En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 29 de desembre del 2015

Entre la guerra i la paret

Fugint rere un destí dins Relats en català

Només a peu,
no hi ha tren per vosaltres.
Mirant el terra
l'horitzó se us escapa.
Sou persones humanes.

diumenge, 27 de desembre del 2015

Casualitat

GriFOLL, Espai lliure de fum dins Grifoll museum

Un llibre obert,
el terme mig que guanya,
estel de dia.

Helena Bonals


Camins creuats.
Destins que divergeixen,
queda el senyal.

Carme Rosanas


Estrelles blaves
traçades de fumera.
Els blaus s'allunyen.

Xavier Pujol

dimecres, 23 de desembre del 2015

Saussure

FERRAN, Túnel dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Les coses es poden veure
de més d'un costat.
Les paraules també.
A mi em "sedueixen"
quan em broden 
aquestes paraules,
independentment
de la darrera intenció.
Però constato que 
la majoria de les persones
només entén la "seducció"
en termes materialistes.
I jo sóc tossudament romàntica.

divendres, 18 de desembre del 2015

Electricitat

JOBI Alta tensió dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

És cap enlaire
que tremola la torre,
llamp de tres versos.

Helena Bonals

Tremola l'aire,
alta tensió que passa.
Només són versos.

Carme Rosanas

Llum concentrada,
filla de la tempesta.
El cel s'estripa.

Xavier Pujol

dijous, 17 de desembre del 2015

Expectativa


No és el benestar que fa la felicitat, sinó l'expectativa. I només te n'adones quan la perds.
VILLATORO, Vicenç La ciutat del fum


LAFEBRE, Vicenç Campanar de Sitges

Corbes marrons
de ferro colat, contra
aquest blau cel
de l'altiu campanar.
La forma t'entreveu.

dimarts, 15 de desembre del 2015

Jo només tinc un desig

Flores dins The Nicest pictures

Tothom que estima
vol sempre el cos de l'altre.
L'aneguet lleig
de la tulipa blanca
és l'únic que s'envola.

diumenge, 13 de desembre del 2015

Ara sí, ara no

El vidre fràgil
el brogit el travessa.
No se sent l'eco.
Sempre em costa moltíssim
d'escriure en equilibri.

dijous, 10 de desembre del 2015

Escaiença

NEUS Miquerelles dins Nòmades del vent

Concisió,
brevetat de les fulles,
però calidesa
contra la tardor grisa.
Unes líriques miques.

dimarts, 8 de desembre del 2015

Agosarament

TORRES MÁRQUEZ, El espigón dins La sonrisa de Hiperión

Entre els contraris,
les pedres i la mar,
espurnes fredes
salten, plenes de llum.
Talment fa un clarobscur.

Helena BONALS

Entre els corsaris
les veles i la mar.
Espases fredes
fan espurnes de lluita.
Fatalment núvols de mort.

Xavier PUJOL

diumenge, 6 de desembre del 2015

Blanc i negre del passat

MAIER, Vivian, Mirada de nen dins Relats en català


Vidre a través,
com més enllà dels versos,
infant et fas.
La curiositat
se't reflecteix als ulls.

Helena BONALS

Curiós i protegit.
L'infant observa.
Ben a prop del vidre,
que l'ampara i l'empresona,
el nas xafat.

Carme ROSANAS

dissabte, 5 de desembre del 2015

El que queda del dia

TORRES MÁRQUEZ, Antonio, Y se encienden las luces
dins La sonrisa de Hiperión

Les branques cerquen
d'escurar la llum feble,
nues de fulles.
Taronja del progrés,
la posta sempre et guanya.

divendres, 4 de desembre del 2015

Algun dia

FREDERIC, Esperant l'estiu dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

La sequedat
esdevindrà mullena.
La passarel·la
et durà fins al mar.
La sorra et cremarà.

Helena BONALS

L'hivern, la calma
adorm la passarel·la.
El temps, l'espera
ens asserenen l'ànima.
Despertarem alhora.

Carme ROSANAS

dijous, 3 de desembre del 2015

En perspectiva

Potser ets un camí i no una destinació. No passa res. Sigues un camí. Però procura que el teu camí ofereixi alguna cosa per veure per la finestra.
Mat Haig, escriptor anglès (1975)


Niebla: sólo viajeros, solo destino dins La antorcha de Kraus

Passat de boira,
cap a la boira anem.
Però mentrestant
cerquem la bona vista
mirant per la finestra.

dimarts, 1 de desembre del 2015

Rellotge aturat

Alone dins The Nicest Pictures

Trobar-te sola,
inadaptada al món.
Deixes passar
de llarg tots aquells trens
que descarrilarien.

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...