En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 30 de juliol de 2017

dissabte, 29 de juliol de 2017

Dolor i ràbia

Els homes, a vegades, sembla que diguin:
ja sabem que ets llir entre cards,
tu pots endurar això i més.
La seva crueltat en saber
que no et poden dominar,
que fas el bé sense donar-te,
és la seva debilitat.
Jo només vull que la lluna sigui sol,
i el sol lluna, una relació d'igual a igual,
si és que això és cosa d'aquest món.
Si no, em conformo amb ser
espectadora, intèrpret, eunuc.

dimecres, 26 de juliol de 2017

L'ànima a la superfície

Fons de pantalla de sèrie trobat en el meu ordinador

Els raigs de sol
que tant travessen l'aigua
com espurnegen.
Nedador a qui la testa
permet d'anar endavant.

dimarts, 25 de juliol de 2017

Ales plegades

ROSANAS, Carme Papallona sobre flor blava
dins Col·lecció de moments

Blau d'esperit.
No calen ornaments
al teu costat.

Helena Bonals


Color d'ànima
per enaltir un sopar
de papallona

KEFAS


La papallona
engolida pel blau
que és el missatge.

KEFAS


La papallona
abans d'arrencar el vol
fa un lleu descans.

Xavier Pujol.

divendres, 21 de juliol de 2017

Llàgrima

PUJOL, Xavier Com dues gotes d'aigua dins FITA

Jo sóc la gota
que de la gravetat
venç tota llei.
Però no seré mai part
de dues gotes d'aigua.

diumenge, 16 de juliol de 2017

Feminisme

Per què per a una dona que sigui dona
és imprescindible que li diguin que l'estimen,
encara que sigui mentida,
i al seu torn els homes en prescindeixen,
no s'immuten quan els ho dius?
Tot es redueix al flirteig per aquells
que només viuen en un món de pur joc.
Quan el perfum és fora del flascó
ja no es pot retenir.

dilluns, 10 de juliol de 2017

Vocació

Aquàtica dins Relats en català

Sempre endavant.
Submergida en els versos
guanyes la llebre.

Helena Bonals


A un mar de versos
entre llençols maragdes
els mots avancen.

Xavier Pujol


Sempre hi ha un vers
guardat sota l'escut
que mai aflora
i en l'oceà del temps
els segles en fan roca.

KEFAS


És amb la closca
que es diu, molt més que amb l'aigua
que és transparent.

Helena Bonals


La closca parla,
entre les transparències,
d'allò que amaga.

Carme Rosanas


La closca amaga
un cos lleuger, valent
que sempre avança.

Glòria Bosch i Morera

divendres, 7 de juliol de 2017

La meva inspiració

Fotografia de Gabriel Salvans, 6 de juliol del 2017

En cada imatge
sóc jo: deix infantil,
molt exigent
i un bon tros poc humana.
Dignitat de lectora.

dimecres, 5 de juliol de 2017

Abstracció natural

Pell de sorra dins Relats en català

El vent modela
la forma de l'arena
com l'art les lletres.

Helena Bonals


Com escultures
formes capricioses
que fan onades.

Xavier Pujol


Filles del vent
ens volen seduir
amb pits d'arena

KEFAS


Color de sorra.
El gest de cada duna,
com el teu cos.

Carme Rosanas

dimarts, 4 de juliol de 2017

La culpa

On és el lliure albir?
Els que disparen a matar,
només ho fan en ser manats.
Els caps només manen, no disparen.
Però les armes, metonímia de tots dos,
continuen occint en la guerra.
Peons o alfils, blancs o negres,
us arrossegueu per sempre
pel tauler de l'existència,
que no és pas cap joc.
Jo també estimo
perquè m'han seduït abans,
tot i que sempre
com qui no vol la cosa.

diumenge, 2 de juliol de 2017

La immediatesa

El goig més gran
de llegir una novel·la:
aquells arguments
que quan els necessites
no has sabut trobar.

dissabte, 1 de juliol de 2017

El que resta del dia

M'agrada de sentir-me lliure
dins la mètrica que és la meva feina.
Trobar goig en el que faig.
Aspirar a una bona nota
sense tenir por de caure de la corda.
I, després, amb la mica de temps
que em queda, trobar un poema
que no és més que un pinyol.
Allò que la majoria llença
però que a mi em permet
de reproduir-me i anar endavant,
d'aspirar a més bellesa.