Aire blau

AGUS Granollers 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

La intempèrie

i el recolliment,

fets del mateix blau cel.

La llum del sol que vibra

en les parets ocres.

Els batents oberts

com l'ull de la càmera.

Les branques que es confonen

amb els arabescs dels balcons.

L'escaiença de les coses.

Helena Bonals

¿Qué fue primero?

¿El color o el aire?

Respiro la luz.

Fackel

Trobada

Imatge lliure de drets dins Pexels

Com Zipi i Zape,

Starsky i Hutch,

Snoopy i Woodstock,

Mafalda i Quino,

Charles i Sebastian,

la meva morenor

sempre es fa amiga

del seu contrast,

en el mateix pla moral.

Una amistat romàntica,

i res més que no això.

La resta, són hòsties.

Les meves destreses

Manllevat d'aquí

Trobo l'infinit dins d'un llenç

quan li dono la volta.

Escolto el vent darrere el cos de lletra,

i genero formes per haver aquell en qui penso.

Entono amb afany la meva veu dolça

i recito sense impostar la veu, 

com quan dic que estimo.

Reflecteixo amb traç segur 

tot el que sé veure amb les mans.

La meva escriptura

 vol ser maca per dins i per fora.

Però no em demaneu 

que faci la voltereta enrere,

que no és allò meu.

Portem tanta boira als ulls

AGUS Sortida a Palou dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

(Títol manllevat d'una cançó d'Elisard Sala)

L'escorça de l'arbre,

el liquen sobre la fusta,

en contrast amb el teu món interior,

tan desenfocat com ple de boira.

Només la superfície canvia,

no pas el sentit.

Però jo soc presa

de la síndrome d'Sthendal.

Contra tot pronòstic

JUANJO Racons de Palou 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Trobem els que es permeten 

el luxe de dir que no,

i els que van darrere i darrere

d'alguna delusió.

Hi ha l'amor del passat

en una finestra tancada i barrada,

que continua florint malgrat tot.

Estimo la teva vellesa digna,

i la meva maduresa Peter Pan.

La meva poesia no és ornamental.

La ginesta altra vegada

XIRINACS, Olga El talús

dins LA PRIMERA GINESTA (O L'ÚLTIMA)

al blog Olga Xirinacs

 

No és possible de tenir aquest sol de les terres del sud,

i alhora el verd fresc dels prats del nord.

Però el Sàhara que són els nostres camps

pràcticament tot l'any, té un parèntesi gloriós

a la primavera, per poc que plogui.

La imatge es repeteix: sang verda,

soca resseca i brot verd amb flors de ginesta.

La lluita entre fred i calor, la persistència de la vida.