Difícil és adaptar-se a l'anormalitat de l'univers. Algun dia t'adaptaràs. Et doblo l'edat i encara no ho he aconseguit. No perdo l'esperança de fer-ho.
D'acord amb la Carme i el Xavier. No és important, adaptar-se a una cosa tan caòtica i desballestada. Sigues com ets, somriu i fes la teva ("passa cantant", que deia en Sagarra) i supera els hiverns i els inferns, que sempre hi ha una primavera a l'aguait i un paradís insospitat, o algú, o alguna cosa, que t'ajuda a reeixir. Una abraçada!
A vegades ser inadaptat és un mèrit i un honor... Amb un món tan sonat!
ResponEliminaSuposo que sí, Carme!
EliminaDifícil és adaptar-se a l'anormalitat de l'univers.
ResponEliminaAlgun dia t'adaptaràs. Et doblo l'edat i encara no ho he aconseguit. No perdo l'esperança de fer-ho.
Xavier,
Eliminasí em veus jove! En tinc 44.
Sóc ambivalent, segons com ja m'agrada de ser inadaptada, com molts artistes.
D'acord amb la Carme i el Xavier. No és important, adaptar-se a una cosa tan caòtica i desballestada. Sigues com ets, somriu i fes la teva ("passa cantant", que deia en Sagarra) i supera els hiverns i els inferns, que sempre hi ha una primavera a l'aguait i un paradís insospitat, o algú, o alguna cosa, que t'ajuda a reeixir. Una abraçada!
ResponEliminaRamon,
Eliminaés que m'he adonat que en castellà "invierno" i "infierno" s'assemblen tant!