Les bones pel·lícules
solen incloure aquell instant
en què pots riure't
de tota la misèria
de la condició humana.
Mr. Stevens i aquella mirada.
Francesca Johnson
i Robert Kincaid
quan saben que
estan enamorats.
Però a la fosca sala
del cinema,
tot eren rialletes
dels que no trobaran
mai cap pont
per sobre la realitat.
Com diu L. E. Aute:
ResponElimina"todo en la vida es cine
y los sueños, cine son".
Molt bo, Xavier. Sempre et quedes amb el personal!
EliminaTot té mil interpretacions, sempre n'hi ha algunes d'enlairades que troben ponts o que els basteixen i altres que s'arroseguen... Tots podem ser a les dues bandes, en diferents moments.
ResponEliminaCarme,
Eliminaperò n'hi ha que viuen sempre dins una caverna.
Molt cert, Helena, no es pot pas negar, tot i que sempre tenen oberta la boca de la caverna... Potser algun dia...
EliminaEl pont de la mar blava, ben literari; el pont sobre el riu Kwai, o el pont llunyà, o els ponts de Madison, ben cinematogràfics... I fins el pont de Glienicke, a Potsdam, de L'espia que va venir del fred... O els ponts del diàleg, que somiava Espriu. Sort que hi ha ponts, a la vida!
ResponEliminaEls ponts, nexes d'unió entre dos costats.
Elimina