En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 29 d’abril de 2015

dimarts, 28 d’abril de 2015

Trencar motlles

Superar-te tu mateixa,
escriure sempre més i més original,
és com els atletes que sempre
han de millorar el rècord existent.
"Cabells d'or" és una metàfora
potser massa feta servir,
però efectiva.
Per què canviar-la?

dilluns, 27 d’abril de 2015

Estima i fes el que vulguis



Una rosella,
amb tota la seva bellesa,
és un defecte en els camps,
que es vol evitar
com les males herbes.

També hi ha amors
que creixen
de manera salvatge
i no són mai acceptats
per la societat,
primaveres fràgils
i enceses alhora
com aquesta flor.

dissabte, 25 d’abril de 2015

Baules

COSTA, Xevi Baules dins I encara els versos

Entre les baules
dels dies i de l'espai,
lligams subtils,
xarxes de tots els versos
ens fan presents, per sempre...

Carme Rosanas

Entre els silencis
del brogit i la llum,
sentits ocults,
bellesa transparent,
arriben per igual.

Helena Bonals

dijous, 23 d’abril de 2015

diumenge, 19 d’abril de 2015

Sinestèsies

Quants grams de sucre calen
per fer un poema ben líric?
Quant de pebre trobes,
quanta sal, en un poema social?
Un poema d'amor
hauria de fer olor a rosa.
La poesia t'hauria de permetre
sentir abans d'entendre.

divendres, 17 d’abril de 2015

Tanka del crepuscle

Tanka del crepuscle dins I encara els versos

Tot recordant-te,
passa el món cada dia.
Com una ofrena,
el teu clamor sentíem,
branca del roig crepuscle.

DORCA, Jordi

Crida la branca
esqueixant el crepuscle.
Després la fosca
on sembrarem projectes
construirem albades.

ROSANAS, Carme

Tot somniant-te,
el meu món no es mou pas.
Obrint finestres,
no sentirem clamors,
tant de posta com d'alba.

BONALS, Helena

dijous, 16 d’abril de 2015

Benicàssim dins I encara els versos

Sentors marines
cap al desert s'enfilen.
De roca humida,
de sang i vi, la corfa
és teva, Benicàssim.

DORCA, Jordi


De roca humida
universos de riba.
Els peus descalços
tasten el vi d'onada
embriagats de mar.

ROSANAS, Carme


Corfa del vers,

també tu ets una closca.
Dins teu hi caben
núvols, onades, illes.
El desert els escolta.

BONALS, Helena


dimecres, 15 d’abril de 2015

dimarts, 14 d’abril de 2015

diumenge, 12 d’abril de 2015

dissabte, 11 d’abril de 2015

Estimar és ser distant

Estimar és ser distant.
L'amor és ser estranger

MARGARIT, Joan dins el poema Final de recital (Els motius del llop)

Jo m'assemblo a la meva àvia,
molt morena, estimo molt
però no sóc gens apassionada.
Identifico allò físic
com el contrari de l'amor,
per això no passo mai de la poesia.

divendres, 10 d’abril de 2015

In-de-pen-dèn-ci-a

Me'n recordo de quan
li vaig preguntar al meu pare
si Jordi Pujol en el fons
no era independentista,
quan no n'era moda.
Ell em va contestar
que aquest gran polític
és un idealista,
però sempre ha provat
de portar-se bé amb l'estat,
com tots els catalans.
Quan aquest mateix polític
va dir "Ara toca independència",
vaig adonar-me
que aquest procés
serà llarg com aquesta
paraula recontraesdrújula,
però que només
depèn d'una síl·laba.

[participació a la proposta del Blog-via cap a la independència]

dimecres, 8 d’abril de 2015

dilluns, 6 d’abril de 2015

divendres, 3 d’abril de 2015

Llevat poètic

Un poema lligat
com una maionesa,
res que pengi per enlloc.
En el qual tots els elements
no es distingeixen,
com en una picada.
Sense grumolls,
la bona beixamel.
I també amb la clara
a punt de neu.

Aquella gastronomia
de les imatges,
sempre anant més enllà
dels ingredients,
de la recepta.
Olor de poesia.

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...