En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 10 de desembre del 2015

Escaiença

NEUS Miquerelles dins Nòmades del vent

Concisió,
brevetat de les fulles,
però calidesa
contra la tardor grisa.
Unes líriques miques.

11 comentaris:

  1. La primera paraula "concisió" és com el títol: "escaient".
    "Líriques miques" d'uns instants de tardor.

    ResponElimina
  2. Ho provo i ho torno a provar.
    M'he quedat eixut.
    Però tornarà la lírica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí, Jordi!
      Un cop vaig llegir (més o menys): "Veieu aquests ceps despullats? Ja arribarà l'hora que despuntin tots els seus germens amagats". S'ha de tenir fe!

      Elimina
  3. Sempre torna la lírica, encara que sigui a miques...
    Queda poca tardor als dies i a les branques...
    La calidesa del groc, cau poc a poc.
    Però mai no estem eixuts encara que ho sembli.
    El temps o els ull, només s'han desviat del seu camí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot va i ve, Carme. O tot el que puja baixa, i tot el que baixa puja.

      Elimina
  4. La bellesa de l'efímer. Concís i escaient, sí senyora. Molt bo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      són fulles concises, com els versos. Se'ls hi escau a aquests versos més la tardor que la primavera.

      Elimina
  5. La mallerenga, camuflada de groc, s'ha afegit al concertet.

    ResponElimina
  6. L'efímer té sempre una bellesa especial.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...