En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 16 de setembre de 2015

Precursorament

Portes inesperades dins Relats en català

Verda infantesa
que vols recuperar
quan et fas gran.
Metafòrica porta
que et menarà a través.

8 comentaris:

  1. Potser és estrany però mai no pense a recuperar la meua infantesa, i tampoc no la trobe a faltar si no fos perquè el meu pare encara viuria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo estic enamorada de la meva infantesa, Novesflors.

      Elimina
  2. Crec que tu, Helena, a traves dels teus poemes ets qui més m'ha fet pensar en la infantesa... Jo tampoc hi penso gaire, ni en recuperar-la ni com a àlbum de records.

    En canvi les portes metafòriques, sí que m'agraden, encara que no sempre portin a la infantesa.

    ResponElimina
  3. Quan al Petit Príncep li surten cabells blancs, quan Peter Pan és mort i enterrat on para la infantesa?
    Dic això però m'agrada conversar amb els germans de quan érem petits.

    ResponElimina
  4. La saviesa adquirida en la infantesa dura tota una vida, Xavier.

    ResponElimina
  5. No es poden posar portes al camp, diuen; però els poetes sí que n'hi podeu posar. I donen accés a mons sorprenents!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquest cas és el fotògraf que ha posat la porta, Ramon.

      Elimina