En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 26 de novembre del 2015

Caducitat

MIQUEL, Invasió dins Fotofília

Fulles caigudes,
com els versos escrits,
tots passaran.
Però abans de ser escombrats
embelliran el terra.

10 comentaris:

  1. Sí que ho embelleixen tot.
    Les fulles i els versos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una contradicció que hagin de ser escombrades, perquè són belles, les fulles, Xavier, però és així.

      Elimina
  2. Llegir el teu poema, ben trobat i adient al temps, m'ha suggerit una altra aplicació referida a les fulles i als poemes: "... i envelliran a terra..."
    He vist tants llibres als mercadets d'ocasió, envellir a terra, exposats un dia i un altre.

    ResponElimina
  3. Tot passa, les fulles, els versos, i nosaltres també... i malgrat tot, mentre hi són, mentre hi som ho gaudim.

    ResponElimina
  4. No tots els versos ni totes les fulles tenen caducitat, penso. Alguns perduren dins les pàgines d'un llibre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les flors seques, com les fulles, també es poden fer perdurar, penso, Glòria. Però d'aquí 3.000 anys que quedarà de nosaltres?

      Elimina
  5. Helena, d'aquí a cent anys, tots calbs. I sí, els llibres, alguns, han perdurat, però també se n'han perdut molts. Ara bé, pitjor és el que pengem al núvol: vés a saber si en quedarà res... Si pots, edita en format paper, i regala els llibres a unes quantes biblioteques: amb una mica de sort, quedaran. "Les feuilles mortes" se les endú el vent, però han donat força joc literari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vull editar en paper, però de moment no puc pas. Diuen, però, que cada any surten 12.000 nous llibres en català només, em sembla.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...