Espontaneïtat

Seguint la imatge del NIPOREPTE 102 dins Relats en català

Com una balma
protectora, destaca
el teu barret.
Un bolet, no tot mor
quan torna la tardor.

Decadència

Fulles que cauen com cabells,
canes vermelles entre verds,
dia que mor més aviat.

Estructura i ornament

El paper és fet
de textura vegetal.
Com un teixit,
el que escrius. Rerefons,
forma, són el mateix.

Xarxa 2.0

Una llibreta
tipus Moleskine,
sempre a sobre.
Un llapis per
escriure-hi.
I una cal·ligrafia
de tela d'aranya,
per atrapar els versos
que fins ara volaven.
Per contenir-m'hi a mi,
a banda del lector.

Gran amor

Per què hauria
d'arribar més lluny jo
que les estrelles?
Per què a mi m'haurien
d'estimar fins la mort?

Jota de jo i tu

A voltes tot és molt abstracte,
se'ns amaga el fons del poema,
aquell sentiment congelat.
Amb fe tot i l'estratagema.

A repèl

Les convencions,
voler el millor seient,
ser gregari,
actuar com tothom,
només pensar a

L'autenticitat,
inassolible
al llarg d'una vida,
un miratge
que voldríem
que fos.

Captatio benevolentiae

M'agrada que els lectors
vagin més enllà
de la tipografia
dels meus poemes,
que hi entrin i xalin,
encara que sé que
poques vegades
sóc més que
un "Déu n'hi do".

Estimar l'art

TÀPIES, Antoni Pintura amb manilles, 1970
Pintura i assemblatge sobre tela

Per sempre més
emmanillada al gest.
Sense ser esclava.
L'essència del quadre
es troba en l'accident.

Cubisme

Amb sense tu,
colors en blanc i negre,
lògic exòtic,
classicisme extremat,
poema inacabat.

[el primer vers és manllevat d'un títol de Jordi Dorca, i l'últim de Gabriel Ferrater]

Lluminària

Les llums, de nit,
malden per
il·luminar el cel.
Els meus versos,
igualment de nit,
proven d'il·luminar
la meva existència,
i també un raconet
del teu cor lector.

Motivació

Una nineta
a l'ull, o l'espurneig
d'una mirada.
Un far que gira i gira,
i a voltes t'il·lumina.

Língüística i poètica

Talment el triangle de Saussure.
El significant, la vida,
es recolza en l'amor i l'obra.