En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 6 de desembre del 2015

Blanc i negre del passat

MAIER, Vivian, Mirada de nen dins Relats en català


Vidre a través,
com més enllà dels versos,
infant et fas.
La curiositat
se't reflecteix als ulls.

Helena BONALS

Curiós i protegit.
L'infant observa.
Ben a prop del vidre,
que l'ampara i l'empresona,
el nas xafat.

Carme ROSANAS

a

9 comentaris:

  1. xavier pujol6 de desembre del 2015, a les 13:28

    Què hi ha allà fora? Es pregunta el nen.
    Massa que ho sabrà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals6 de desembre del 2015, a les 15:03

      És una curiositat creativa, a la que em refereixo, Xavier. Però m'agrada la teva interpretació. A vegades no és bo d'obrir les finestres!

      Elimina
  2. Carme Rosanas6 de desembre del 2015, a les 22:20

    Curiós i protegit.
    L'infant observa.
    Ben a prop del vidre,
    que l'ampara i l'empresona,
    el nas xafat.

    ResponElimina
  3. Helena Bonals7 de desembre del 2015, a les 8:26

    Carme,
    les finestres empresonen però també alliberen.

    ResponElimina
  4. Glo.Bos.blog8 de desembre del 2015, a les 20:33

    Darrera la finestra vola la imaginació. La realitat no sempre és com la hem imaginada.

    ResponElimina
  5. KRT10 de desembre del 2015, a les 22:17

    Chapeau a totes dues!

    És curiós que un dels meus primers vagues records de molt petit, és de jo mateix mirant l'eixida de casa, a l'hivern, des de dintre (la porta tenia vidres), jo ben protegit. I el meu avi, que sempre estossegava, dient-me tot estossegant: "no surtis, que t'encostiparàs". Jo veia l'exterior des de la part de dintre, però segur que, vist des de fora, jo devia fer una cara com la d'aquest nano, contemplant decebut un (suposat) paradís prohibit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals11 de desembre del 2015, a les 9:14

      Quina història més simpàtica, Ramon. Molt adequada a la foto.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...