Hi ha un intent de la lluna per assolir el cim de la muntanya: així nosaltres en la plenitud de cada dia. Vet aquí, Helena, com d'un poema en podem fer un proverbi que ens ajudi a viure.
Tothom voldríem ser tan plens, i ser-ho tan regularment, com ho és la lluna.I tan rics!
M’ha fet pensar en alguns poetes que han parlat de plenitud, i considerar que cadascú va a la seva bola i ningú no entén igual la plenitud:
Delante está el carmín de la emoción. Y al fondo de la vida, por el suave azul nublado, entre las cobres hojas últimas que se curvan en éstasis de gloria, la eterna plenitud desnuda. (Juan Ramón Jiménez: La plenitud, fragment)
Después de aquella ventura gozada, y no por suerte ni error, mi sino es quererte, ventura, como madura realidad que me satura si de veras soy después de la ráfaga en la mies que ondeó, que se rindió. Nunca el alma dice: no. ¿Qué es ventura? Lo que es. (Jorge Guillén: En plenitud)
Déu, és això: i tinc casa i plenitud. [...] No és de dons que viu la vida en mi, ans sempre de la resta del que llençà la meva joventut. (Carles Riba, Salvatge cor, XIX, fragment)
Mon âme a plus de feu que vous n'avez de cendre ! Mon coeur a plus d'amour que vous n'avez d'oubli ! (Victor Hugo, Puisque j’ai mis ma lèvre, fragment)
La lluna sembla una moneda valuosa. Sí que tornes a ser rica.
ResponEliminaD'aquí a una estona farà una llum argentada, de plata.
Xavier,
Eliminano ho havia pensat, la lluna com a moneda! Gran interpretació!
Llepar la lluna
ResponEliminaI omplir-nos de claror.
Tenim la llum.
Aquesta imatge és un pou de versos... Anem pouant...
El poema del Jordi era anterior, Carme. Jo l'havia comentat al meu bloc.
EliminaHi ha una inter-inspiració entre el poema i la imatge. Em sembla que ja no es podran separar mai més, Helena.
ResponEliminaEm sol passar això que comentes, Teresa. No puc fer-hi res, estic enamorada de la interpretació!
EliminaLa màxima plenitud inspiradora en el mínim de paraules, Excelsa.
ResponEliminaSi et veiés Wittgenstein!
Apa, noi, moltes gràcies!
EliminaHi ha un intent de la lluna per assolir el cim de la muntanya: així nosaltres en la plenitud de cada dia.
ResponEliminaVet aquí, Helena, com d'un poema en podem fer un proverbi que ens ajudi a viure.
Olga,
Eliminala lluna s'enfila però també s'acosta a la terra i es fa de color.
Tothom voldríem ser tan plens, i ser-ho tan regularment, com ho és la lluna.I tan rics!
ResponEliminaM’ha fet pensar en alguns poetes que han parlat de plenitud, i considerar que cadascú va a la seva bola i ningú no entén igual la plenitud:
Delante está el carmín de la emoción.
Y al fondo de la vida,
por el suave azul nublado,
entre las cobres hojas últimas
que se curvan en éstasis de gloria,
la eterna plenitud desnuda. (Juan Ramón Jiménez: La plenitud, fragment)
Después de aquella ventura
gozada, y no por suerte
ni error, mi sino es quererte,
ventura, como madura
realidad que me satura
si de veras soy después
de la ráfaga en la mies
que ondeó, que se rindió.
Nunca el alma dice: no.
¿Qué es ventura? Lo que es. (Jorge Guillén: En plenitud)
Déu, és això: i tinc casa i plenitud. [...]
No és de dons que viu
la vida en mi, ans sempre de la resta
del que llençà la meva joventut. (Carles Riba, Salvatge cor, XIX, fragment)
Mon âme a plus de feu que vous n'avez de cendre !
Mon coeur a plus d'amour que vous n'avez d'oubli !
(Victor Hugo, Puisque j’ai mis ma lèvre, fragment)
Quantes coses que saps, Ramon! Em sembla que el que trobo més interessant és el text en francès, que no acabo d'entendre pas.
Elimina