En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 31 d’octubre de 2015

Nit amarada de tardor


Pluja! Dins Relats en català

Xim-xim de pluja
constant com els teus versos.
Reflex brillant
des de cada bassal,
inefable fangar.

8 comentaris:

  1. Molt bonic, Helena. El xim-xim constant, la brillantor dels bassals... Inefable, encara que en el fons sigui un fangar. Queda't a la superfície: que el xim-xim t'acaroni i t'agusi els sentits. La pluja és vida, el fang és una realitat que no hem d'obviar, però si pot ser no ens hi enfanguem. Novament, un poema per fer reflexionar, gràcies.

    ResponElimina
  2. Segueix caient la pluja.
    La llevantada la pot inclinar.
    L'aigua sempre mulla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      el dissabte, quan vaig fer aquest poema, no plovia pas. Ja diuen que l'art s'anticipa al futur!
      I sí, l'aigua sempre mulla, i sempre plou sobre mullat.

      Elimina
  3. Els versos constants, com la pluja, repicant a les nostres orelles i als nostres cors. Una imatge preciosa, Helena! Recuperem les ganes de xipollejar en els bassals de quan érem petits!

    ResponElimina
    Respostes
    1. August,
      no hi havia pensat en aquest encant dels bassals de quan érem petits! De fet un cop vaig veure uns estrangers en un càmping que es rebolcaven en el fang i em van transmetre una gran felicitat.

      Elimina
  4. xim-xim de versos, que amaren com la pluja... que no pari...

    ResponElimina