En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 30 de novembre del 2015

El sentit original de compartir

TORRES MÁRQUEZ, Antonio, Regadío dins La sonrisa de hiperión

Torreta verda,
garrafa d'aigua buida.
Per omplir els versos,
caldrà que et buidis tu.
No esperes res a canvi.

diumenge, 29 de novembre del 2015

Refiar-te de tu mateixa

La plana esquerra,
amb la imatge,
espera la visió exacta
de la plana dreta.
Sempre que faig un poema
estic pendent de la
interpretació dels lectors.
Tot i l'empenta interior,
no crec en res que no sigui
el punt de vista extern.
És la inseguretat
de l'exigència.

dissabte, 28 de novembre del 2015

Digue'm la veritat

L'enamorament
és estar calent?
O tenir papallones
a la panxa?
És perdre la identitat?
O bé identificar-se
amb un poema d'amor?
L'enamorament
és moltes coses,
o bé una de sola?

dijous, 26 de novembre del 2015

Caducitat

MIQUEL, Invasió dins Fotofília

Fulles caigudes,
com els versos escrits,
tots passaran.
Però abans de ser escombrats
embelliran el terra.

dimecres, 25 de novembre del 2015

dimarts, 24 de novembre del 2015

dissabte, 21 de novembre del 2015

Estètica decadent

NEUS, November blue... dins Nòmades del vent


Lluna que creix,
tot i que ja es pondrà
entre les branques.
Com la mètrica és llum
dins dels versos tangibles.

dimarts, 17 de novembre del 2015

Tindràs força per al que realment vols

La menys coqueta,
la més coqueta.
De la mateixa manera,
com Pessoa,
la més dissortada,
la més feliç;
la més solitària,
la més realitzada.
No crec en res,
però tinc fe en les paraules,
en mi mateixa.

dilluns, 16 de novembre del 2015

Mal averany

VAN GOGH, Vincent, Camp de blat amb corbs dins Relats en català

Són dos camins,
el contrast bipolar
dels camps daurats
amb el cel tenebrós.
Pintor tocat pel foc.

dimecres, 11 de novembre del 2015

Bellugar-se i moure's

TORRES MÁRQUEZ, Antonio, Soledad dins La sonrisa de Hiperión

D'esquerra a dreta,
endavant i endarrere,
res no circula.
Però la inspiració
t'espera a l'horitzó.

dimarts, 10 de novembre del 2015

Pencaire d'origen

Treballar estudiant,
fer la carrera a contracorrent,
de dilluns a diumenge.
Així van sorgint els poemes,
quan ser creativa
és respirar, estimar, viure.

dilluns, 9 de novembre del 2015

Delicadesa


Flors al desert (desert d'Atacama a Xile) dins Relats en català


Blau cel i rosa,
com el noi i la noia,
omplen la terra
de tendresa aparent,
miratge del desert.

diumenge, 8 de novembre del 2015

Fer el que es pot

L'hivern, l'infern
dins de la meva vida,
passat del tot.
Ara sóc rica en versos,
però encara inadaptada.

divendres, 6 de novembre del 2015

Música en silenci

Diuen que no sóc cursi,
diuen que sóc molt racional,
diuen que no sóc gaire lírica,
però també diuen
que sóc molt poeta.
Si provés d'escriure diferent
potser no seria jo mateixa.
Una poesia generada
gairebé sempre dalt del cel
de la interpretació,
el dels núvols que provenen
de l'evaporació de la meva vida.

dimecres, 4 de novembre del 2015

Connotacions

Santa és la dona que no és
apassionada, que no gaudeix del sexe.
Santa és la persona
que tothom admira,
que no ha matat ni una mosca.
Però Helena de Troia
no va ser precisament
res de tot això.
És difícil d'identificar-se
amb un personatge literari,
però encara més amb una llegenda.

dimarts, 3 de novembre del 2015

Parafrassejant Margarit


SÁNCHEZ, Gervasio Un nen mira per una finestra.
Sarajevo (Bòsnia-Hercegovina), octubre de 1993
Exposició a la Tecla Sala de l'Hospitalet


Des dels teus ulls d'infant
una intèrpret em mira.
Però cap passió no pot salvar-la
de la duresa d'aquesta imatge,
reflex de la innocència 
enmig de la guerra.
Cada dia esclaten les bombes.
Hi ha tants octubres 
de la teva vida en la meva.
Sé que et retrobaré 
en totes les finestres.
El temps ha fet inútils les paraules.

[Paràfrasi del poema L'alumna de Joan Margarit. També he publicat una ressenya sobre el setge de Sarajevo vist per Raül Romeva]

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...