En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 10 de juny de 2015

Bonals

Els has entès/ fins i tot quan t'han fet mal (se'n diu estimar).


No sé per què certs homes
em diuen pel primer cognom,
però tampoc sé per què
això em molesta.
Potser és com el meu avi,
masclista per l'època
d'on provenia,
que sempre em tractava
de "nena" per tot.
O perquè el meu cognom
es presta a fer-hi broma.
A vegades penso
que és perquè
no em poden tenir.
Però venjar-se és de febles.

21 comentaris:

  1. Sagetes emmetzinades quan el teu cognom indica que en tu tot és bo, BOnals, Excelsa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abel,
      n'hi ha que m'ho repeteixen amb crueltat, sabent que em molesta. Però algú em va dir que la temptació és molt gran, el que al final passa és que si no vols brou, tassa i mitja.

      Elimina
  2. Sí, Helena Bonals, Excelsa, ho entenc perfectament, jo que vinc de la llunyania dels temps de les batudes: 'Si no vols pols, no vagis a l'era'.
    (Ets Excelsa, sense cap mena de dubte!)

    ResponElimina
  3. Sí, Helena Bonals, Excelsa, ho entenc perfectament, jo que vinc de la llunyania dels temps de les batudes: 'Si no vols pols, no vagis a l'era'.
    (Ets Excelsa, sense cap mena de dubte!)

    ResponElimina
  4. Surt el text repetit, deu ser per allò de la 'tassa i mitja'!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre el teu sentit de l'humor, Abel, ningú pot amb tu!

      Elimina
    2. I tu saps també que jo sóc bona gent, Excelsa.

      Elimina
    3. Sí, Abel, però jo sóc susceptible, desconfiada i paranoica, ho sento! I com pots veure, també sincera.

      Elimina
    4. Tot un compendi d'excelsitud, Excelsa!

      Elimina
  5. Si et serveix de consol, el meu segon cognom és Guarro.
    A l'escola molts nens se saltaven, expressament el primer cognom, per ferir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      doncs el teu primer cognom a mi m'agrada molt! Que et diguessin pel segon els retrata a ells. I si no tinguéssim la interferència del castellà, el teu segon cognom no s'identificaria amb el que s'identifica. Conec qui se n'ha canviat l'ordre quan és en primer lloc.

      Elimina
    2. Jo també conec un que es va canviar l'ordre. Sense anar gaire lluny: un oncle meu.
      Pel que fa al que dius de l'interferència del castellà és tal com dius. Quan la meva mare era petita (en temps de la República) mai ningú s'hi va ficar i això que ella el portava de primer cognom. A la seva classe tothom era catalano-parlant.

      Elimina
  6. M'agrada molt la frase del GriFOLL!!!

    Pel que fa els noms i cognoms, crec que això va com va. Costums i /o gracietes.
    Al meu sogre tothom li deia pel cognom (la seva dona inclosa) a mi se'm feia molt estrany, però a ell no li importava. Fins i tot els néts li deien Avi ... seguit del cognom.

    Si hi ha gent que ho fa per molestar, que s'ho facin mirar... però tu ni cas.

    Potser els hi hauràs de dir que t'encanta el teu cognom, perquè deixin de dir-ho... he, he, he... com que els agrada tant portar la contrària!

    Això de "nena" passa a les millors famílies... no és gaire consol, ja ho sé!

    Venjar-se és de febles, efectivament. També m'agrada molt aquest final, que dintre meu, lliga perfectament amb la frase que has posat dem capçalera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vull dir que s'ha de ser fort, per entendre, per no jutjar si et fan mal i per no tenir ni ganes ni temptació de cap venjança. Força Helena!!! ;D

      Elimina
    2. Carme,
      sempre tan bona psicòloga! Això del GriFOLL no és una frase, és part de dos versos, si cliques el nom -ell no se n'avergonyeix!- et sortirà el poema sencer.

      Elimina
    3. Grifoll és un cognom potent també! A mi m'agrada el teu nom i cognom junts, els trobo molt poètics. Una abraçada

      Elimina
    4. Sílvia,
      m'ho va dir una persona, que sona bé el meu nom i cognom junts! Us hauré de fer cas!

      Elimina
  7. Precedit per l'article determinat, el cognom en una dona indica normalment el rang de diva. La Callas, la Caballé, la Espert, la Sardà... No sé si el teu sentit afinat l'encerta en tots els casos, però si hi ha algun menysteniment, ells s'ho faran. No triem el nom ni el cognom, com no triem els veïns. però podem triar els nostres amics.

    ResponElimina
  8. Tant a l'escola com a la mili ens cridaven pel cognom (i pels dos cognoms si el primer estava repetit a la classe o a la caserna). Sí que és cert que tenir un cognom que es prestés a fer broma era dur. A l'escola, els nens ens inventàvem sobrenoms deformant els cognoms d'algunes víctimes; en algun cas, el sobrenom tenia èxit i quedava adscrit a la persona fins i tot de gran. També hi havia qui utilitzava com a arma els motius, o malnoms, de les cases, i aquí ens tocava el rebre a gairebé tots. Ara bé, em sembla que ningú no s'ho prenia gaire seriosament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      a l'institut al meu pare li deien "Boni". Repeteixo que no sé per què aquest tema em posa nervi, però és així.

      Elimina