dimarts, 28 de juliol del 2015
Una veu
Sentir una cançó i identificar-te
del tot amb les notes, la lletra.
Com si t'hi anés la vida.
Una d'aquelles poc comunes cançons
en què la veu del cantant
no és soterrada pels instruments.
I en la qual la interpretació
tampoc fa malbé la poesia.
Perquè la poesia encara és
l'art més noble, si no el més difícil.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El Bono irlandès fa poesia.
ResponEliminaEl Bono espanyol... tot el contrari.
Helena, comentaris inadequats a banda, la cançó que ens ofereixes és preciosa.
Crec, Xavier, que és la meva cançó preferida, "uber alles".
EliminaRealment una cançó impressionant: una veu -la d'ella, espectacular- i una lletra que caldria llegir més en calma. Una excel·lent proposta, Helena, gràcies! L'art més noble i difícil, no ho sé, però un dels més sublims, SÍ.
ResponEliminaAugust,
Eliminaa mi me n'arriba molt la tornada. M'agradaria de saber cantar com ella, quin desfogament!
Acabo de repetir el comentari esborrat al post de l'escletxa de llum. I vinc aquí i em trobo una altra escletxa de llum, que va de la cançó a tu. M'adono que m'agrada la cançó, la veu, la lletra, tot m'agrada, però molt a pesar meu he de reconèixer que no he estat capaç de sentir-la com tu. L'escletxa de llum, avui m'ha fet el salt. ;)
ResponEliminaGaudeix-la molt!
Carme,
Eliminano creus que la poesia és l'art més noble? Que l'amor no és un temple, que no és un? Que el cantant no ha de ser ofegat pels instruments, com es porta ara?
No tinc paraules per dir-ho millor, Helena.
ResponEliminaGràcies, Ramon! I jo no sóc capaç de cantar tan bé.
EliminaLa veu és l'instrument més important en una cançó, jo també ho crec així, Helena.
ResponEliminaGlòria,
Eliminadoncs ja et deus haver adonat que la moda no és aquesta. No assabentar-me del que diu la lletra no m'agrada gens.
La poesia es puresa d"ànima.
ResponEliminaUna Abraçada
Olga i Carles,
Eliminala poesia és el que m'agrada més del món.