Jpmerch, És que no es pot matar tot el que és gras. Tens raó, però costa més de seguir un precepte filosòfic que no pas escriure un llibre de filosofia.
No sé pas si els conceptes "escriure" i "equilibri" tenen gaires coses en comú. Crec que escriure és arrauxat, tant si ho fem per impuls o fins i tot si ho fem metòdicament i amb constància. Quan ens posem a escriure amb constància, també ens deixem endur per una dèria prou forta que es manté dies i dies o mesos o anys. I no penso jo que tingui molt a veure amb l'equilibri.
En tot cas, ens ajuda a retrobar-lo, això sí, en alguns casos.
Sigui com sigui, escriure sempre val la pena, ni que sigui per un mateix, doncs molt millor si ho podem compartir.
Carme, amb equilibri jo em refereixo al que deia Salinger a El vigilant al camp de sègol, quan el narrador fa manetes amb una noia, i ella no mou la mà constantment, ni la deixa morta tota l'estona. És l'inaccessible terme mig.
Hauré de rellegir Salinger... Jo estic d'acord amb la Carme, escriure (ni que sigui la llista d'anar a comprar) sempre és un acte que requereix esforç i creativitat. L'equilibri? Difícil de definir, i deu dependre de moltes variants. Sí, inaccessible, com l'estel de Jacques Brel. Tu vés-lo empaitant, però!
Doncs, això mateix és l'equilibri, l'equilibri vital. Ara sí, ara no. La immobilitat és la no vida.
ResponEliminaJpmerch,
EliminaÉs que no es pot matar tot el que és gras. Tens raó, però costa més de seguir un precepte filosòfic que no pas escriure un llibre de filosofia.
Mentre escrius, si ho fas amb bona intenció, et re-equilibres automàticament.
ResponEliminaSi escric perquè escric, si no escric perquè no escric, Xavier. Mai no és tothom content. Per cert, t'agraeixo molt la teva constància!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaNo sé pas si els conceptes "escriure" i "equilibri" tenen gaires coses en comú. Crec que escriure és arrauxat, tant si ho fem per impuls o fins i tot si ho fem metòdicament i amb constància. Quan ens posem a escriure amb constància, també ens deixem endur per una dèria prou forta que es manté dies i dies o mesos o anys. I no penso jo que tingui molt a veure amb l'equilibri.
ResponEliminaEn tot cas, ens ajuda a retrobar-lo, això sí, en alguns casos.
Sigui com sigui, escriure sempre val la pena, ni que sigui per un mateix, doncs molt millor si ho podem compartir.
Carme,
Eliminaamb equilibri jo em refereixo al que deia Salinger a El vigilant al camp de sègol, quan el narrador fa manetes amb una noia, i ella no mou la mà constantment, ni la deixa morta tota l'estona. És l'inaccessible terme mig.
Hauré de rellegir Salinger... Jo estic d'acord amb la Carme, escriure (ni que sigui la llista d'anar a comprar) sempre és un acte que requereix esforç i creativitat. L'equilibri? Difícil de definir, i deu dependre de moltes variants. Sí, inaccessible, com l'estel de Jacques Brel. Tu vés-lo empaitant, però!
ResponEliminaRamon,
EliminaGràcies pels consells!