En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 8 de desembre del 2017

Esplendor

CHAGALL Baie de Sanges dins Relats en català


És lluna plena
quan el que és submergit
floreix al cel.

Helena Bonals


Ningú t'espera,
sirena enamorada
del clar de lluna,
en el blau d'aquest somni
d'aigua i silenci

KEFAS

La lluna plena,
la deesa nocturna,
clara bellesa

Xavier Pujol

La mar celeste
té una lluna esclatada
quan tu floreixes

novesflors

dissabte, 25 de novembre del 2017

Cortina enretirada

HOOPER, dins Relats en català


Vesteix la forma
confortable. És l'art,
que amaga i mostra.

Helena Bonals


Com un mirall
mirada a banda i banda
de la finestra.

Xavier Pujol


Traç de capvespre
pinta la placidesa
en la pell nua

KEFAS


Només jo et veig,
des dels meus ulls observo.
Ningú no em veu.

Carme Rosanas

Ulls amagats
darrere la finestra
Inquisitius

Glòria Bosch i Morera

dimarts, 21 de novembre del 2017

Amor núvol

Cap gran amor, només la tendresa.
Sylvia Plath


Els amors, com els
eufemismes, neixen morint.
Però mentre es mantenen
en metàfora, no és tot perdut.
Són com un poema
que mai l'acabes del tot.
No puc donar el que no tinc,
el que no sento.

diumenge, 12 de novembre del 2017

Integritat


"che ne infonda al patire virtù"
VERDI, Giuseppe Va pensiero dins l'òpera Nabucco


AGUS Ardea Cinerea dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

La solitud
pot ser una virtut
i no un defecte.
La vena del poema,
una illa dins el full.

Helena Bonals

La vida plena,
soroll de solitud
entre silencis

KEFAS

dissabte, 4 de novembre del 2017

Ho agafes?

Fulla seca dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Tan innocent sóc jo.
Em nego a caure del tot,
lluito contra la maduresa
fins el miraculós filferro
on desafiar la gravetat.
Ara, que no bufi més el vent,
que no plogui, em cal.
Renegant del destí.

Helena Bonals


El fràgil equilibri
de volar sense ales.
De no tocar de peus a terra,
d'habitar els somnis.
La disconformitat ens sosté.

Carme Rosanas

Funambulesca,
sobre el fil d'un poema
entre dos núvols

KEFAS

divendres, 3 de novembre del 2017

Moleskine



Una llibreta maca
és una bona raó
per a un bon poema.
Un paper on la ploma
llisca agradablement també.
El que és secundari
esdevenint essencial.

dimecres, 1 de novembre del 2017

Polític de categoria

Imatge feta per Carles Puigdemont a Instagram


El Molt Honorable President
de la nostra República
no pot anar a presó.
És un home bo, que domina les paraules,
i amb aquesta imatge és artista també.
La Generalitat de Catalunya
no ha estat mai tan a prop del cel
com amb ell.
Hi ha d'haver alguna escletxa,
alguna bona vista esperant
per a tots nosaltres.
Al darrer vers seran vençuts.

divendres, 20 d’octubre del 2017

Pluja sobre asfalt

VERT, Núria Pluja sobre asfalt

Entre la prosa,
goig d'asfalt, i el delit,
gotes per tu.

Helena Bonals

De color rosa,
un espurneig petit,
t'escolto a tu.

Xavier Pujol

dissabte, 7 d’octubre del 2017

Fondre's


Amanyacs dins Relats en català

Tanta tendresa
és com l'arbust que creix
tot i la neu.

Helena Bonals


Amb els ulls closos
tendrament s'amanyaguen.
Ben junts avancen.

Xavier Pujol


L'anhel de fondre's
aigua pura de neu
dos esperits.

Carme Rosanas


A frec de pell,
i compassant les passes
units avancen.

Glòria Bosch i Morera


Com dues neus,
es fonen en un riu
de calidesa

Res tan a prop
com aquest gest llunyà
que fa palesa
la dolcesa que oneja
l'oceà de la vida

KEFAS

Passes a joc
Malgrat el fred caminen
D'escalf són u

Rafel

diumenge, 24 de setembre del 2017

Felicitat pueril


Setembre dins Relats en català

Vius entre el fang
i el cel que s'hi emmiralla,
talment un ànec.
Les ganes d'embrutar-se
tan atàviques són.

Helena Bonals


Joc i alegria,
soroll d'aigua i esquitxos:
la llibertat.

KEFAS

dilluns, 18 de setembre del 2017

1-O



Vas néixer amb la capacitat de pensar, de sentir, d'emocionar-te, de dubtar, d'equivocar-te, de tenir joia de viure, de ser un 1O...

Quin xoc de trens? Només cal seguir el que et diu la teva locomotora.

dimarts, 12 de setembre del 2017

diumenge, 10 de setembre del 2017

Un ex fet només de sexe

No te'n pots anar al llit
amb un esquelet.
Però tampoc només amb la carn.
Quan t'has sentit utilitzada,
quan han aconseguit
girar-te el cervell,
és normal que
t'ho pensis dos cops,
i mil més,
abans de repetir.

dissabte, 2 de setembre del 2017

Temps de brillar

Aquest camp en guaret d'ara
serà ple d'espigues ben aviat.
Les paraules que no brollen
seran crit aquesta nit.
Has d'aprendre a ignorar
tot el que no és bellesa,
tot el que no cap en un vers.

divendres, 1 de setembre del 2017

Cor fidel II

Indrets oblidats dins Relats en català

Jo sé d'on ve
l'inesgotable verd
que animarà
la morta polseguera.
Jo no t'oblido.

[parafrasejant Josep Carner]

Helena Bonals


Jo recordo també
el que em manté despert:
el foc que mantindrà
la nostra quimera.

Xavier Pujol


Encara tinc
les flames despullades
de bona arrel.
S'entendran de verdor
si ve la primavera.

Carme Rosanas

diumenge, 27 d’agost del 2017

A prioris

El sol és el passat, la terra és el present, la lluna és el futur.
Paul Auster dins El palau de la lluna



El bell és el passat,
el correcte és el present,
el sublim és el futur.

La primavera és el passat,
l'estiu és el present,
la tardor és el futur.

L'habitació és el passat,
la finestra és el present,
la bona vista és el futur.

La joia de viure és el passat,
l'austeritat és el present,
la poesia és el futur.

El talent és el passat,
la crítica a la raó pura és el present,
el geni és el futur.

Helena Bonals


La queixa és el passat
la serenitat és el present,
la il·lusió és el futur.

Carme Rosanas


(en clau política catalana)
La monarquia és el passat
la democràcia és el present
la República és el futur.

(en general)
La violència és el passat
la justícia és el present
la pau és el futur.

Xavier Pujol

dimarts, 22 d’agost del 2017

Perquè ja res pot dur-me res de bo

Arbre vell dins Relats en català

El Partenó,
les ruïnes més altives,
del passat branques.

Helena Bonals


Són com un clam
les branques despullades.
Uns braços erms.

Carme Rosanas

dimecres, 16 d’agost del 2017

Infiltrada

He fet una carrera
en la que no podia córrer.
Treballo tot i no tenir eines.
Estimo sense la vanitat
de ser estimada.
Però tinc l'amor propi,
el talent natural
que vol deixar
de ser invisible.

dilluns, 14 d’agost del 2017

Inseguretat

Perquè els començaments
no tenen res a veure
amb els acabaments.
A cada nova possibilitat,
em tanco en banda,
poso en marxa el pla B,
em malfio,
crec que no aniré enlloc,
que no sóc digna de.
Així és com el meu a priori
roman per sempre, celestial,
de tornada de tot.

[m'he inspirat en aquesta entrada de blog]

dissabte, 12 d’agost del 2017

Vull veure-hi clar

És com si caminés per
una passarel·la molt prima,
amb la llum en un cantó
i la fosca en l'altre.
Vull arribar a terra ferma,
i oblidar-me del vertigen
que m'aclapara.
He accedit a un món al qual
difícilment renunciaré.

divendres, 11 d’agost del 2017

diumenge, 6 d’agost del 2017

Definicions

Aquell moment en què llegeixes més per delit
que no pas pel temps que tens.
Aquella composició musical
que escoltes sis cops seguits.
Aquelles paraules que et fan sentir
engrapada cap amunt,
i que retens involuntàriament
per la resta de la teva vida.
Aquell gest espontani
que no saps d'on ve i on va.
Aquella cara que et cruspeixes amb la vista.
Quan llegeixes un passatge en un llibre
que parla del que t'està passant.
Quan vius el que sempre has llegit.
Això és poesia.

dissabte, 5 d’agost del 2017

El gran amor

Jo no vull anar a l'altra vida
com a "senyora de tal".
Hi vull anar amb les estrelles,
no pas amb "el meu marit".
La forma de les coses
només m'interessa quan escric,
quan em vesteixo.
Jo visc de la idea interior,
gràcies al meu món interior.

dimecres, 2 d’agost del 2017

Quan ets al coll

Pedraforca dins Relats en català

Has d'escollir:
realitat o núvols,
un cim o l'altre.


Lili Marlen

Un bes no poden
fer-se els dos cims, tan erms,
tot i estimar-se.


Bipolar

D'un cim a l'altre
l'estat d'ànim, cercant
el coll eutímic.

Helena Bonals


Gegants dormits
en el seu llit de pedra.
Somnis de seny.

I en despertar
es posen per barret
un floc de núvols

La realitat
és un núvol amb crosta
ple de soroll

KEFAS

Quan sóc al coll
m'atreu el cim més alt
i també el núvol.

Carme Rosanas

dissabte, 29 de juliol del 2017

Dolor i ràbia

Els homes, a vegades, sembla que diguin:
ja sabem que ets llir entre cards,
tu pots endurar això i més.
La seva crueltat en saber
que no et poden dominar,
que fas el bé sense donar-te,
és la seva debilitat.
Jo només vull que la lluna sigui sol,
i el sol lluna, una relació d'igual a igual,
si és que això és cosa d'aquest món.
Si no, em conformo amb ser
espectadora, intèrpret, eunuc.

dimecres, 26 de juliol del 2017

L'ànima a la superfície

Fons de pantalla de sèrie trobat en el meu ordinador

Els raigs de sol
que tant travessen l'aigua
com espurnegen.
Nedador a qui la testa
permet d'anar endavant.

dimarts, 25 de juliol del 2017

Ales plegades

ROSANAS, Carme Papallona sobre flor blava
dins Col·lecció de moments

Blau d'esperit.
No calen ornaments
al teu costat.

Helena Bonals


Color d'ànima
per enaltir un sopar
de papallona

KEFAS


La papallona
engolida pel blau
que és el missatge.

KEFAS


La papallona
abans d'arrencar el vol
fa un lleu descans.

Xavier Pujol.

divendres, 21 de juliol del 2017

Llàgrima

PUJOL, Xavier Com dues gotes d'aigua dins FITA

Jo sóc la gota
que de la gravetat
venç tota llei.
Però no seré mai part
de dues gotes d'aigua.

diumenge, 16 de juliol del 2017

Feminisme

Per què per a una dona que sigui dona
és imprescindible que li diguin que l'estimen,
encara que sigui mentida,
i al seu torn els homes en prescindeixen,
no s'immuten quan els ho dius?
Tot es redueix al flirteig per aquells
que només viuen en un món de pur joc.
Quan el perfum és fora del flascó
ja no es pot retenir.

dilluns, 10 de juliol del 2017

Vocació

Aquàtica dins Relats en català

Sempre endavant.
Submergida en els versos
guanyes la llebre.

Helena Bonals


A un mar de versos
entre llençols maragdes
els mots avancen.

Xavier Pujol


Sempre hi ha un vers
guardat sota l'escut
que mai aflora
i en l'oceà del temps
els segles en fan roca.

KEFAS


És amb la closca
que es diu, molt més que amb l'aigua
que és transparent.

Helena Bonals


La closca parla,
entre les transparències,
d'allò que amaga.

Carme Rosanas


La closca amaga
un cos lleuger, valent
que sempre avança.

Glòria Bosch i Morera

divendres, 7 de juliol del 2017

La meva inspiració

Fotografia de Gabriel Salvans, 6 de juliol del 2017

En cada imatge
sóc jo: deix infantil,
molt exigent
i un bon tros poc humana.
Dignitat de lectora.

dimecres, 5 de juliol del 2017

Abstracció natural

Pell de sorra dins Relats en català

El vent modela
la forma de l'arena
com l'art les lletres.

Helena Bonals


Com escultures
formes capricioses
que fan onades.

Xavier Pujol


Filles del vent
ens volen seduir
amb pits d'arena

KEFAS


Color de sorra.
El gest de cada duna,
com el teu cos.

Carme Rosanas

dimarts, 4 de juliol del 2017

La culpa

On és el lliure albir?
Els que disparen a matar,
només ho fan en ser manats.
Els caps només manen, no disparen.
Però les armes, metonímia de tots dos,
continuen occint en la guerra.
Peons o alfils, blancs o negres,
us arrossegueu per sempre
pel tauler de l'existència,
que no és pas cap joc.
Jo també estimo
perquè m'han seduït abans,
tot i que sempre
com qui no vol la cosa.

diumenge, 2 de juliol del 2017

La immediatesa

El goig més gran
de llegir una novel·la:
aquells arguments
que quan els necessites
no has sabut trobar.

dissabte, 1 de juliol del 2017

El que resta del dia

M'agrada de sentir-me lliure
dins la mètrica que és la meva feina.
Trobar goig en el que faig.
Aspirar a una bona nota
sense tenir por de caure de la corda.
I, després, amb la mica de temps
que em queda, trobar un poema
que no és més que un pinyol.
Allò que la majoria llença
però que a mi em permet
de reproduir-me i anar endavant,
d'aspirar a més bellesa.

dimecres, 28 de juny del 2017

No duc pas botes


Perdonar és comprendre, comprendre és perdonar
Evelyn Waugh

La gent dèbil es venja, la gent forta perdona, la gent intel·ligent ignora
dins el blog The nicest pictures





Sempre he avorrit
l'ull per ull, dent per dent.
Però no és humà
no saltar en pessigar-te.
Amb els versos t'hi tornes.

diumenge, 25 de juny del 2017

Recitar per als amics




Tot i que els recitals de poesia semblen estar de moda, quan llegeixo els meus poemes davant d'un auditori reduït, agraeixo moltíssim els aplaudiments, i sobretot que algun vers meu hagi arribat al cor d'algun oient, que m'ho fa saber. La darrera vegada fins i tot una persona estava interessada en tenir els meus poemes per escrit. Un miracle probabilístic, que diria Margarit, molt semblant al de la gestació del poema. La meva raó d'escriure, de viure.

dimecres, 21 de juny del 2017

No la pots haver

Remembrances dins Relats en català

El vidre hermètic
protegeix de la pluja
i de volar.


Copso el sentit,
fràgil i delicat,
rere el fred vidre.


Gotes de pluja
i pols de papallona
topen amb tu.


Vidre emboirat,
mirada que el traspassa.
Pel bell atreta.

Helena Bonals


El vol humit,
llibertat i presó
en la mirada.

Carme Rosanas


Plorós el vidre
el papalló intenta
portar el consol.

Xavier Pujol


Una mirada
que vol ser papallona
i volar endins

Sense la brisa
dels batecs de la vida
aquest esguard
de plugim de tardor
navega en l'enyorança.

KEFAS


Vidre humit,
mirada presonera
d'un vell desig.

Glòria Bosch i Morera

dijous, 15 de juny del 2017

Anar endavant

Imatge d'aquí

Anar endavant,
de la pols a les gotes.
A contranúvol.

Helena Bonals


Anar endavant.
Cada gota refresca
i es perd la pols.

Carme Rosanas


Com el meu poble
van avançant els núvols.
A contravent.

Xavier Pujol


Núvols ben orientats
avançant i sadollant
als que sabem cansats
perquè fan la feina.

Rafel Casas


El temps vençut
s'orienta amb la fletxa
d'anar endavant,
el temps amb avenir
es guia pel desig.

KEFAS

dilluns, 12 de juny del 2017

En cada regal que em fas

Em regalen llibres de poesia,
i no sé pas si és per fer-me contenta,
ja que no em poden correspondre,
i només em compadeixen;
o bé hi ha alguna cosa més
que la coberta en aquests presents.

dimecres, 7 de juny del 2017

La inaccessible llum

CASSINI, Joan dins Tens un racó dalt del món

Un assaig d'èxit
en la meva infantesa.
Més enllà, boira.
Al so del teu reclam,
tot repte que em proposo.

Helena Bonals


Entre la boira
sempre el reclam d'un èxit.
Un talismà.
La fita que assenyala,
el record que m'empeny.

Carme Rosanas

dijous, 1 de juny del 2017

Perseverar i finir

Jo no vull ser el trofeu de ningú.
Només tinc un anhel d'emoció,
de bellesa i de sentit.

L'única joia que vull de tu
és la de viure. El meu únic present,
les meves paraules.

Tinc un punt de lectura a la pàgina
del llibre on et vaig trobar
que no es mou de lloc.

dilluns, 29 de maig del 2017

Dius




¿Dius que tot es pot reescriure?
Si aquesta ploma
em cau a terra
pel punt del plomí,
mai podré tornar
a fer-la servir,
mai més.

[Inspirat en Proverbios y cantares, XLII, de Machado]

diumenge, 28 de maig del 2017



Les fotos de la xerrada amb el Toni Prat sobre la seva poesia visual. Per ser una activitat de la biblioteca sobre poesia, gènere minoritari, va tenir un èxit important. El Toni és bon orador a més de gran poeta.

Teniu aquíaquí i aquí tres interpretacions meves de dos poemes seus.

dimecres, 24 de maig del 2017

Projectar-se

No és veritat que l'Edat Mitjana
l'haguem superat. Voldríem que fos així.
Per això els clàssics són clàssics.
Per això tornem a Jane Austen,
i vibrem amb Gilabert de Pròixita.
Diuen que ara que tenim llibertat
per enamorar-nos, l'únic que hi ha és
"sexe i camaraderia".
Jo sempre m'he identificat
amb la Helen Schlegel de Forster,
sóc somniadora com una nena.
El dia que l'amor no es limiti
a les cançons, jo també
tocaré de peus a terra.

diumenge, 21 de maig del 2017

L'ombra també és real

Poema visual de Toni Prat

Hi va haver un temps
que jo ho tenia tot.
Només em cal
vessar de nou la tinta
per nodrir les arrels.

dijous, 18 de maig del 2017

Per on l'enfiles

JUANJO Cablejat dins
Associació Fotogràfica Jaume Oller

La mateixa virtut de saber-me aïllar
i anar a la meva, es converteix
en defecte quan treballo i no m'adono
del que passa al meu voltant.
Tenir seny, ser responsable,
a vegades és molt arriscat.
Però he de ser conseqüent,
cadascú se sap d'allò seu.

dissabte, 13 de maig del 2017

La transformació

BIGAS, Joan Adoquinat dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Hi ha la felicitat d'un instant,
la imatge, la metàfora,
però també la joia en el temps,
la metàfora estesa, l'al·legoria.
No és pas veritat que el sentiment s'acabi,
només passa d'un poema a un altre.

dimecres, 10 de maig del 2017

Adriana

Et volia fer un present,
ara que et mudes,
i he pensat en un poema
gens carregat, perquè allò teu
no són els luxes, però tens
un estil que no pots amagar,
i ens agraden la mateixa mena
de persones, treballadores,
amb joia de viure,
com tu mateixa.
Jo també crec que trigarem
a trobar un clàssic com tu
entre les nostres prestatgeries
-i que líric el nom de la seva autora!
Tot van ser entrebancs amb mi
per poder-te valorar,
però el teu caràcter murri,
la teva joventut imparable
i l'interior reflectit al teu rostre
m'han ben guanyat.

Desitjo que t'enyoris de Catalunya
i de la nostra biblioteca,
això no es fa!

dilluns, 8 de maig del 2017

De vers en vers

Crec que l'única raó
que fa que el temps de petita
passés tan lentament
i el d'ara volant
és que no coneixia,
no feia ús de la poesia.
Quan escric voldria ser eterna.

dissabte, 6 de maig del 2017

Ser un geni

Llàntia meravellosa dins Relats en català


Sols amagant-te
podràs dir allò que penses,
fer l'absolut.
Els arabescs que malden
per sublimar el desig.

dijous, 4 de maig del 2017

Punt de fuga

ROSANAS , Carme Camps de colza dins Col·lecció de moments

Vols un reflex
d'aquest cel a la terra?
El d'aquests camps.

El punt de fuga,
figura en l'horitzó
que fa de nexe.

L'esplendor groc,
el cel de primavera,
de tu s'allunyen.

Helena Bonals


Els caminants
són momés un puntet
de l'espectacle.

Carme Rosanas


No el pots tocar,
quan t'hi apropes, s'allunya.
És l'horitzó
que invita la mirada
a recol·lectar el goig.

KEFAS


L'or de la Terra brilla pel goig dels que contemplen.

Olga Xirinacs

dissabte, 29 d’abril del 2017

My love won't wait




Una cançó amb una tonada
d'un deix molt romàntic,
només per acabar dient això.
És ara i sempre, Elvis es va equivocar
de conjunció, a banda d'afegir-hi una ena.
És l'ara de la poesia
i el sempre de la prosa.

dijous, 27 d’abril del 2017

El millor decorat

Niporepte 212 Lectures dins Relats en català

Lletres d'arena,
talment núvols al cel
i esquitxos d'aigua,
són imatge dels llibres.
És joliu de mirar-te'ls.

Helena Bonals


Amics, els llibres,
mai no ens deixen de petja.
Ens acompanyen
tant de nit com de dia,
com si fa sol o pluja.

Al mar o a la muntanya...

Carme Rosanas


Carícies al seu llom. Amb textures de pergamí vell a les tapes i de paper novell a l'interior.

Xavier Pujol


Amics que aconsellen,
guien i donen consol,
llibres per tothom.

Glòria Bosch i Morera

dilluns, 24 d’abril del 2017

Rima que t'estima

Ets poeta, moriràs sense una pesseta.
Sempre que recites la felicitat invites.
Escriure a la xarxa, creativitat en marxa.
Fer l'amor: molt abans un poema d'amor.
La poesia la meva vida guia.
Per arribar al cor els versos són or.
No vull saber res de qui no entra en un vers.
L'amor pot tenir final, l'art és immortal.

dijous, 20 d’abril del 2017

I ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles

Imatge presa de la xarxa

Si et fa por de caure per l'escala,
no t'agafis a la barana.
Si vols comunicar,
pinta abstracte.
Si vols expressar-te amb llibertat,
escriu amb mètrica.

Qui escriu això
farà vint-i-cinc anys
que no s'agafa de la barana.
S'ha fet a si mateixa
en aquest temps, com explica
el poema If de Rudyard Kipling.

diumenge, 16 d’abril del 2017

Escollir

MÜNTER, Gabriele
Niporepte 211 Camins dins Relats en català

Fet de contrasts,
a peu, aquest camí
et du al cel,
et du a les muntanyes.
Però cal no desviar-te.

Helena Bonals

M'atrau la llum
d'un camí amarat
de primavera
que per massa fressat
mai hauré de seguir.

KEFAS

dimecres, 12 d’abril del 2017

El misteri de la meva negació

FACKEL Disco rojo dins La antorcha de Kraus

Voldria que em tinguessin telepatia,
que sabessin per què no vull quan puc
ni puc quan vull.
Per què no desitjo de ser respectable
però anhelo que em respectin.
Que el que més em sedueix
és que no vulguin seduir-me,
que necessito la timidesa
tant com l'atreviment.
He fet gairebé un miler
de poemes vessant tinta
sempre sobre el mateix.

Helena Bonals

Vols la vida que tu sents
quan revius la que no tens
i com Teresa va dir
vius a fora d'un sentir
que viu dins teu tot el temps.

KEFAS


dissabte, 8 d’abril del 2017

L'edat de l'abstracció

Ser com Proust,
a la recerca del temps perdut,
del tresor anhelat.
Començar a escriure a llapis
quan la tinta s'acaba.
Començar a fer art
a l'edat de Kandinsky.
La poesia de qui escriu això
no és pas una flamarada
de joventut que no cala.
Prové de la infantesa
i cap a la infantesa torna.
Ha estat empresonada
massa temps.

dimarts, 4 d’abril del 2017

Homenatge

La meva mare cuina molt bé.
La importància en el gust,
no pas en la presentació.
Jo sóc com ella.

La meva mare sempre deixa
el millor per al final.
End weight.
Jo també.

La meva mare no inventa,
només interpreta les receptes.
No em cal res més ben sovint.

La meva mare sap barrejar
dolç i salat.
Com el que dic amb com ho dic.

La meva mare em va ensenyar
a fer maionesa.
Jo provo de lligar sempre els versos.

El meu pare és molt important
a la meva vida, però ella també.

dissabte, 1 d’abril del 2017

dijous, 30 de març del 2017

Matisos

AGUS Corró d'Amunt dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Al primer pla,
el que el poema diu,
verd sobre verd.
La forma és en l'obaga
que torna els arbres blaus.

Helena Bonals


Els blaus modulen
les ombres més llunyanes
endins dels boscos.

Xavier Pujol


I el roig minúscul
que apunta per les branques
en fa bandera.
Paisatge de cinc barres,
efímer i canviant.

Carme Rosanas


Verd sobre blau,
i l'aire els agombola.
En mig el rosa.

Glòria Bosch i Morera


S'ha aturat l'aire
per no inquietar els colors
endormiscats.

KEFAS

dimarts, 28 de març del 2017

Besar amb els ulls

Tot i que sempre miro el terra,
tot i la meva cognició negativa,
tot i ser una perdedora,
me'n surto com les males herbes.

Però mai, mai he estat tan activa
com quan sóc passiva,
mai he volat tant
com quan m'he arrossegat.
L'inconscient ho sap.

divendres, 24 de març del 2017

Poc convencional

Sempre sec al mig
quan som cinc al cotxe.
Diuen que això et garanteix
de tenir èxit a la vida.
Mai duc diners de més
a la butxaca, sí que et duc a tu.
Sóc minimalista per defecte.
Faig règim sense gaire esforç.
No sóc gaire aprensiva.
Vull estimar qui estimo,
no els fills que podria tenir-hi.
Els meus poemes són tot
el que em projecta més enllà.
Sempre acabo molestant,
perquè de tan sincera i ingènua
sóc bocamolla.
L'altra cara de la lluna.

diumenge, 19 de març del 2017

Com els tres reis

Niporepte 208 Tres esperits dins Relats en català


Veritat

Com els cavalls,
sense por ni antifaç,
la veritat
mostra la seva noblesa
mentre trota pel fang.

KEFAS


En un sol crit,
s'uneixen esperits.
Tons diferents,
sota un mateix esguard
de por i rebel·lia.

Carme Rosanas


Van al galop
veloços i valents
endavant sempre
cercant la llibertat
que els esperona.

Glòria Bosch Morera


El pes al fons.
Cavalls encabritats,
de davant lliures.

Helena Bonals

divendres, 17 de març del 2017

Inadaptada 2

El sentiment
sempre em porta a negar
el cos de lletra.

El que jo copso
"sui generis" és sempre.
Des dels tres anys.

Sóc abocada
a fer servir el talent
per retenir-te.

dilluns, 13 de març del 2017

A galet

Digues: què et suggereix...? aquesta imatge... dins Antaviana

Com la cometa,
navegues lliure dins
la teva obra,
sols lligada pel metre.
Et beuen i no et toquen.

dilluns, 6 de març del 2017

Sempre amateur

La meva ploma enyora
el llapis de quan l'amor
era fàcil de jugar.
Guardo un rellotge antic
que encara em desperta.
Estic feta de paper reciclat,
em nodreixo de pa negre.
El meu agost és aquell
de temporals a la tarda.
Temporals que solen ser-hi
quan arribo al cim.

diumenge, 26 de febrer del 2017

Fer més del necessari

Darrerament em sento
massa lluna plena
per omplir el paper en blanc.
No es pot estar bé amb el món
i fer un quadre abstracte.
Diria que no és pas
una plenitud sentimental,
és mes aviat que, després d'anys
d'arrossegar-me, estic
enamorada del meu ofici.
La feina em realitza,
pagaria per fer-la.
Els reptes em motiven
i els acabo superant.
La feina amb amor
és la paradoxa més gran
que es pot viure.

dimecres, 15 de febrer del 2017

Autoescrit

Droste, Thilo Self Portrait

Ser creativa
em fa més autoestima
que tu m'estimis.

Cap succedani,
sols vull ser jo mateixa,
en pau amb mi.

Trobar bellesa,
revelar la bondat,
diu molt de tu.

Tinc l'egoisme
de projectar-me sempre
en el que veig.

El jo i el tu
només depèn de mi.
Sóc jo que estimo.

En el reflex,
nom no pronunciat,
el sentiment.

Helena Bonals


Un pou de seda
on es recull el xàfec
de tanta set.

KEFAS

dissabte, 11 de febrer del 2017

El sublim és enemic del bell

There is a crack in everything. That's how the light gets in.
Leonard Cohen


Sóc un paràsit,
un poll ressuscitat.
La perdedora
que sols cerca una escletxa,
un astre en la foscor.

Helena Bonals


Fas una escletxa,
a cada vers que cantes.
En cada dona
hi ha el gran impuls de créixer.
L'ànima guanyadora.

Carme Rosanas

dijous, 9 de febrer del 2017

Cuit i trobar

Niporepte 205 Cuit i amagar
dins Relats en català

Tanques els ulls,
com quan fas poesia,
per uns instants.

Helena Bonals


Tanques els ulls
i el món desapareix
del teu davant.
Dins d'aquest món privat
brolla la poesia.

Carme Rosanas


Tots els records
de la meva infantesa
s'han amagat
en la boira dels anys
mentre els estic comptant.

KEFAS

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...