Per a tu, fer-la, la poesia, que hi tens la mà trencada. Per a la resta de comuns mortals, llegint poemes d'altri ja en tenim prou, no sé si per assolir un cert nivell de felicitat o bé simplement per arrecerar-nos de la "intempèrie moral". Gràcies forever, Helena.
Potser algun dia deixaré de fer poesia i em limitaré a llegir-la, sempre penso que demà no sabré què més dir, però també seré feliç llegint-ne, Ramon. Les crisis lectores sempre se'n van.
"Busco una llum
ResponEliminabusco un color
camino sense direcció..."
(Sopa de Cabra)
Fer poesia deu ser això, Xavier. Però amb més il·lusió!
EliminaPodria set ben bé així...
ResponEliminaSer
EliminaCarme
ResponEliminaper a mi no podria ser, quan llegeixo o escric segons què, ho és.
Per a tu, fer-la, la poesia, que hi tens la mà trencada. Per a la resta de comuns mortals, llegint poemes d'altri ja en tenim prou, no sé si per assolir un cert nivell de felicitat o bé simplement per arrecerar-nos de la "intempèrie moral". Gràcies forever, Helena.
ResponEliminaPotser algun dia deixaré de fer poesia i em limitaré a llegir-la, sempre penso que demà no sabré què més dir, però també seré feliç llegint-ne, Ramon. Les crisis lectores sempre se'n van.
Elimina