En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 12 de juliol de 2015

Mai més

Imatge treta de la xarxa


Llegir, tenir gos, viatjar.
Cadascú sap quina d'aquestes
característiques és seva o no.
Jo no vull tornar a ser humana,
perquè encara sóc molt dona.
Els començaments s'assemblen tant
als acabaments.

11 comentaris:

  1. Jo no vull tornar a ser humana... Dius...
    Jo potser ho escurçaria... Jo no vull tornar a ser... Ni humana ni cap altra cosa.

    Els començaments, s'assemben als acabaments? Potser sí, ara que ho dius... Potser no sempre, per això.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      allò meu és l'art, no la vida, però no sempre ho escolleixo jo. Potser no sé el que vull, però sí que sé què no vull.

      Elimina
  2. Que enigmàtic. Encara sóc molt dona... Em quedo pensant. Llegir, tenir gos, viatjar. Semblen imposicions i no plaer. I potser ho són.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igor,
      per a mi ser humana en el sentit que jo li dono, és una imposició, no pas un plaer. Això crec que és així per a moltes dones, i no m'equivoco.

      Elimina
  3. Una dona al començament,
    Després, la A.
    Amistat, amor, art...acabament.
    Sempre una dona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      quins comentaris més creatius que fas! És un goig llegir-te!
      M'agrada de ser dona, i de ser el que sóc, condició essencial per ser feliç.

      Elimina
  4. T'agrada ser dona però la humanitat et sobra.
    La dona que estima el món i rebutja la crueltat de la humanitat, potser?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa,
      rebutjo la crueltat dels homes com a gènere, sóc una mica feminista, no m'agrada de pensar "pobret", perquè ells tenen la paella pel mànec.

      Elimina
  5. "In my beginnig is my end", deia Eliot. A mi m'agrada llegir i viatjar; tenir gossos, no. I crec que res d'humà no m'és aliè. També és humà estar fart d'abusadors i aprofitats; i fart d'haver d'adoptar sempre el rol de la paciència, resignació, conformitat... i el "potser sí que era culpa meva".

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta com ho dius, Ramon! Tens molta raó. Que els bombin a tots els abusadors!

      Elimina