Igor, la veritat és en moviment, és l'única conclusió a la que arribo quan no puc arribar a cap conclusió. El procés de Kafka és difícil i dur, jo vaig retenir aquesta idea de tot el llibre, tot i que no són les paraules exactes.
Potser el més important és que no siguem nosaltres mateixos els que ens processem i ens jutgem per no haver trobar el gran amor. Totes les opcions preses des de la il·lusió i el convenciment són vàlides... S'arribi on s'arribi. Crec que no hem de deixar que ningú ens jutgi per això.
Qualsevol decisió que prenem a la vida ens afecta: enamorar-se o no, seguir les convencions o no... I el judici ens el fem nosaltres mateixos a posteriori, quan ja no som a temps de tornar enrere. Jo penso que hem d'assumir sempre les decisions que hem pres, no perdre temps a lamentar-nos gaire si és obvi que l'hem cagada, i tirar sempre endavant. Que demà ens esperen noves decisions igualment difícils, i el nostre jutge interior sempre és molt sever. Gràcies per fer-nos reflexionar amb els teus versos, Helena.
Si et processen per no haver trobat el gran amor, el veredicte s'ha de jugar a cara o creu.
ResponEliminaSí, és blanc o negre, aquest tema, Xavier. Tot i que, alhora, mai es pot estimar al cent per cent.
EliminaNo, és veritat. Cap mereix El Procés. Però, n'hi ha cap de bona, al capdevall?
ResponEliminaSalut.
Igor,
Eliminala veritat és en moviment, és l'única conclusió a la que arribo quan no puc arribar a cap conclusió.
El procés de Kafka és difícil i dur, jo vaig retenir aquesta idea de tot el llibre, tot i que no són les paraules exactes.
Potser el més important és que no siguem nosaltres mateixos els que ens processem i ens jutgem per no haver trobar el gran amor. Totes les opcions preses des de la il·lusió i el convenciment són vàlides... S'arribi on s'arribi.
ResponEliminaCrec que no hem de deixar que ningú ens jutgi per això.
Carme, sóc jo que em jutjo, sóc massa exigent.
ResponEliminaPer això el meu comentari comença com comença...
EliminaTens raó, Carme.
EliminaQualsevol decisió que prenem a la vida ens afecta: enamorar-se o no, seguir les convencions o no... I el judici ens el fem nosaltres mateixos a posteriori, quan ja no som a temps de tornar enrere. Jo penso que hem d'assumir sempre les decisions que hem pres, no perdre temps a lamentar-nos gaire si és obvi que l'hem cagada, i tirar sempre endavant. Que demà ens esperen noves decisions igualment difícils, i el nostre jutge interior sempre és molt sever. Gràcies per fer-nos reflexionar amb els teus versos, Helena.
ResponEliminaRamon,
Eliminaa mi no m'agrada gens d'equivocar-me, per molt que es digui que així s'aprèn. Em sento culpable i prou.