En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 29 d’agost del 2015

Bellesa de franc

Em demanes perdó
quan allò que jo
hauria de de fer
és agrair-te tot
el que fas per mi.
La teva timidesa,
que a vegades confonc
amb altivesa,
és l'únic que cerco.
La veritable gosadia
és no gosar.

8 comentaris:

  1. La veritable gosadia és no gosar... ho trobo preciós, i m'identifica d'alguna manera.

    Tot i que jo em vaig cansar de practicar-ho i un bon dia, vaig començar a gosar... què hi farem!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      jo vaig gosar i torno a no gosar. D'alguna cosa serveix l'experiència.

      Elimina
  2. Ser agraït és molt important, i saber demanar perdó. Comprenc que es pugui confondre timidesa amb altivesa: m'ha passat sovint, perquè sóc tímid. I massa vegades no goso dir o fer alguna cosa, i després me'n penedeixo; però no entenc que el fet de no gosar sigui una gosadia. Per a mi és timidesa, un handicap.

    ResponElimina
  3. Ramon,
    has vist la pel·lícula Bellesa robada, que m'ha inspirat el títol d'aquest poema? Jo crec ardentment que "la timidesa és el garant del veritable amor", que deia Riba. Després ve Estellés i es carrega Riba, n'hi ha que el troben massa purità, però jo li otorgo gairebé el 100% de raó a Riba.

    ResponElimina
  4. No goso a deixar un comentari...
    però ho faré. L'amistat hi convida.
    La bellesa de franc no té preu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El teu comentari sí que no té preu, Xavier. Tots els teus comentaris.

      Elimina
  5. Penso que un veritable amor més que tímid ha de ser humil. I donar-se, si és precís amb gosadia, malgrat tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria,
      jo no em voldria donar mai més, m'han fet molt de mal.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...