En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 9 de setembre del 2015

Enamorar-se al metro

Inventa... dins Antaviana


Pètals caiguts,
com les fulles dels arbres,
no embruten pas.
a

7 comentaris:

  1. artur9 de setembre del 2015, a les 16:59

    No embruten pas....però més m'agraden abraçats els uns als altres, fent una bonica flor , plena de vida .
    Bon dimecres , Helena !

    ResponElimina
  2. Helena Bonals9 de setembre del 2015, a les 17:07

    Artur,
    les coses decadents també són belles.

    ResponElimina
  3. artur9 de setembre del 2015, a les 17:10

    I tant que si !... encara que amb un punt de melangia ...

    ResponElimina
  4. xavier pujol10 de setembre del 2015, a les 8:41

    Paraules escampades. Amoretes ran de terra.

    ResponElimina
  5. KRT14 de setembre del 2015, a les 0:29

    Les fulles seques fan sardana... Les feuilles mortes... Pareil à la feuille morte... ¡Ay, qué ansioso olor / a pétalo frío! Decadentisme, com les pintures de Rosetti. No embruten pas, els pètals ni els poemes. Ajuden, sempre. Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals14 de setembre del 2015, a les 14:44

      Ramon,
      equiparar els versos a pètals o fulles caigudes és molt encertat. Els versos solen venir després de l'experiència.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...