En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 31 de desembre de 2015

Excel·lència

GONZÁLEZ, Carlos Línies dins
Associació Fotogràfica Jaume Oller

Ombra copsada,
com la imatge captura
l'instant que ix.

14 comentaris:

  1. Una foto suggeridora, i uns versos suggeridors. També els mots poden capturar imatges o idees, i fixar-los per sempre a la memòria o en una pàgina. Malauradament, moltes pàgines són efímeres, i (ai las) també ho és la memòria, com fugissers som nosaltres. Però alguns versos queden. Tu escriu, per si de cas. Bon any, Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      hi ha poemes meus que ja me'ls sé de memòria, és bona senyal, suposo.

      Elimina
    2. Com a mínim, és senyal que tens memòria... Quina enveja que em fas (també) en això! ;-))

      Elimina
    3. M'agrada fer-te enveja, Ramon, perquè tu me'n fas a mi!

      Elimina
  2. Copsar ombres, instants… és fer-los menys efímers, una mica més eterns. Per un moment.
    Haikú de la contemplació.
    Bon any 2016, Helena!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. August,
      això de la contemplació és allò meu.

      Bon any 2016, August!!!

      Elimina
  3. Respostes
    1. ReltiH,
      Sí que és excel•lent, la imatge! Provo de fer-li justícia.

      Elimina
  4. Sobrietat i puresa, tant el la imatge com en les paraules.

    ResponElimina
  5. M'agraden molt les ombres en fotografia, Glòria.

    ResponElimina
  6. Un vent de llum
    als llavis de la reixa
    li fa dir un nom

    ResponElimina
    Respostes
    1. El nom que viu a dins nostre i del que només coneixem l'ombra que s’emmiralla en els ulls que ens miren

      Elimina
    2. Anònim,
      molt líric, tot un poema el que expresses!

      Elimina