En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 6 de desembre de 2015

Blanc i negre del passat

MAIER, Vivian, Mirada de nen dins Relats en català


Vidre a través,
com més enllà dels versos,
infant et fas.
La curiositat
se't reflecteix als ulls.

Helena BONALS

Curiós i protegit.
L'infant observa.
Ben a prop del vidre,
que l'ampara i l'empresona,
el nas xafat.

Carme ROSANAS

9 comentaris:

  1. Què hi ha allà fora? Es pregunta el nen.
    Massa que ho sabrà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una curiositat creativa, a la que em refereixo, Xavier. Però m'agrada la teva interpretació. A vegades no és bo d'obrir les finestres!

      Elimina
  2. Curiós i protegit.
    L'infant observa.
    Ben a prop del vidre,
    que l'ampara i l'empresona,
    el nas xafat.

    ResponElimina
  3. Carme,
    les finestres empresonen però també alliberen.

    ResponElimina
  4. Darrera la finestra vola la imaginació. La realitat no sempre és com la hem imaginada.

    ResponElimina
  5. Chapeau a totes dues!

    És curiós que un dels meus primers vagues records de molt petit, és de jo mateix mirant l'eixida de casa, a l'hivern, des de dintre (la porta tenia vidres), jo ben protegit. I el meu avi, que sempre estossegava, dient-me tot estossegant: "no surtis, que t'encostiparàs". Jo veia l'exterior des de la part de dintre, però segur que, vist des de fora, jo devia fer una cara com la d'aquest nano, contemplant decebut un (suposat) paradís prohibit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina història més simpàtica, Ramon. Molt adequada a la foto.

      Elimina