En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 30 de març del 2013

Prosòdia

Poema en caixa esquerra
o bé centrat,
al mig de la pàgina
o en un racó.
Poema curt,
poema llarg.
Poema clar,
poema espès.

Però si el vers és teu,
sempre té força,
tot i que subtil per a mi,
com un accent.

dimecres, 27 de març del 2013

diumenge, 24 de març del 2013

Creativitat

He patit desamor,
he patit malalties,
però res m'ha fet tan infeliç
com no ser com Picasso.
L'autoestima d'una persona
no s'hauria de basar en res més.

divendres, 22 de març del 2013

Signes

El teu badall
és un senyal de son,
com el poema
s'escau molt a l'amor,
el que sents, el que reps.

dimecres, 20 de març del 2013

dilluns, 18 de març del 2013

Jota d'una obstinada

Tinc facilitat pel dibuix,
i la vocació d'escriure.
No volem pas seguir el corrent,
ni fer cas del reclam, en viure.

dissabte, 16 de març del 2013

Ara ets rica

Al cim del dia
el bosc enyora el gust
de la rosada.

Jordi Dorca

De la rosada 
fins al final del dia,
la plenitud.
Ja que vens del silenci
i sorda et tornaràs.

dijous, 14 de març del 2013

Cal·ligrafia

A mesura que escric,
m'expresso millor.
A mesura que creo,
hi veig més clar.
La meva vocació
és la meva vida.

dimarts, 12 de març del 2013

Finals infinits

TÀPIES, Antoni. Infinit, 1988


Llibres esperant de ser llegits,
llibres en el record d'haver-los fruït.
I el punt que senyala el moment actual,
les nostres ganes de viure
per poder saber el final obert de l'obra.

diumenge, 10 de març del 2013

Enlluernada

Provo de reflectir la llum del sol
com ho fa la lluna,
però a voltes és lluna nova,
d'altres els núvols me la tapen,
o bé la pluja dels ulls no me la deixa veure.

dimecres, 6 de març del 2013

dilluns, 4 de març del 2013

Col·laboració

Aquí teniu la meva primera entrada a la revista Nervi, on tindré el plaer de publicar de tant en tant:

Prestatgeries


Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...