En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 14 de juliol de 2016

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys
era fràgil com un castell d'arena.
Però aquella onada que el cobrí de pena
no sabia pas que em duria guanys.

El vidre amb el qual encara em pertanys,
tot i que no recordis ja l'Helena,
mai és prou net, malgrat els meus afanys.
La innocència, a la seva esquena.

És un fet l'esclat de la primavera,
però les emocions no tenen pas
edat, gènere, classe, ni es calculen.

En cada nou sentiment que t'espera
una imatge del primer trobaràs.
El dolor, la ràbia, hi circulen.

22 comentaris:

  1. Sonets de Petrarca, sonets de J. V. Foix,
    i ara (redoble de tamborrrrrs)
    Sonets de l'Helena Bonals.
    Endavant Helena, que sigui tal com dius: el primer. El primer d'una llarga producció.

    ResponSuprimeix
  2. De més jove n'havia fet algun.
    El novembre del 2014 en vaig publicar un de (aleshores) nou.
    Tu mateixa hi vas deixar un comentari.
    http://xavierpujolguarro.blogspot.com.es/2014/11/sonet-dels-cavalls-al-ter.html

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ostres, Xavier, no me'n recordava!
      Jo també als quinze anys n'havia fet un per a l'institut, però aleshores no en tenia ni idea, no compta.

      Suprimeix
  3. Un aplaudiment, Helena, que no sigui l'únic!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. El repte de fer un sonet em va venir del meu pare, i jo em rebotava i deia que n'era incapaç! "És impossible. No ho he fet encara"!

      Suprimeix
  4. Sempre he trobat que escriure poesia cenyint-te a una mètrica concreta i que continuï transmetent força, emoció, sentiment, idea... té un mèrit doble.
    I el teu sonet és esplèndid! Endavant, Helena!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, August!
      Jo sempre he cregut que la mètrica ajuda, en comptes de destorbar.

      Suprimeix
  5. Molt bonic aquest sonet
    amb que n’has farcit la llera
    de la vida amb la quimera
    de fruir d’un goig complet

    Que el record d’un tribulet
    no t’endugui a la plorera
    perquè tens la primavera
    per guarir el mal a pleret

    Un sentiment esbotzat
    amb un de més fort es cura
    i si avui no l’has trobat

    no oblidis que la ventura
    és la filla d’un vell fat
    que per tots igual procura.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. KEFAS,
      Molt bo el teu sonet, però no sabia que també es pot fer amb set síl·labes! M'agrada això de "la llera/ de la vida" sobretot. La poesia és la meva vida.

      Suprimeix
    2. Aquest sonet té "vuit" sílabes cada vers i no set com diu Helena Bonals. Bé, no passa res, però és així.
      A mi també em resulta difícil fer un sonet en valencià...
      Ja ens vorem. Felicitat per a Kefas i per a tu...

      Suprimeix
    3. Rafael,
      Jo n'hi veig set, de síl•labes!
      que-per-tots-i-gual-pro-cu-ra
      La darrera no la conto perquè és àtona!

      Suprimeix
  6. Uf, fer un sonet em sembla dificilíssim, tu te'n has sortit amb nota, Helena, no solament està perfectament estructurat -sent teu no podia ser d'altre manera- sinó que és ple de vivencies i sentiment.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Glòria,
      és com fer una tanka, però hi estàs més estona! M'agrada que diguis que hi ha sentiment.

      Suprimeix
  7. l'art del sonet un art difícil ser sonetista te'n vas sortir amb escreix i en vingueren més ...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Elfreelang,
      És la sort del principiant. Jo que sempre escric tan curt, sóc la primera sorpresa amb mi mateixa. Ara ja tinc alguna cosa amb més consistència per llegir als recitals!

      Suprimeix
  8. Molt bé, Helena, endavant amb els sonets! La propera estació, la sextina!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ramon,
      sembla ser que una sextina és molt difícil, diuen que la Maria Mercè Marçal n'havia fet. Algun dia arribarà...

      Suprimeix
  9. Es molt maco aquest poema, Helena !
    Felicitats !

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Artur,
      Deu ser maco perquè parla d'una certa bellesa que em va acompanyar els primers anys de vida.

      Suprimeix
  10. A mi m'ha agradat el teu sonet molt i té molta fluïdesa i amb sentiments que surten molt bé i amb qualitat.
    Salut
    Rafael Molero

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Rafael! No n'he fet cap més... tampoc he estimat mai tant!

      Suprimeix

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...