En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 29 d’abril de 2017

My love won't wait




Una cançó amb una tonada
d'un deix molt romàntic,
només per acabar dient això.
És ara i sempre, Elvis es va equivocar
de conjunció, a banda d'afegir-hi una ena.
És l'ara de la poesia
i el sempre de la prosa.

dijous, 27 d’abril de 2017

El millor decorat

Niporepte 212 Lectures dins Relats en català

Lletres d'arena,
talment núvols al cel
i esquitxos d'aigua,
són imatge dels llibres.
És joliu de mirar-te'ls.

Helena Bonals


Amics, els llibres,
mai no ens deixen de petja.
Ens acompanyen
tant de nit com de dia,
com si fa sol o pluja.

Al mar o a la muntanya...

Carme Rosanas


Carícies al seu llom. Amb textures de pergamí vell a les tapes i de paper novell a l'interior.

Xavier Pujol


Amics que aconsellen,
guien i donen consol,
llibres per tothom.

Glòria Bosch i Morera

dilluns, 24 d’abril de 2017

Rima que t'estima

Ets poeta, moriràs sense una pesseta.
Sempre que recites la felicitat invites.
Escriure a la xarxa, creativitat en marxa.
Fer l'amor: molt abans un poema d'amor.
La poesia la meva vida guia.
Per arribar al cor els versos són or.
No vull saber res de qui no entra en un vers.
L'amor pot tenir final, l'art és immortal.

dijous, 20 d’abril de 2017

I ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles

Imatge presa de la xarxa

Si et fa por de caure per l'escala,
no t'agafis a la barana.
Si vols comunicar,
pinta abstracte.
Si vols expressar-te amb llibertat,
escriu amb mètrica.

Qui escriu això
farà vint-i-cinc anys
que no s'agafa de la barana.
S'ha fet a si mateixa
en aquest temps, com explica
el poema If de Rudyard Kipling.

diumenge, 16 d’abril de 2017

Escollir

MÜNTER, Gabriele
Niporepte 211 Camins dins Relats en català

Fet de contrasts,
a peu, aquest camí
et du al cel,
et du a les muntanyes.
Però cal no desviar-te.

Helena Bonals

M'atrau la llum
d'un camí amarat
de primavera
que per massa fressat
mai hauré de seguir.

KEFAS

dimecres, 12 d’abril de 2017

El misteri de la meva negació

FACKEL Disco rojo dins La antorcha de Kraus

Voldria que em tinguessin telepatia,
que sabessin per què no vull quan puc
ni puc quan vull.
Per què no desitjo de ser respectable
però anhelo que em respectin.
Que el que més em sedueix
és que no vulguin seduir-me,
que necessito la timidesa
tant com l'atreviment.
He fet gairebé un miler
de poemes vessant tinta
sempre sobre el mateix.

Helena Bonals

Vols la vida que tu sents
quan revius la que no tens
i com Teresa va dir
vius a fora d'un sentir
que viu dins teu tot el temps.

KEFAS


dissabte, 8 d’abril de 2017

L'edat de l'abstracció

Ser com Proust,
a la recerca del temps perdut,
del tresor anhelat.
Començar a escriure a llapis
quan la tinta s'acaba.
Començar a fer art
a l'edat de Kandinsky.
La poesia de qui escriu això
no és pas una flamarada
de joventut que no cala.
Prové de la infantesa
i cap a la infantesa torna.
Ha estat empresonada
massa temps.

dimarts, 4 d’abril de 2017

Homenatge

La meva mare cuina molt bé.
La importància en el gust,
no pas en la presentació.
Jo sóc com ella.

La meva mare sempre deixa
el millor per al final.
End weight.
Jo també.

La meva mare no inventa,
només interpreta les receptes.
No em cal res més ben sovint.

La meva mare sap barrejar
dolç i salat.
Com el que dic amb com ho dic.

La meva mare em va ensenyar
a fer maionesa.
Jo provo de lligar sempre els versos.

El meu pare és molt important
a la meva vida, però ella també.

dissabte, 1 d’abril de 2017

dijous, 30 de març de 2017

Matisos

AGUS Corró d'Amunt dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Al primer pla,
el que el poema diu,
verd sobre verd.
La forma és en l'obaga
que torna els arbres blaus.

Helena Bonals


Els blaus modulen
les ombres més llunyanes
endins dels boscos.

Xavier Pujol


I el roig minúscul
que apunta per les branques
en fa bandera.
Paisatge de cinc barres,
efímer i canviant.

Carme Rosanas


Verd sobre blau,
i l'aire els agombola.
En mig el rosa.

Glòria Bosch i Morera


S'ha aturat l'aire
per no inquietar els colors
endormiscats.

KEFAS

dimarts, 28 de març de 2017

Besar amb els ulls

Tot i que sempre miro el terra,
tot i la meva cognició negativa,
tot i ser una perdedora,
me'n surto com les males herbes.

Però mai, mai he estat tan activa
com quan sóc passiva,
mai he volat tant
com quan m'he arrossegat.
L'inconscient ho sap.

divendres, 24 de març de 2017

Poc convencional

Sempre sec al mig
quan som cinc al cotxe.
Diuen que això et garanteix
de tenir èxit a la vida.
Mai duc diners de més
a la butxaca, sí que et duc a tu.
Sóc minimalista per defecte.
Faig règim sense gaire esforç.
No sóc gaire aprensiva.
Vull estimar qui estimo,
no els fills que podria tenir-hi.
Els meus poemes són tot
el que em projecta més enllà.
Sempre acabo molestant,
perquè de tan sincera i ingènua
sóc bocamolla.
L'altra cara de la lluna.

diumenge, 19 de març de 2017

Com els tres reis

Niporepte 208 Tres esperits dins Relats en català


Veritat

Com els cavalls,
sense por ni antifaç,
la veritat
mostra la seva noblesa
mentre trota pel fang.

KEFAS


En un sol crit,
s'uneixen esperits.
Tons diferents,
sota un mateix esguard
de por i rebel·lia.

Carme Rosanas


Van al galop
veloços i valents
endavant sempre
cercant la llibertat
que els esperona.

Glòria Bosch Morera


El pes al fons.
Cavalls encabritats,
de davant lliures.

Helena Bonals

divendres, 17 de març de 2017

Inadaptada 2

El sentiment
sempre em porta a negar
el cos de lletra.

El que jo copso
"sui generis" és sempre.
Des dels tres anys.

Sóc abocada
a fer servir el talent
per retenir-te.

dilluns, 13 de març de 2017

A galet

Digues: què et suggereix...? aquesta imatge... dins Antaviana

Com la cometa,
navegues lliure dins
la teva obra,
sols lligada pel metre.
Et beuen i no et toquen.

dilluns, 6 de març de 2017

Sempre amateur

La meva ploma enyora
el llapis de quan l'amor
era fàcil de jugar.
Guardo un rellotge antic
que encara em desperta.
Estic feta de paper reciclat,
em nodreixo de pa negre.
El meu agost és aquell
de temporals a la tarda.
Temporals que solen ser-hi
quan arribo al cim.

diumenge, 26 de febrer de 2017

Fer més del necessari

Darrerament em sento
massa lluna plena
per omplir el paper en blanc.
No es pot estar bé amb el món
i fer un quadre abstracte.
Diria que no és pas
una plenitud sentimental,
és mes aviat que, després d'anys
d'arrossegar-me, estic
enamorada del meu ofici.
La feina em realitza,
pagaria per fer-la.
Els reptes em motiven
i els acabo superant.
La feina amb amor
és la paradoxa més gran
que es pot viure.

dimecres, 15 de febrer de 2017

Autoescrit

Droste, Thilo Self Portrait

Ser creativa
em fa més autoestima
que tu m'estimis.

Cap succedani,
sols vull ser jo mateixa,
en pau amb mi.

Trobar bellesa,
revelar la bondat,
diu molt de tu.

Tinc l'egoisme
de projectar-me sempre
en el que veig.

El jo i el tu
només depèn de mi.
Sóc jo que estimo.

En el reflex,
nom no pronunciat,
el sentiment.

Helena Bonals


Un pou de seda
on es recull el xàfec
de tanta set.

KEFAS

dissabte, 11 de febrer de 2017

El sublim és enemic del bell

There is a crack in everything. That's how the light gets in.
Leonard Cohen


Sóc un paràsit,
un poll ressuscitat.
La perdedora
que sols cerca una escletxa,
un astre en la foscor.

Helena Bonals


Fas una escletxa,
a cada vers que cantes.
En cada dona
hi ha el gran impuls de créixer.
L'ànima guanyadora.

Carme Rosanas

dijous, 9 de febrer de 2017

Cuit i trobar

Niporepte 205 Cuit i amagar
dins Relats en català

Tanques els ulls,
com quan fas poesia,
per uns instants.

Helena Bonals


Tanques els ulls
i el món desapareix
del teu davant.
Dins d'aquest món privat
brolla la poesia.

Carme Rosanas


Tots els records
de la meva infantesa
s'han amagat
en la boira dels anys
mentre els estic comptant.

KEFAS

dimarts, 7 de febrer de 2017

Avatars

Del meu primer amor en vaig
aprendre el gust per la bellesa.
Un company de feina
em va obrir el primer blog.
Amb el món virtual vaig conèixer
algú que em dugué a fer poesia,
i amb exigència.
La feina m'ha fet recuperar
el talent gràfic.
Nedo cada dia perquè
m'ho ha recomanat
algú que admiro.

L'important és sempre
allò de bo que pots trobar
en totes les coneixences,
encara que no les retinguis pas.
El que queda del dia sempre
cap en un vers.

diumenge, 5 de febrer de 2017

Petrificació

BIGAS, Joan Tormenta dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Onades vives
topant amb l'escullera,
com trens que es creuen.
Les pedres de després
no ofeguen els esquitxos.

divendres, 3 de febrer de 2017

...

No m'enamoro fàcilment.
Però, com diuen que fan els catalans,
quan ho faig ho peto.
Estimo amb el cos, el significant,
i amb l'intel·lecte, el significat;
però sobretot  amb el referent, el cor.

I, curiosament, tres han estat
els meus amors, tres i prou.
Que tant s'esvaeixen com perduren
en la música del que escric.

Però no serveix de res.
A mi ningú m'interpreta.
Mai he estat corresposta,
i el meu amor no el puc dir;
només em nodreixo d'engrunes,
les dels punts suspensius
sobre el paper.

dilluns, 30 de gener de 2017

Jaume Plensa

Niporepte 204 Laberint dins Relats en català


De dins a fora.
I de baix cap a dalt.
Mostren el món
alhora que l'amaguen,
lletres al cel impreses.

dissabte, 28 de gener de 2017

Escepticisme

No crec en el feixisme,
no crec en el comunisme.
No crec en l'Edat Mitjana,
no crec en la Revolució Francesa.
No crec en Àfrica,
no crec en Occident.

Constato l'infern que ens envolta
empastifat de falsa felicitat.

dimarts, 24 de gener de 2017

En veu ben alta

Diuen que primer
era la poesia recitada.
Els clàssics, els trobadors,
ho tenien clar.
La bellesa robada
de quan l'amor
esdevé paper escrit
sempre es pot regenerar
en cada nou recital que fas.
La mètrica, el ritme i la rima,
l'única part de la realitat
material que accepto.

diumenge, 22 de gener de 2017

Pescar el sol



Niporepte 203. El pescador del gel
dins Relats en català


Trobar l'amor
és igual de difícil.
Sol emboirat,
que t'acompanyarà
sempre, malgrat el gel.

dissabte, 21 de gener de 2017

Supersticions

No crec en Déu,
no crec en els horòscops,
no crec en l'homeopatia,
no crec en el canvi climàtic.

Només crec en el meu llapis,
la meva ploma,
i la meva espurna.

dissabte, 14 de gener de 2017

dimecres, 11 de gener de 2017

Microcrítica dos: Mirall trencat



Tots els que són junts no haurien de ser-hi,
i tots els que haurien de ser junts no poden ser-hi.

Helena Bonals


Canta el dolor
i es transmuta en amor
La inacabada

KEFAS

dilluns, 9 de gener de 2017

Microcrítica: Howards End



L'amor que creix amb el temps.
L'amor que mor amb el temps.

Helena Bonals


TEMPS D'H-AMOR-T

Comença amb l'ham
de passió i desig
i acaba amb mort

KEFAS

dimecres, 4 de gener de 2017

Deixant rastre

HOSPITAL ISERN , Josep Deixant rastre
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Obrint-te pas,
com una cremallera,
vas endavant.

Passat en lluita,
i el futur per escriure.
Sempre a repèl.

Helena Bonals


Deixant que marca
l'espai per sobreviure.
Queden senyals.

Carme Rosanas


Al teu voltant
les onades del vers
que ara ens bressolen.

KEFAS