En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 30 d’octubre de 2013

Espontaneïtat

Seguint la imatge del NIPOREPTE 102 dins Relats en català

Com una balma
protectora, destaca
el teu barret.
Un bolet, no tot mor
quan torna la tardor.

dilluns, 28 d’octubre de 2013

dissabte, 26 d’octubre de 2013

diumenge, 20 d’octubre de 2013

Xarxa 2.0

Una llibreta
tipus Moleskine,
sempre a sobre.
Un llapis per
escriure-hi.
I una cal·ligrafia
de tela d'aranya,
per atrapar els versos
que fins ara volaven.
Per contenir-m'hi a mi,
a banda del lector.

divendres, 18 d’octubre de 2013

dimecres, 16 d’octubre de 2013

Jota de jo i tu

A voltes tot és molt abstracte,
se'ns amaga el fons del poema,
aquell sentiment congelat.
Amb fe tot i l'estratagema.

dilluns, 14 d’octubre de 2013

A repèl

Les convencions,
voler el millor seient,
ser gregari,
actuar com tothom,
només pensar a

L'autenticitat,
inassolible
al llarg d'una vida,
un miratge
que voldríem
que fos.

dissabte, 12 d’octubre de 2013

Captatio benevolentiae

M'agrada que els lectors
vagin més enllà
de la tipografia
dels meus poemes,
que hi entrin i xalin,
encara que sé que
poques vegades
sóc més que
un "Déu n'hi do".

dijous, 10 d’octubre de 2013

Estimar l'art

TÀPIES, Antoni Pintura amb manilles, 1970
Pintura i assemblatge sobre tela

Per sempre més
emmanillada al gest.
Sense ser esclava.
L'essència del quadre
es troba en l'accident.

dimarts, 8 d’octubre de 2013

Cubisme

Amb sense tu,
colors en blanc i negre,
lògic exòtic,
classicisme extremat,
poema inacabat.

[el primer vers és manllevat d'un títol de Jordi Dorca, i l'últim de Gabriel Ferrater]

diumenge, 6 d’octubre de 2013

Lluminària

Les llums, de nit,
malden per
il·luminar el cel.
Els meus versos,
igualment de nit,
proven d'il·luminar
la meva existència,
i també un raconet
del teu cor lector.

divendres, 4 d’octubre de 2013

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...