En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 15 de juny del 2015

Línies abstractes

Bosc calcinat dins Relats en català

Sense horitzó,
encara que el veiem.
Tan sols un cable
es manté coratjós
entre les ombres d'arbres.
a

8 comentaris:

  1. Carme Rosanas15 de juny del 2015, a les 13:08

    Ha sobreviscut a la crema... fort i coratjós!

    ResponElimina
  2. Jordi Dorca15 de juny del 2015, a les 18:33

    El coratjós del claustre.

    ResponElimina
  3. xavier pujol15 de juny del 2015, a les 23:49

    Transporta energia.
    Comunica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals16 de juny del 2015, a les 9:06

      Transporta energia i comunica com un poema enmig d'un bosc calcinat, Xavier.

      Elimina
  4. KRT26 de juny del 2015, a les 23:59

    Quina pena, un bosc cremat, una casa enrunada, un jove mort... Quan ens sembla que no hi ha res que valgui la pena, sempre podem trobar una idea, una paraula, un so, un record que ens doni força per continuar, com sigui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals27 de juny del 2015, a les 14:48

      Les experiències d'èxit a la vida ajuden a continuar, és veritat.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...