En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 30 de juliol del 2016

El que em salva

Contrallum després del temporal
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Portes ulleres
com de temporal fosques.
No saps ni com,
la ploma deixa pas
a una certa llum.

dimarts, 26 de juliol del 2016

Gris trencat

Què et suggereix...? dins Antaviana

Arbre vermell,
poesia que et crida.
Fulles, rajoles,
el cor i la raó
que et calen per respondre.

Helena Bonals

Bellesa oferta
de franc per als que passen.
Si se n'adonen.

Ramon Carreté

dijous, 14 de juliol del 2016

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys
era fràgil com un castell d'arena.
Però aquella onada que el cobrí de pena
no sabia pas que em duria guanys.

El vidre amb el qual encara em pertanys,
tot i que no recordis ja l'Helena,
mai és prou net, malgrat els meus afanys.
La innocència, a la seva esquena.

És un fet l'esclat de la primavera,
però les emocions no tenen pas
edat, gènere, classe, ni es calculen.

En cada nou sentiment que t'espera
una imatge del primer trobaràs.
El dolor, la ràbia, hi circulen.

dilluns, 11 de juliol del 2016

L'escaiença fa poesia

Quan minvo també sóc lluna
Núria Pujolàs MIRAMELSMOTS


Quaranta-cinc anys.
La vida superant la meitat.
Fets en la lluna plena 
del mes de juny de 2016.
Ressonant en la propera 
del mes d'agost del mateix any,
dia del meu sant.
Potser és la plenitud 
de la meva vida,
la que il·lustra aquest astre.
Voldria aturar tots els rellotges,
recrear-me en cada instant.

dijous, 7 de juliol del 2016

Capbussar-se

Niporepte 182 Temps d'estiu dins Relats en català


Tant se val l'aigua,
transparent o amb reflex.
T'espera igual.

Helena Bonals


Reflex de llum
En aigua acollidora.
Un salt al buit.

Carme Rosanas


Uns instants voles.
La capbussada a l'aigua
acaba el somni.

Xavier Pujol


El mar t'acull
amb reflexes de mirall
per bressolar-te.

Glòria Bosch i Morera


Després del vol
la terrissa del cos
esdevé ploma.

Anònim


Cal que t'hi llancis
confiant que t'aculli:
mútua abraçada.

KRT

dimarts, 5 de juliol del 2016

diumenge, 3 de juliol del 2016

Seny i sentiment

ROSANAS, Carme Colors de la vegetació
dins Col·lecció de moments

El verd burgès
no pot amagar el cel,
l'ardor del roig.

Helena Bonals


Verd de pagès,
tot soca i tot arrel.
I el groc, i el roig.

Ramon Carreté


La flama creix
en l'esperança buida
d'humanitat

Anònim

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...