En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 21 de juny del 2015

Fins al límit

DANNHAUER, Simon dins Relats en català

Agosarada
ho ets, la millor vista
és per a tu.
Tot i que no la puguis
haver, saps contemplar-la.
a

6 comentaris:

  1. Carme Rosanas21 de juny del 2015, a les 16:09

    Quin vertigen!

    ResponElimina
  2. Helena Bonals21 de juny del 2015, a les 16:09

    Sí, Carme, jo no podria! Només metafòricament.

    ResponElimina
  3. xavier pujol21 de juny del 2015, a les 17:54

    A mesura que passen els anys admetem que hi ha moltes situacions, o paisatges com en aquest cas, que no les podrem haver.
    Al mateix temps ens arriben uns poemes que tampoc imaginàvem.
    La balança s'equilibra.

    ResponElimina
  4. Helena Bonals21 de juny del 2015, a les 19:24

    Xavier,
    molt ben interpretat!

    ResponElimina
  5. KRT26 de juny del 2015, a les 23:53

    Quin vertigen! No m'hi busquis. La foto és esplèndida, però sense baranes jo no me'n refio... Per no poder-ho haver, diria "que són verdes".

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...