En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res. —Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
diumenge, 20 de setembre del 2015
Minuts i anys
Cinc minuts per fer un poema.
Tota l'ombra de vida
que el precedeix
esperava per fer-lo,
o perquè te'l dediquessin.
Tota l'existència que et resta
és per gaudir-ne.
Bon poema, Helena. En efecte, un poema, una obra literària, una obra d'art, ni que es faci en cinc minuts (o cinc anys), és sempre en certa manera hereu de tota (o part de) la tradició anterior, i pot influir en tota (o part de) la creació artística futura. Ja Bernat Metge deia que li plaïa més la companyia dels morts (els autors clàssics) que no pas la dels vius. Sense ser tan estrictes (la companyia dels vius pot ser prou divertida), tenim tota l'existència per gaudir de l'art del passat i del present. I els creadors, com tu, per crear noves belleses perquè facin companyia a la gent de demà. Gràcies en nom d'ells!
Ramon, diuen que no hi ha res de nou, que tot és inventat, però cada nova obra d'art és diferent encara que, com en Shakespeare, s'inspiri en una altra.
Preciós, Helena, l'eternitat de l'instant present.... un aplaudiment!!!
ResponEliminaCarme,
Eliminacinc minuts, com cinc anys...
I 5 minuts duren com 5 anys en el record. A l'inrevès també, per oblidar. Necessari.
ResponEliminaAplaudiments, estimada!
Molt ben expressat, cantireta. Estaria bé d'oblidar en cinc minuts, a vegades.
EliminaUn poema, doncs, llargament gestat en la solitud del profund interior. Fins que ha volgut que li posessis nom.
ResponEliminaUna salutació nova, Helena.
Olga,
Eliminajo els hi poso nom, als poemes, pel que tu vas dir una vegada dels pintors. La Montserrat Abelló deia que els títols limiten, i no en posava.
7 versos.
ResponEliminaPrecedits de vida viscuda i que s'eixamplen vers el futur.
Versos com minuts, Xavier.
EliminaRampellades hereves
ResponEliminad'emocions i consternacions,
dies rera dies, anys rera anys,
versos que reverberen
per sempre més.
Reberberar per sempre més, això voldria jo, Abel.
EliminaReverberar per sempre: acabaràs aconseguint-ho, Excelsa, perquè ets fidel i tenaç...
ResponEliminaMoltes gràcies, Abel!
ResponEliminaTota una existència i més. Més enllà del poeta l'obra resta per gaudir-la.
ResponEliminaBen observat, Glòria.
EliminaBon poema, Helena. En efecte, un poema, una obra literària, una obra d'art, ni que es faci en cinc minuts (o cinc anys), és sempre en certa manera hereu de tota (o part de) la tradició anterior, i pot influir en tota (o part de) la creació artística futura. Ja Bernat Metge deia que li plaïa més la companyia dels morts (els autors clàssics) que no pas la dels vius. Sense ser tan estrictes (la companyia dels vius pot ser prou divertida), tenim tota l'existència per gaudir de l'art del passat i del present. I els creadors, com tu, per crear noves belleses perquè facin companyia a la gent de demà. Gràcies en nom d'ells!
ResponEliminaRamon,
Eliminadiuen que no hi ha res de nou, que tot és inventat, però cada nova obra d'art és diferent encara que, com en Shakespeare, s'inspiri en una altra.
Maco! Senzill i profund.
ResponEliminaM'agrada venint de tu, calordeforn!
Elimina