En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 17 de desembre de 2015

Expectativa


No és el benestar que fa la felicitat, sinó l'expectativa. I només te n'adones quan la perds.
VILLATORO, Vicenç La ciutat del fum


LAFEBRE, Vicenç Campanar de Sitges

Corbes marrons
de ferro colat, contra
aquest blau cel
de l'altiu campanar.
La forma t'entreveu.

6 comentaris:

  1. L'escletxa dirigeix la mirada.
    Cadascú l'enfoca on vol.

    ResponElimina
  2. Les expectatives, sovint ens traeixen i fan que se'ns escapin moments feliços, en Villatoro té raó. Jo també estic llegint Villatoro "Un home que se'n va"

    Em fas pensar que les escletxes, són ben aprofitables, però segons enfoquem la mirada, veiem una cosa o l'altra. Si veus el cel i el campanar, la mirada està ben enfocada.

    ResponElimina
  3. Abans, als merlets dels castells, hi havia espitlleres: escletxes estretes per fora i més amples per dintre, per poder disparar fletxes o arcabussos sense risc... i apuntant bé. Però si els de fora tenien molt bona punteria (o molta sort) et podien encertar també. Mirem el món per un forat, però sense por.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En una ressenya de Maria Vilanova vaig dir que tots venim a ser un forat a través del qual ens mirem el món.

      Elimina