En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 28 de març del 2022

René Magritte

(arrel de l'exposició a Caixa Fòrum)



 L'alta societat (1965 o 1966)

L'inabastable,
amb una ombra burgesa,
sempre en contrast.



El sentit de les realitats (1963)

La ment mou pedres,
pesades i lleugeres
com estar en vena.



La cascada (1961)

Per surreal
que siguis, ets espill
de la natura.



La gran família (1963)

Quan solques l'aire,
et fas verament gran,
per breu que escriguis.


Record de viatge III (1955)

Només la dona
de l'enamorament
s'endú la flor.

dimecres, 23 de març del 2022

Poesia visual

(Autors: DRCUERDA y ANNISET- La fábrica)


Sense saber
on et porta el viatge,
en tens certesa.


 

Sense cercar-te
et vaig trobar. I ja
no m'has deixat.





Tots dos fem u,
de vermell primavera
tot i l'edat.




Deixa't portar,
com un paral·lelisme
fa amb les paraules.




Vas més enllà
quan fuges del teu centre
de gravetat.


dissabte, 19 de març del 2022

Final de curs


Imatge dins Pexels

Llum redemptora,
de paraules que cremen,
talment els versos.
El solstici d'estiu,
d'atàvica bellesa.

(poema per a una tertúlia de poesia, sobre les nits de Sant Joan de la nostra infantesa)

dilluns, 14 de març del 2022

Seda del alma


Yo nunca

hablaba con ella

ni del amor

ni de la muerte

 

solo el ciego sabor

y el mudo tacto

circulaban entre nosotros

cuando sumidos uno en el otro

yacíamos tan cerca

 

debo

echar una mirada a su interior

mirar qué lleva

dentro

 

cuando ella dormía

con la boca abierta

miré

 

y qué

y qué

qué pensáis

que vi

 

me esperaba ver

una rama

me esperaba ver

un pájaro

me esperaba ver

una casa

junto a aguas silentes y grandiosas

 

pero allí

sobre un mostrador de cristal

vi un par de

medias de seda

 

Dios mío

le compraré esas medias

se las comparé

 

pero qué aparecerá entonces

en el mostrador de cristal

de su pequeña alma

 

será acaso algo

que no se pueda tocar

ni siquiera con el dedo de un sueño


Zbigniew Herbert



Ànima de seda


Ni tan sols amb el dit d'un somni

puc assenyalar el meu camí,

ni tocar l'horitzó.

Però sí puc tocar-te de veritat,

més enllà de la seda que et cobreix,

transparent com aquest poema.


Helena Bonals

(poema fet per a una tertúlia de poesia, inspirat en un vers del poema adjunt)

dissabte, 5 de març del 2022

Jugant amb el desert


Exposició d'art internacional Desert X AIUla, jugant amb el desert




Ayman Zedani

El mes d'abril
al desert més cruel.
Deseiximent.

 

Abdullah AlOthman

Com un miratge,
aquell reflex del cel
que és part pel tot.



Zeinab AlHashemi

Rocs facetats,
tresor en el desert,
por a la natura.




Claudia Comte

La travessia
del desert, amb graons
d'amor a l'art.

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...