Em sembla que això de no esperar res a canvi es podia generalitzar a tantes coses. Segur que és la millor opció! Buidar-se en un poema, per omplir els versos és una manera ben bonica de dir-ho. La imatge de l'aigua també, encara més.
D'acord amb la Carme, La millor opció és no esperar res i així no et decebran. I regar allò que estimes fins que el cor (o la raó) et diguin prou: quan el pot es buida, cal reomplir-lo, o s'eixugaran el pot i la torreta. El poema és excel·lent i fa reflexionar: gràcies.
L'aigua rega les plantes. I la imaginació.
ResponEliminaEs buida la garrafa i s'omple la inspiració.
Diuen que no s'ha de regar massa allò o aquell que estimes, és contraproduent, Xavier. Però jo no ho puc evitar!
EliminaEm sembla que això de no esperar res a canvi es podia generalitzar a tantes coses. Segur que és la millor opció! Buidar-se en un poema, per omplir els versos és una manera ben bonica de dir-ho. La imatge de l'aigua també, encara més.
ResponElimina"Aprendre que tot és egoïsme, que tot és interès", deia Flotats, Carme. És anar contracorrent no tenir interès.
EliminaAnar a contracorrent és una satisfacció, en un món com el que tenim.
EliminaGràcies, Carme.
EliminaLlarga vida per al buit de plàstic.
ResponEliminaLlarga vida, Jordi! Xin-xin!
EliminaD'acord amb la Carme, La millor opció és no esperar res i així no et decebran. I regar allò que estimes fins que el cor (o la raó) et diguin prou: quan el pot es buida, cal reomplir-lo, o s'eixugaran el pot i la torreta. El poema és excel·lent i fa reflexionar: gràcies.
ResponEliminaPerò tothom espera, quan estima, que l'estimin de manera convencional, Ramon. Jo em nodreixo d'engrunes.
ResponElimina