En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 31 d’octubre del 2012

dilluns, 29 d’octubre del 2012

Interpretar

Traços segurs
en dibuix,
visió a priori
d'un poema,
radiografia mental
d'una imatge.
Això és tenir talent,
això és ser lúcid.

diumenge, 28 d’octubre del 2012

Progrés enrere

A vegades anar enrere
és progressar,
ser conservador
és ser poc convencional.
Estimar per sempre
és estrany
com la genialitat.

dijous, 25 d’octubre del 2012

L'important

Puc haver una rosa blanca.
Una rosa roja
es pot creuar
en el meu camí.
Però el mes d'abril és fugisser,
no en trobaré cap més.

[per a les Itineràncies poètiques]

dimecres, 24 d’octubre del 2012

dissabte, 20 d’octubre del 2012

Elevació

Miro els teulats.
Als ocells els agrada
de posar-se a la part
més elevada dels edificis,
en les antenes i parallamps.
No en tenen prou de volar,
quan reposen volen
la millor vista,
i la companyia
dels altres ocells,
fent pinya.
Com si sabessin
que l'electricitat
ens permet de solcar l'aire.

dimecres, 17 d’octubre del 2012

El fràgil i tendre solatge del record



Amb els dits de la mà
es poden comptar
els teus autors de capçalera,
els poemes que saps de memòria,
els teus amics,
i també els que et llegeixen habitualment.
No retenim, a voltes, ni l'essencial,
cada dia s'esborren els missatges
de la pantalla
del nostre record,
tan tendre com cruel.

Per al 257è joc literari de Jesús Ma. Tibau

dissabte, 13 d’octubre del 2012

No em diguis que és mentida que el sol es banya al mar.
(Feliu Formosa)

No em neguis pas que els núvols sorgeixen de les xemeneies,
que les roses es tornen roges de les esgarrinxades,
que l'art és de veritat.

divendres, 12 d’octubre del 2012

Calidesa

Joc creatiu literari: Inventa, del bloc Antaviana

Una butaca confortable
on descansar la vista,
una estora on reposar
els peus virtualment.
Com una estàtua
i el seu pedestal.


dimecres, 10 d’octubre del 2012

256è joc literari de Jesús Ma. Tibau
Il·lustració d'Elisa Bernat

Gran intel·lecte,
extremitats petites,
no toco el terra.

dimarts, 9 d’octubre del 2012

De les formes

Qui vol un regal
sense embolicar?
Les paraules
són a l'amor
com les imatges
a la poesia.
El seu llevat.

diumenge, 7 d’octubre del 2012

Lluita

Com una bibliotecària
endreçant el que entre tots plegats
s'entesten a desendreçar.
Com un cabdell que es fila i es desfila,
la bondat mai ho cobreix tot,
la bellesa és tímida.

dimecres, 3 d’octubre del 2012

Forma i contingut

Vivim per poder fer poemes,
fem poemes per poder viure.
Les connotacions viuen dins la fonètica,
el progrés dins la bellesa.

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...