En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 29 d’abril del 2022

Sobre l'estil

 

KANDINSKY, Vasily Muntanya blava


Regal embolicat que és metàfora,

aigua sense gerra i vista sense habitació

que són metonímia,

muntanya blava que és sinestèsia,

xiprers simbòlics que són com foc.

Més que recursos, són l’essència

de la poesia i l’art.

dimarts, 26 d’abril del 2022

Enlluernament


BIGAS, Joan Lluna rosa dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Gran lluna plena,
te n'has de resguardar,
de tant que brilla. 

M'alço del terra
per poder-te haver,
llir entre cards.

Helena Bonals


Sense resguard
de lluna, enlluernada,
combrego llum.

Carme Rosanas

dijous, 21 d’abril del 2022

Tresor


 Imatge lliure de drets a Pexels
de Ann H

No és pas trencat
el meu cor de colors.
Es corresponen 
als instants preciosos,
reverberant entre ells.

diumenge, 17 d’abril del 2022

I encara els versos

(Títol manllevat de Jordi Dorca)


Imatge dins Pexels

Sempre parles dels llibres
que et cauen de les mans.
I ara sóc jo qui sembla que ho faci.
L'èxit i el fracàs, les dues cares
de la mateixa moneda, 
els dos impostors de Kipling.
Encara vibro amb la bona música,
encara trobo sentit a escriure.

divendres, 15 d’abril del 2022

La transformació


Niporepte 345 Papallona dins Relats en català

A la recerca
del temps perdut en què
vas ser una oruga.
Tot passat té sentit,
condensat en un símil.

Helena Bonals


Amb fils de seda
de cuc a papallona
pacient crisàlide.

Xavier Pujol

dilluns, 11 d’abril del 2022

divendres, 8 d’abril del 2022

El nou i el vell


Casa Folch i Torres a Palau Solità de Plegamans
Fotografia de la meva amiga Núria Vert


Càntir de sempre,
llum de disseny, és tot
el que tant vull. 

diumenge, 3 d’abril del 2022

És quan dorms


 Niporepte 344 Kleiner Schlaf (Dormir poc)

Encara remes
en allò que no es veu,
quan tot s'acaba.

Helena Bonals


Quan tot s'acaba
comença l'aventura
en mars d'arena.

Xavier Pujol


En mars d'arena
encallades les barques
volem de nou.

Carme Rosanas

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...