En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 28 d’octubre de 2015

L'homonímia impossible

Si algú xiuxiueja el meu nom de lluny
o si el diu en una habitació tancada,
el sento de seguida com si fos al meu costat.
El nom que em fa diferent, única,
contra tota pretesa uniformitat.
Estimo el meu nom, m'estimo a mi mateixa.
És la imatge literària
que conté el meu sentit.

10 comentaris:

  1. És la imatge literària
    que conté el meu sentit.

    Em fas rumiar, perquè no se m'havia acudit mai una idea així.
    No sabria dir si jo m'estimo com tu dius el meu nom... potser no d'aquesta manera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, Milan Kundera diu que el nom és senyal de l'ànima. M'hi he inspirat, tot i que no crec que els éssers humans tinguem ànima, som un interruptor encès que es pot apagar en qualsevol moment.

      Elimina
  2. Si t'acostes al mar, sentiràs el teu nom, que jo diré, portat per les ones.

    ResponElimina
  3. Llach: "en cada nota del meu so hi haurà amagat sempre el teu nom"
    Espriu: "Sols queden uns noms: / arbre, casa, terra, / gleva, dona, solc."
    Raimon: "Tristesa el nom, / tristesa vida, / trestesa el món, / tristesa antiga..."
    Homer (en boca d'Ulisses): "El meu nom és Ningú".

    Quan jo estudiava, debatíem fins a quin punt és cert que el nom propi denota i no connota. No sé si el nom conté el sentit, però sí que és el que et designa i er fa única, irrepetible (encara que hi hagi altra gent que es diguin igual, no hi fa res). Els poetes, des del vell Homer, se'n van adonar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon, el punt de vista contrari és el que deia Shakespeare per boca de Julieta, "la rosa no deixaria de ser rosa, tampoc deixaria d'estendre la seva fragància, encara que s'anomenés d'una altra manera". Això tindria relació amb Saussure i el significat del significant.

      Elimina
    2. Ben vist, i per això demanava a Romeo que no es digués així, o bé assumia que ella deixaria de dir-se Capuleto. I ara em fas pensar en Umberto Eco, que va retocar un dístic medieval per fer-li dir "la rosa primigènia està en el nom; tan sols tenim noms nus". Just al revés! Jo em decanto pel punt de vista de la Julieta. I pel teu, sempre!

      Elimina
    3. Dins El nom de la rosa em sembla que es deia això, és veritat, Ramon.

      Elimina