En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 1 de desembre del 2015

Rellotge aturat

Alone dins The Nicest Pictures

Trobar-te sola,
inadaptada al món.
Deixes passar
de llarg tots aquells trens
que descarrilarien.
a

12 comentaris:

  1. xavier pujol1 de desembre del 2015, a les 13:33

    Molt ben trobat Helena. Si intueixes que el tren ha de descarrilar és millor no pujar-hi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals1 de desembre del 2015, a les 13:41

      Sóc massa exigent, crec, Xavier, però m'adono que no m'estimen com jo estimo.

      Elimina
    2. Carme Rosanas1 de desembre del 2015, a les 15:58

      Jo també penso com en Xavier.

      Per altra part tothom estima de la seva manera i també a la seva mida. Sovint no hi podem fer gran cosa, ni per massa ni per poc. Si veiem que no coincidim, millor no fer-nos mal.

      Elimina
    3. Helena Bonals1 de desembre del 2015, a les 17:41

      És difícil de saber a priori quins trens descarrilaran, Carme! Però no és tan difícil d'adonar-te de si t'estimen.

      Elimina
  2. Igor1 de desembre del 2015, a les 19:40

    O no. Potser no descarrilen però això no importa. La bellesa l'he trobat en el deixes passar de lalrg...
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals1 de desembre del 2015, a les 20:06

      És veritat, Igor. És important i bell saber deixar passar de llarg.

      Elimina
  3. artur1 de desembre del 2015, a les 20:20

    Que la por (a descarrilar...) no ens faci evitar a pujar-hi , potser trobem allò bo que ens neguem a descobrir.
    La Vida és tota una aventura...si la volem viure, d'altre manera, només serem espectadors.

    ResponElimina
  4. Helena Bonals1 de desembre del 2015, a les 20:24

    Artur,
    tinc comprovat que com a espectadora puc ser molt creativa!

    ResponElimina
  5. novesflors2 de desembre del 2015, a les 18:28

    Tard o d'hora arriba un tren que potser no és un AVE però sentim la temptació de pujar i, ves per on, no descarrila.

    ResponElimina
  6. KRT6 de desembre del 2015, a les 0:49

    D'acord amb el Xavier: val més ser prudent i no pujar a segons quins trens. Però algun dia en trobaràs un que t'inspirarà confiança: puja-hi decidida i sigues lliure de quedar-t'hi feliçment o de baixar-ne a temps si te'n repenses. L'important és que siguis tu qui marqui el camí. Les fotos, com sempre, excel·lents.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals6 de desembre del 2015, a les 12:52

      Hi ha experiències que et vacunen contra segons quins trens, Ramon.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...