Crec que tu, Helena, a traves dels teus poemes ets qui més m'ha fet pensar en la infantesa... Jo tampoc hi penso gaire, ni en recuperar-la ni com a àlbum de records.
En canvi les portes metafòriques, sí que m'agraden, encara que no sempre portin a la infantesa.
Quan al Petit Príncep li surten cabells blancs, quan Peter Pan és mort i enterrat on para la infantesa? Dic això però m'agrada conversar amb els germans de quan érem petits.
Potser és estrany però mai no pense a recuperar la meua infantesa, i tampoc no la trobe a faltar si no fos perquè el meu pare encara viuria.
ResponEliminaJo estic enamorada de la meva infantesa, Novesflors.
EliminaCrec que tu, Helena, a traves dels teus poemes ets qui més m'ha fet pensar en la infantesa... Jo tampoc hi penso gaire, ni en recuperar-la ni com a àlbum de records.
ResponEliminaEn canvi les portes metafòriques, sí que m'agraden, encara que no sempre portin a la infantesa.
Tot va a gustos, Carme!
ResponEliminaQuan al Petit Príncep li surten cabells blancs, quan Peter Pan és mort i enterrat on para la infantesa?
ResponEliminaDic això però m'agrada conversar amb els germans de quan érem petits.
La saviesa adquirida en la infantesa dura tota una vida, Xavier.
ResponEliminaNo es poden posar portes al camp, diuen; però els poetes sí que n'hi podeu posar. I donen accés a mons sorprenents!
ResponEliminaEn aquest cas és el fotògraf que ha posat la porta, Ramon.
Elimina