En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 25 de setembre de 2016

Asseure's i pensar

La tardor dins Relats en català


És com un banc.
Ni dreta, ni estirada,
la tardor encara.

Els troncs caiguts,
precedits per les fulles,
es fan sentir.

Helena Bonals


Tardor, que daures
el sòl i els sentiments.
Doll de nostàlgia.

Grocs i torrats,
carbasses i vermells,
a la paleta.

Carme Rosanas


Les fulles ploren.
Marrons, ocres i grogues
dormen al terra.

Xavier Pujol


Mel i magrana
colors de tardor. I al vent
fulles que dansen.

Glòria Bosch i Morera


Sento el cruixir
de l'arbre que es despulla
per tornar a néixer.

Un pensament
vestit de melangia
s'asseu al banc.

KEFAS

dijous, 22 de setembre de 2016

La idea interior


Odio sentir-me sola però m'encanta estar sola.
Annemarie Schwarzenbach, escriptora suïssa (1908-1942)
manllevat de Minimàlia

AGUS Estany d'Ivars II dins Associació Fotogràfica Jaume Oller


Odio no sentir-me estimada però m'encanta no tenir parella.

dilluns, 19 de setembre de 2016

Nova arquitectura



M'agraden els finestrals
fins a terra, sense cortines,
i els poemes on la llum entra
de dalt a baix, que no enganyen.

M'agraden les terrasses
on veus sense ser vist,
que no es carreguen
el misteri del poema.

dimarts, 13 de setembre de 2016

divendres, 9 de setembre de 2016

dilluns, 5 de setembre de 2016

diumenge, 4 de setembre de 2016

Torre de vori

El pitjor enemic és l'interior,
i el millor amic també.
Ningú farà res per tu,
ni els teus pares.
Arribar a constatar
que estem sols al món
com a mínim allibera.

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...