Una foto suggeridora, i uns versos suggeridors. També els mots poden capturar imatges o idees, i fixar-los per sempre a la memòria o en una pàgina. Malauradament, moltes pàgines són efímeres, i (ai las) també ho és la memòria, com fugissers som nosaltres. Però alguns versos queden. Tu escriu, per si de cas. Bon any, Helena!
Una foto suggeridora, i uns versos suggeridors. També els mots poden capturar imatges o idees, i fixar-los per sempre a la memòria o en una pàgina. Malauradament, moltes pàgines són efímeres, i (ai las) també ho és la memòria, com fugissers som nosaltres. Però alguns versos queden. Tu escriu, per si de cas. Bon any, Helena!
ResponEliminaRamon,
Eliminahi ha poemes meus que ja me'ls sé de memòria, és bona senyal, suposo.
Com a mínim, és senyal que tens memòria... Quina enveja que em fas (també) en això! ;-))
EliminaM'agrada fer-te enveja, Ramon, perquè tu me'n fas a mi!
EliminaCopsar ombres, instants… és fer-los menys efímers, una mica més eterns. Per un moment.
ResponEliminaHaikú de la contemplació.
Bon any 2016, Helena!!
August,
Eliminaaixò de la contemplació és allò meu.
Bon any 2016, August!!!
EXCELENTE TOMA!!!
ResponEliminaABRAZOS
ReltiH,
EliminaSí que és excel•lent, la imatge! Provo de fer-li justícia.
Sobrietat i puresa, tant el la imatge com en les paraules.
ResponEliminaM'agraden molt les ombres en fotografia, Glòria.
ResponEliminaUn vent de llum
ResponEliminaals llavis de la reixa
li fa dir un nom
anònim,
Elimina"li fa dir un nom", quin?
El nom que viu a dins nostre i del que només coneixem l'ombra que s’emmiralla en els ulls que ens miren
EliminaAnònim,
Eliminamolt líric, tot un poema el que expresses!