GARCIA, Juan dins
Quan jo transito,
la meva ombra tendeix
a ser la lluna
d'aquell qui em llegirà.
El bumerang de l'art.
Helena Bonals
La bona lluna
és al cel amb estrelles
mig embastades
pel fil de les paraules
que en la mirada dansen
Kefas
dimecres, 25 de novembre del 2020
divendres, 20 de novembre del 2020
Reravera
AGUS Tardor a Granollers
Sempre tindrem
un pont per protegir-nos
de la tardor.
O per millor guaitar-la.
Tot té un doble sentit.
Helena Bonals
Per sobre els arbres
per sota les muntanyes
amb sentit doble
Xavier Pujol
dimecres, 11 de novembre del 2020
Sobre Ferrater II
(He fet un poema nou inspirat en un altre fragment del poema A l'inrevés, perquè l'anterior no agradava a un familiar, i l'he esborrat)
els peus d'un noi/caragolats al fil del trampolí
Com la corda d'un estel,
els teus peus no oblidaran mai del tot,
en l'instant del salt al buit,
aquell dolor de crear, tan atàvic.
Helena Bonals
Les paraules alimenten
Quan porten vitamina B
algú pot pensar que és K
Diré la pluja frenètica d'agost
Ansietat
el seu nom obre a cops de martell
les portes del quarto rodó on conviu la llum
amb la solitud
S'escampa la pluja
i la humitat
cobreix de molsa les boques closes.
El peix llisquent com un arquet de violí
Sabíem el que havia de passar
quan s'aixecà tímida i esdevingué far
i la seva llum et va omplir d'onades
que s'enfilaven més enllà de la música.
Kefas
dilluns, 9 de novembre del 2020
Entre versos
AGUS Tardor a Granollers
La poesia em salva de veritat,
o és només el fet de poder dir que sóc poeta?
La forma du amb ella algun sentit,
o només serveix per amagar-me?
No ho sé, però tot i fer-me vella,
crec que mai he estat tan radiant.
Com les fulles roges a la tardor.
Helena Bonals
És el vermell
que aflora pels sentits
sang de poemes.
Kefas
dissabte, 7 de novembre del 2020
D'ombra a reflex
Niporepte 306 Mirall [d'aigua] trencat
dins Relats en català
L'ombra s'endinsa
al bassal, i el meu ésser,
en l'obra d'art.
Helena Bonals
i l'ésser vibra
quan el plugim li besa
la pell de l'aigua
Kefas
El toll d'aigua
reflecteix la celístia
Cauen les llàgrimes
Xavier Pujol
Les gotes trenquen
el mirall que em retorna.
Ja no soc jo.
Carme Rosanas
Subscriure's a:
Missatges (Atom)