En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 29 de maig del 2015

Noblesa

JOSEPH Capoll de rosella dins
Associació Fotogràfica Jaume Oller


La timidesa,
el no voler ferir,
et fa arronsar-te.
La flor vol esclatar
de forma continguda.

14 comentaris:

  1. si...prepara l'escàndol vermell dels marges i la invasió coqueta dels sembrats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agraden les flors quan encara no s'han obert, i arronsades com aquesta, Miquel Àngel. Tenen molt d'encant!

      Elimina
  2. Amaga una bandera roja, que serà la de l'exèrcit de la poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amaga el roig, és veritat, Xavier. Però ja és poesia.

      Elimina
  3. Les roselles també es reprodueixen per espermatozoides?

    ResponElimina
  4. Una flor no oberta escolta en silenci...
    Una flor oberta et regala el seu parfum...


    Una Abraçada.
    Grâcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga i Carles,
      m'agrada molt com ho expresseu. Les dues coses són bones!

      Elimina
  5. M'agrada la idea, i la foto, i el poema. L'esclat serà contingut, però ufanós i pletòric. I efímer, ai las. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja no queden roselles als camps per aquí a Sant Benet, Ramon, molt efímeres, sí, però ja han fet el seu paper.

      Elimina
  6. Tot a punt pel gran moment. Força, potència i esclat contingut. Bellesa esperada.

    ResponElimina
  7. no ens hauriem d' arronsar, ni contenir...a la natura només ho fem els humans :)

    ResponElimina
  8. no ens hauriem d' arronsar, ni contenir...a la natura només ho fem els humans :)

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...