundation of wisdom"

 SARAO, Navroop 

dins Pinterest

Vius per escriure,

ho fas per tu mateixa,

perquè voldries

un sentiment sinònim

al d'allò que llegeixes.

Primer pla

 PORCAR, Josep Cala d'Orpesa 

dins Salms

Només et tinc

en les coses petites,

mes ja en tinc prou.

Per fer sentit

l'important és la sal,

no et cal la mar.

Recurs literari

Deix de bellesa

que es reflecteix en tu,

plàstic, progrés.

Helena Bonals

 RUIZ, Eliseo Barcelona dins 

Associació Fotogràfica Jaume Oller

Deix del passat

que dus a través teu,

disseny, progrés.

Després del llamp

 Antoni Després de la tempesta 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

El temporal

l'han construït els versos:

aclarir el cel

és cosa de l'intèrpret,

de qui en fa la lectura.

Antic

Masia a Gallecs dins Col·lecció de moments

Com la infantesa,

com l'autenticitat més pura,

com la terra que trepitgem

com les arrels amagades,

com la feina feta i la resistència,

com l'aliment del cos i de l'ànima.

Així: una masia.

Carme Rosanas

Com llegir el que tenies a dins

com reconèixer-t'hi

com trepitjar la mateixa terra

com coincidir en les arrels...

Així és la teva poesia.

Xavier Pujol

Com un clàssic,

com allò al que sempre tornes,

com el que s'imposa a tot,

com un cop de geni.

Així són els teus records.

Helena Bonals

En l'inconscient

 Niporepte 322: Un fet quotidià: la mort

dins Relats en català

No vols pensar-hi,
però oblidar el futur
no el fa menys cert.
Es pot morir d'amor
sense arribar a saber-ho.

Kandinsky

Tres voltes blava:

en la mar, en el cel

i en la muntanya.

Una cosa molt gran

Com una d'aquelles rajoles hidràuliques

que sap fer-se vella, o sigui, que no se'n fa.

Sempre tan estètica, ara torna a ser de moda,

com el que no passa mai, com el nom d'Helena.

M'han trepitjat, i m'he descolorit, però això

m'ha afegit l'encant de les coses rústiques.

Sóc a sota de tot però amb la mirada als núvols,

igual que sóc feta de quadrats i arabescos.

Connecto amb el passat, celebro el present.

Fràgil esclat

 FREDERIC Proves 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Una rosella és a una rosa

com un diamant sense polir 

a una joia acabada.

Però, tot i ser més continguda,

és la protagonista de la primavera.

La seva senzillesa, la seva austeritat,

la seva manca de pretensions,

és el que més enamora.

I si la trobes a mils 

en un camp d'espigues verdes,

ja no et cal res més

per saber què és la bellesa.