En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 30 de maig de 2015

Metapoeta

Només una cosa important,
t'estim com un locu i m'aguant.
Joan Miquel Oliver

És amb el vers
i per la poesia,
és sense el cos
però sempre somniant-lo.
L'ardent desig de Kafka.

9 comentaris:

  1. Miquel Àngel,
    vaig llegir fa poc que Kafka va trobar el gran amor el darrer any de vida. Potser sí que és qüestió de temps.

    ResponElimina
  2. L'ardent desig, que amb una forma o altra no ens deixa mai...

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'ardent desig el trasformem en poesia, crec, Carme.

      Elimina
  3. De jove vaig devorar Kafka amb fruïció: diria que tinc tots els seus llibres, la majoria (els que no tenien traducció catalana) en velles edicions argentines. El que més em va impressionar era el conte "Un artista de la fam", sobre un home que dejunava en una gàbia mentre la gent, que el vigilava per comprovar que no mengés, s'atipava de valent al seu davant. Sempre havia pensat que aquesta història era fruit de la imaginació de l'escriptor, però aquest any, a Berlín, un expert en l'obra de Kafka em va dir que no, que aquell dejunador professional va existir de debò. Increïble!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona al·legoria kafkiana de com es pot algú reprimir, Ramon. Sempre em sorprens. Jo no he llegit tant de Kafka, i El procés em costa en llibre i pel·lícula, però quan entro en alguna de les seves narracions m'omple molt.

      Elimina