En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 23 de setembre de 2015

Ponts

Les bones pel·lícules
solen incloure aquell instant
en què pots riure't
de tota la misèria
de la condició humana.

Mr. Stevens i aquella mirada.
Francesca Johnson
i Robert Kincaid
quan saben que
estan enamorats.

Però a la fosca sala
del cinema,
tot eren rialletes
dels que no trobaran
mai cap pont
per sobre la realitat.

7 comentaris:

  1. Com diu L. E. Aute:
    "todo en la vida es cine
    y los sueños, cine son".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bo, Xavier. Sempre et quedes amb el personal!

      Elimina
  2. Tot té mil interpretacions, sempre n'hi ha algunes d'enlairades que troben ponts o que els basteixen i altres que s'arroseguen... Tots podem ser a les dues bandes, en diferents moments.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      però n'hi ha que viuen sempre dins una caverna.

      Elimina
    2. Molt cert, Helena, no es pot pas negar, tot i que sempre tenen oberta la boca de la caverna... Potser algun dia...

      Elimina
  3. El pont de la mar blava, ben literari; el pont sobre el riu Kwai, o el pont llunyà, o els ponts de Madison, ben cinematogràfics... I fins el pont de Glienicke, a Potsdam, de L'espia que va venir del fred... O els ponts del diàleg, que somiava Espriu. Sort que hi ha ponts, a la vida!

    ResponElimina